Deures amb seny

Quan a Diego, que llavors estudiava cinquè de Primària, li van posar deures un dia en què, al matí, acabava de tenir un examen, la seva mare va esclatar. «¡Allò no tenia cap sentit!», protesta la progenitora. «Puc comprendre que hi ha ocasions en què els nens necessitin repassar a casa algun tema, perquè han de reforçar els coneixements o per acabar de dominar determinades mecàniques... Però després d’un dia d’exàmens, em sembla que posar deures té més de càstig que de benefici pedagògic», exclama.

La mare de Diego és Eva Bailén, la madrilenya que es va fer popular l’any passat a tot Espanya per recollir més de 200.000 firmes a internet en contra que les escoles assignin un volum desproporcionat de tasques als alumnes per fer a casa. Bailén, que és enginyera en telecomunicacions i ha fet molts deures a la seva vida, ja ha aconseguit que alguns parlaments autonòmics, com els de la Comunitat de Madrid, Cantàbria, Múrcia i Canàries, «s’estiguin plantejant iniciatives per exigir la racionalització dels deures», assenyala.

A Catalunya, on la iniciativa per limitar les tasques escolars que va presentar el juny passat el grup de Ciutadans al Parlament va ser rebutjada amb els vots en contra de Junts pel Sí i el PP, són les mateixes escoles –i molts mestres a títol particular– els que estan reduint la pressió sobre els estudiants i sobre les seves famílies. A falta de dades oficials, diverses fonts del sector editorial confessen, per exemple, que en els dos últims estius les vendes de quadernets de deures d’estiu han caigut al voltant del 75%.

A canvi, els docents recomanen als nens que aprofitin l’estiu per fer activitats d’oci educatiu, que apliquin el que han après durant el curs al seu dia a dia i que llegeixin, sobretot que llegeixin. «L’aprenentatge és a tot arreu, els nens poden aprendre sortint a fer una volta, anant a comprar a una botiga o ajudant a la cuina», il·lustrava recentment Maria Vinuesa, mestra i membre de l’executiva de l’associació Rosa Sensat.

Desaconsellats per salut

Organismes internacionals com l’OMS han emès informes alertant dels efectes negatius (mal de cap, malestar abdominal, mal d’esquena, marejos) que pot ocasionar un excés de deures en els menors, mentre que l’OCDE avisa que aquestes tasques contribueixen a augmentar les diferències entre els alumnes rics i els alumnes pobres. Països com França els tenen prohibits i en sistemes educatius de referència, com Finlàndia i Corea del Sud, se’ls dediquen poc més de dues hores setmanals, davant les sis hores i mitja que hi destinen de mitjana els estudiants espanyols.

«El problema és que aquí no hi ha un criteri o protocol i cada professor pot fer i desfer com vulgui», observa Bailén, que acaba de publicar un llibre, Cómo sobrevivir a los deberes de tu hijo (Editorial Planeta), on narra la seva experiència i argumenta com s’hauria de regular aquesta qüestió. «Evidentment, hi ha nens i nens, cada un amb motivacions molt diferents, i els deures, imposats sota un mateix criteri per a tots, poden tenir un impacte molt diferent sobre cada persona», reflexiona.

Notícies relacionades

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

L’escola comença el 9, i les classes de batxillerat i FP, el 12

Els partidaris que els escolars treballin una estona a casa, en horari extraescolar, al·leguen que, en la seva justa mesura, els deures ajuden el nen a acabar de consolidar coneixements adquirits en classe. Poden consistir, suggereixen, en certs exercicis mecànics o de memorització. També fan que el menor adquireixi compromisos i petites responsabilitats. Aquest procés, afegeixen els experts, ha de ser gradual, segons l’edat i la maduresa dels nens. Per als alumnes més grans, amb més deures, l’objectiu també és saber organitzar-se, «que siguin capaços de distribuir el seu temps i d’estudiar en solitari».

«És que no parlem d’una supressió, parlem d’una coordinació més gran en l’assignació de tasques i que no suposin, al final, un maldecap per a tota la família», propugna Bailén.