Ells canviaran l'escola

El fenomen s'escampa com una taca d'oli. I ho fa a una velocitat que poc es podia sospitar fa només dos anys. Si hi ha una cosa que indiscutiblement marcarà el pròxim curs escolar 2016-2017 a Catalunya és -més enllà de la LOMCE i de les revàlides, per sobre de les ràtios, els barracons i potser també de les retallades- la recerca d'un nou model de sistema educatiu. 

El moviment de l'escola innovadora o avançada, la que ha decidit incorporar noves maneres d'ensenyar, més basades en l'alumne que en el docent, s'expandeix tant en la pública com en la concertada. Les escoles han començat a tirar a terra envans per donar més espai a les aules, han retirat llibres de text i transformat la forma d'avaluar els seus estudiants. Les famílies ja comencen a creure-hi, com es va demostrar el març passat, quan molts d'aquests centres van quedar desbordats davant l'allau de peticions de preinscripció rebudes. Ara és el torn dels mestres, dels que tenen la clau d'aquesta transformació.

Cada vegada més convençuts que alguna cosa s'ha de fer, aquest diari ha parlat amb tres professors que aquest agost han dedicat part de les vacances a formar-se en noves metodologies pedagògiques. Són tres dels més de cent participants en el programa Betacamp, una iniciativa autogestionada, promoguda des de la base, per un equip de mestres que fa temps que apliquen aquestes maneres d'ensenyar, però que creuen que s'ha de seguir evolucionant. Ha sigut la seva manera de reaccionar, a més, a la molt reduïda oferta formativa per part de l'Administració que encara hi ha en aquest àmbit, en el qual queda moltes coses per aprendre.

ROSA CLAR

"ELS LLIBRES DE TEXT SÓN UNA COTILLA PER ALS MESTRES"

Si una cosa desborda Rosa Clar és entusiasme. Se la nota apassionada pel que fa i que és una dona d'idees clares. Directora de l'institut públic de Tordera, un centre inaugurat el passat curs 2015-2016 “amb 60 alumnes i sis professors”, Clar no va tenir cap dubte, des del moment que li van encarregar la responsabilitat, que ella anava allà a “treballar per projectes”. Els docents que van formar part del nucli fundador la van secundar. “Cadascun de nosaltres tenia certa experiència prèvia, bé perquè havíem treballat en col·legis on ja s'han introduït aquestes noves metodologies, bé perquè ho havíem aplicat de forma individual a les nostres aules”, explica.

Així que a cap dels professors inicials se li va fer estrany això de no haver de seguir els dictats d'un llibre de text, introduir els mòbils a l'aula com a eina de treball o “fer que els alumnes aprenguin a partir del que els envolta, del seu propi entorn”, explica. “A l'institut de Tordera treballem per reptes. ¿Què vull dir amb això? Doncs que al principi de cada període els estudiants i el professor es plantegen què els preocupa, què volen descobrir i després aquest tema, aquest repte, s'ajusta al currículum. Mai al revés”, afirma.

Que quedi clar, insisteix la docent, que “el problema no és el currículum, que permet treballar de maneres molt diferents, l'autèntic problema són els llibres de text. ¡Aquests sí que encotillen l'acció docent!”, afirma. La seva participació en el programa Betacamp, subratlla, ha servit per establir millor les bases de les seves metodologies. 

El procés a l'institut de Tordera no ha sigut fàcil, entre altres raons, “perquè els alumnes no estaven, al principi, habituats a treballar d'aquesta manera”. Els professors han hagut d'ensenyar-los a confiar en si mateixos, en la seva pròpia autonomia i en el seu propi criteri. I el mateix amb els pares. “Van fer falta unes quantes reunions informatives perquè veiessin què estàvem fent”. Prova que les seves explicacions han arrelat és l'alta matriculació que el centre ha tingut per a aquest nou curs. “Hem obert una línia addicional en primer d'ESO”, comenta Clar.

“Sabem que no podrem canviar el sistema d'un dia per l'altre, perquè això no és una cosa que es giri com un mitjó, però estem convençuts -i parla en plural perquè parla d'ella i de tot el seu equip- que mentre nosaltres els professors no ens cansem d'aprendre, tampoc ho faran els estudiants”. 

ABRAHAM DE LA FUENTE 

"ELS PROFESSORS HEM D'ENSENYAR A APRENDRE"

Llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB) i docent per vocació, Abraham de la Fuente es va adonar que la seva assignatura necessitava un nou plantejament en el qual l'estudiant es convertís en el protagonista i la funció del professor fos ensenyar a aprendre i no a memoritzar.

