Les escoles ja poden reclamar professors amb perfil innovador

Les escoles catalanes ja poden des d'aquest curs 2016-2017 'fitxar' professors innovadors. És a dir, docents que sàpiguen treballar amb noves metodologies, d'aquells que impliquen els estudiants en projectes col·lectius, dels que ensenyen Matemàtiques manipulant objectes o que distribueixen les tasques a cada alumne segons les seves capacitats i les seves necessitats. La decisió de la Conselleria d’Ensenyament d'introduir entre els nous perfils professionals la figura del professor que treballa mitjançant enfocaments globalitzats és “un aval a la feina que alguns centres i alguns mestres a títol particular ja estan desenvolupant des de fa anys”, subratlla Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21.

És, en opinió de Vallory, una manera de reconèixer, encara que sigui de forma implícita, que els centres educatius que tenen projectes pedagògics basats en aquestes noves metodologies "no són una moda del moment". La inclusió d'aquesta especialitat professional (al mateix nivell que els coneixements de llengües estrangeres, els de noves tecnologies o els d'educació visual i plàstica) en el catàleg de perfils que poden fixar els directors de col·legis a l'hora de contractar un nou mestre s'ajusta al que està previst en el decret de provisió de places docents, aprovat per la Generalitat el 2014 amb l'oposició dels sindicats.

Els promotors del Escola Nova 21 ho consideren, no obstant, positiu. Significa que els col·legis i instituts que han apostat per aquest model “podran seguir endavant i créixer, al poder oferir ara places a docents amb un perfil específicament innovador”, subratlla el també president del Centre Unesco a Catalunya.

¿COM ES DEMOSTRA?

La mesura, anunciada dijous passat per la consellera d'Ensenyament, topa, no obstant, amb un problema: ¿com demostra un mestre que és un innovador? ¿Com se certifica això? En l'actualitat existeixen poques titulacions que acreditin que un professor ha sigut format en noves metodologies. Existeixen, sí, alguns cursos de reciclatge o els certificats que entreguen els directors de centres innovadors als docents que hi han estat treballant durant un temps. “Es pot suposar que la creació d'aquest nou perfil professional també es reflectirà en l'oferta de formació que es faci als mestres”, indica Vallory.

En l'actualitat, són encara molt escasses les activitats innovadores que tenen lloc a les aules de la universitat o, almenys, en la preparació universitària que reben aquells que seran mestres. Sense anar més lluny, aquest diari recollia el descontentament que regnava el curs passat entre els estudiants del màster de formació del professorat en algunes facultats catalanes, per les metodologies utilitzades pels docents. “És un contrasentit, una contradicció, que ens estiguin explicant a classe com s'ha d' innovar pedagògicament, quan qui ho explica segueix impartint lliçons magistrals com les d'abans, en espais tan petits que no permeten que la gent interactuï”, criticava, per exemple, una alumna graduada en Humanitats.

FORMAR CLAUSTRES

Notícies relacionades

Massa colzes

Ells canviaran l'escola

“De fet, una de les tasques que s'ha proposat portar a terme a Escola Nova 21 és que en la trentena de centres que resultin elegits per seguir el programa es realitzin accions formatives per a tot el claustre de professors”, assenyala el director de la iniciativa. Un altre dels propòsits del projecte, que a finals de setembre donarà a conèixer el nom dels col·legis i instituts seleccionats per participar-hi, és “crear xarxes perquè la informació circuli”.

El programa, assegura Vallory, “vol acabar desapareixent, perquè quan s'acabi d'aquí tres anys, les escoles participants ja marxaran per si mateixes i s'haurà comprovat que el canvi és possible”. L'objectiu és que els 26 centres educatius que han format aquesta espècie de 'lobby' per la innovació educativa tutelin i acompanyin els corresponents col·legis que s'han mostrat disposats a fer la transformació. L'entitat va rebre el juliol passat un total de 461 sol·licituds, “cosa que significa que a Catalunya hi ha gairebé mig centenar de centres, amb els seus professors, decidits a canviar el sistema”. Representen una mica més del 10% dels col·legis catalans d'infantil, primària i secundària.