TECNOLOGIES DIGITALS

Ensenyament torna a obrir el debat per l'ús del mòbil a classe

Bargalló demana al Consell Escolar un informe sobre bones pràctiques en l'ús educatiu de les noves tecnologies mòbils

El programa persegueix més incorporació de docents als ensenyaments tecnològics

undefined45689895 barcelona 30 10 2018 la conselleria d ensenyament activara u181031141744

undefined45689895 barcelona 30 10 2018 la conselleria d ensenyament activara u181031141744 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Carmen Jané
Carmen Jané

Redactora

Especialista en Periodista especialitzada en tecnologia, continguts digitals i elearning. Escric des de Última Hora.

ver +

Gairebé dos mesos després de l’anunci que a França es prohibien per llei els mòbils a classe i dels plantejaments del Govern del PSOE de tornar a posar el tema sobre la taula, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, es proposa reforçar el paper dels mòbils a l’aula. Bargalló, que sempre ha optat per no anar d’esquena a les noves tecnologies, sinó perincorporar-les en l’aprenentatge, ha demanat al Consell Escolar de Catalunya un nou informe sobre quines són les millors pràctiques a Catalunya sobre l’ús del mòbil a l’aula, que serveixin per inspirar altres docents. La institució crearà una comissió per redactar-lo.

La conselleria assegura que l’encàrrec vol “resituar en el context actual l’ús educatiu que es fa de les tecnologies mòbils als centres educatius de Catalunya”, tant en aprenentatge com en ensenyament i per transformar els centres educatius. El Consell Escolar ja va emetre un informe el 2015 sobre quines havien de ser les directrius de l’ús de la tecnologia mòbil, que és el que fins ara s’ha utilitzat com a guia en els centres més innovadors. En aquest informe, s’inclouen tant els ‘smartphones’ com les tauletes i els lectors de llibres electrònics i demana que s’abordin en la vida escolar “des de la convivència i els valors ètics i ciutadans fins als aspectes tècnics, al currículum i a l’aprenentatge al llarg de la vida”.

És a dir, que siguin instruments, que s’utilitzin per organitzar el treball, per aprendre i per comunicar-se i participar en la vida ciutadana. El text insistia en els avantatges de la tecnologia mòbil per personalitzar l’aprenentatge, portar-lo a qualsevol part i agilitar l’avaluació. També advertia sobre l’impacte que poden tenir en la convivència, amb casos de ciberassetjament o de cessió de dades no volgudes, entre les quals, les imatges personals.

Professors al dia

L’informe del 2015 reclamava també que els professors es posessin al dia en competències digitals per “conduir” les activitats dels alumnes i els servissin d’“exemple”. Aquesta línia ha continuat i es parla de “competència digital” com a part del currículum educatiu. Continua sent una de les línies en què es pretén insistir més, i per això Ensenyament prepara la contractació de 836 nous docents especialitzats en l’àmbit tecnològic, per reforçar una cartera de 4.646 professors, segons va publicar el diari ‘Ara’. 

Tot això en contraposició a opinions com la de la ministra d’Educació, Isabel Celaá, que va proposar “valorar” la prohibició si ajudava a treure els adolescents de l’“addicció digital”. Unes declaracions que van resultar sorprenents perquè ella mateixa havia impulsat, en la seva etapa en el Govern basc, la digitalització de les escoles basques mitjançant el programa Eskola 2.0.

El sistema educatiu català n’és un exemple amb les M-Schools, un programa desenvolupat amb la Mobile World Capital i el Mobile World Congress, que proposen implicar els alumnes a crear ‘apps’ com a part dels projectes educatius de centre.  Fins ara l’han seguit en les seves cinc edicions (van per la sisena) 133.000 alumnes de tot Catalunya i 3.500 docents, dels quals asseguren que són “el llegat del programa”, explica Albert Forn, director de M-Schools. 

Notícies relacionades

Les iniciatives que s’han presentat fins ara acostumen a relacionar àmbits treballats a classe, com ara la sostenibilitat, la convivència, el medi ambient o la diversitat, amb projectes tecnològics que impliquen el desenvolupament d’habilitats digitals i de gestió de projectes, i de vegades fins i tot de simulació d’empresa. 

Però no tots els instituts entenen d’aquesta manera el mòbil a l’aula. El Sindicat de Professors de Secundària també reclamava aquest setembre la prohibició de tenir mòbils a classe amb l’argument que contribuïen a “distreure l’alumnat” i a reduir la seva concentració. També recordaven el risc de tenir alumnes “hiperestimulats que no perceben la realitat manual i que perden la creativitat en tres dimensions”. Algun institut que va prohibir al seu dia el mòbil, encara ho manté, malgrat els seus programes de foment tecnològic.