“Hi ha un mal enfocament en l'ensenyament i això fa que les classes es tornin avorrides per als estudiants. Els professors hem de donar la volta al que significa anar al col·legi i innovar”, explica. “Prescindir del manual i els llibres de text obre tot un món nou de possibilitats en la manera d'enfocar una classe”, assegura el matemàtic. Aquest va ser, de fet, el primer mètode innovador que va incorporar.

Les classes magistrals i teòriques han desaparegut gairebé del tot en l'assignatura que imparteix i han sigut substituïdes per debats col·lectius per resoldre problemes que involucren tots els seus alumnes. A més, no dubta a fer ús de recursos digitals per afegir-hi més dinamisme. “Amb internet, tens un accés ràpid a la informació. No necessitem retenir tantes dades, per això podem treballar més a fons altres aspectes, com les competències dels alumnes”.

Para De la Fuente, ni els deures ni els exàmens són la millor ni l'única manera d'avaluar els progressos dels estudiants. “A la vida real no hem d'enfrontar-nos a exàmens constantment per demostrar com ens en sortim davant de diferents situacions”, diu el docent. 

Per això, proposa un tracte més pròxim i individualitzat amb l'alumnat que permeti atendre les seves particularitats en l'aprenentatge. Un altre aspecte, segons De la Fuente, és despertar l'interès individual dels alumnes per aconseguir més implicació per part seva.

Finalment, el mètode que utilitza aquest professor consisteix a fer que el mateix alumne avaluï els seus coneixements i competències, que sigui crític amb ell mateix i la seva feina. “Els resultats segueixen sent bons, o fins i tot millors”.

No obstant, el seu programa de docència segueix lligat a aquests mètodes d'estandardització, desfasats segons el seu criteri, i no entén per què els alumnes no poden usar apunts per examinar-se: “Això només promou que memoritzin i prou, només per aprovar, i no és l'autèntic objectiu”, lamenta. Segons el matemàtic, exàmens predeterminats com els de competències bàsiques de la Generalitat o els de Selectivitat posen límits al programa educatiu. Encara que aquest, opina, no és tant el problema, sinó “com s'han d'ensenyar”.

IMMA FORNELLS

"TAMBÉ A LES ESCOLES TRADICIONALS ESTÀ ARRIBANT LA INNOVACIÓ"

Sens dubte a Imma Fornells lI hauria resultat molt fàcil quedar-se com estava. Amb 32 anys, fa gairebé una dècada que treballa com a mestra de primària al col·legi d'Almacelles, l'Antònia Simó i Arnó, i així podia seguir tranquil·lament la resta de la seva vida, com tants altres docents amb plaça en propietat, en una escola d'un poble tranquil, on no hi ha grans conflictes entre els alumnes perquè a Almacelles gairebé totes les famílies es coneixen de tota la vida. Però no. Fornells no es va quedar quieta, sinó que va començar a investigar, pel seu compte, com millorar en la seva feina.

“Jo sé que no podré fer la revolució educativa que molts propugnen, entre altres coses, perquè treballo en una col·legi tradicional, amb un claustre on hi ha moltes sensibilitats diferents, on encara hi ha un pes molt important de la memorització... però ho vaig intentant, vaig tractant que els mètodes innovadors s'estenguin a poc a poc, com una taca d'oli", explica la docent, que a més de Magisteri va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat de Lleida (UdL) i ara és alumna de Psicologia per la UOC.

Notícies relacionades

Massa colzes

Les escoles ja poden reclamar professors amb perfil innovador

Però com tampoc és dona que es doni per vençuda, Fornells ha aconseguit certes complicitats entre els seus companys de claustre. “Tots ells són conscients que s'ha de treballar com es fa en la societat, que les classes magistrals no són ja l'única fórmula i molts d'ells introdueixen també noves formes d'ensenyar”, afirma. El d'Almacelles és un col·legi que ja fa anys que imparteix classes de Ciències en anglès, on els alumnes construeixen robots amb fitxes de Lego i on cada any es creen parelles de lectura compostes per nens de primer i de sisè de primària. També té una emissora de ràdio escolar, amb uns continguts elaboren pels mateixos estudiants, “i el pròxim curs no hi haurà llibres de text per a les llengües castellana i catalana al cicle inicial”, proclama la mestra, com un autèntic èxit. 

“És difícil acabar amb hàbits adquirits des de fa anys i els mestres, quan sortim de la facultat, seguim reproduint els models que hem vist tota la nostra vida”, reflexiona. “Gairebé tots nosaltres hem llegit sobre les noves pedagogies, les sabem de memòria i per això -subratlla- ha sigut tan important participar al Betacamp, perquè allà veiem que tot això es pot portar a la pràctica”. ¿I no hauria de ser aquesta la missió de l'Administració? “Doncs si li dic la veritat és que allà a la Generalitat ni se l'esmenta”, replica amb franquesa.