El trimestre escolar 'online' arrenca sota el jou de la bretxa digital

En aquestes quatre setmanes de confinament han aparegut els especialistes en coronavirus i tot el que té a veure de manera tangencial amb la pandèmia, com l’educació, que inicia el seu tercer trimestre amb el repte de continuar formant des de la distància i enmig d’un debat encès sobre la falta d’ordinadors que incrementa la bretxa digital, internet que no arriba, les quotes que no s’han rebaixat el que s’esperava, els profes absents, hiperactius o sense mitjans, o els pares que treballen i alhora corregeixen una multiplicació o revisen una manualitat amb plastilina. El Departament d’Educació, amb l’objectiu de posar una mica d’ordre i a l’espera de si es torna o no a les aules abans que s’acabi el curs, està intentant marcar les pautes dels pròxims tres mesos. Hi ha tres coses més o menys clares: s’intentarà no deixar ningú enrere i acompanyar més que formar; les tasques, en principi, perquè hi ha un debat polític, no seran avaluables, i només es posaran notes als estudiants de FP que estiguin a punt d’aconseguir un títol i als de segon de batxillerat, en què els alumnes tenen la selectivitat ajornada fins al juliol. I hi ha tres coses que no estan gens clares: es descarta, ara per ara, l’aprovat general; els pares i mares no tenen ni idea de què faran amb els nens petits quan hagin de tornar a l’oficina, i ningú sap si els alumnes tornaran al seu pupitre abans del 19 de juny. 

Els dies que van seguir al final de les escoles, el divendres 13 de març en què les famílies van ser avisades 24 hores abans, el conseller Josep Bargalló va repetir en diverses ocasions la negativa del Govern a continuar formant els nanos a distància, amb l’argument que això eixamplaria la segregació escolar i la bretxa entre els que, en general, en tot en la vida, tenen i no tenen. El discurs es va anar suavitzant així que el Covid-19 anava guanyant terreny, i la conselleria va començar a aportar material perquè els centres el distribuïssin de la manera més convenient. D’alguna manera, s’intentava acabar el segon trimestre al ralentí, amb la vista posada en l’avenç de la pandèmia i la Setmana Santa, confiant, com s’acostuma a fer, que cada direcció de centre prendria el camí més adequat. Un portaveu d’Educació explicava ja fa uns dies que passades les festes es donarien «instruccions nivell per nivell, però amb el missatge de fons que no es busca avaluar sinó fer un acompanyament». Això s’ha traduït en més de 100 models de propostes didàctiques per poder treballar de manera virtual. Però amb un enfocament molt clar: «Ens hem d’oblidar del concepte temari i de replicar l’horari escolar durant el confinament», concreten des del Govern. El pla, no obstant, no és del gust de sindicats com CCOO, que adverteix que molts docents tenen persones dependents al seu càrrec, cosa que els «complicarà molt poder treballar en les condicions adequades». Segons els seus càlculs, després d’una enquesta a 3.200 educadors, el 70% dels professors no podran seguir el curs des de la distància. 

Notes o no notes

Així les coses, el curs es valorarà en funció dels dos primers trimestres, amb l’esmentada excepció de l’últim curs de FP i els que estiguin a punt d’accedir a la universitat. En aquests dos casos, tal com ja va avançar el conseller, és probable que la formació –i les pràctiques, en cas de la formació professional– s’allarguin 15 dies per poder atendre’ls. No està previst, de moment, l’aprovat general. I anunciar-lo ara seria un suïcidi acadèmic, ja que seria com dir als nanos que acaba de començar l’estiu. Si finalment es pren aquesta decisió, el més segur és que s’anunciï quan el curs s’estigui acabant. Això d’avaluar o no des d’ara fins al tancament de les aules, de fet, és un altre debat obert, ja que el Consell Escolar Estatal va recomanar la setmana passada al Ministeri d’Educació que tot el que facin els estudiants entre aquesta setmana i mitjans de juny sí que tingui una nota computable. ¿L’objectiu? Evitar que es «relaxin». Amb l’excepció de les famílies sense recursos tecnològics, per als quals se suavitzaria el nivell d’exigència. El Govern encara no s’ha posicionat. 

Això, no obstant, sembla que podria eixamplar efectivament les diferències socials. En el cas de Catalunya, la segregació escolar a què feia referència Bargalló s’intentarà pal·liar amb un pla de xoc tant en l’educació pública com en la concertada. S’ha enviat un qüestionari a tots els centres per poder detectar els casos en què sigui necessari aportar infraestructura de manera que els xavals puguin seguir el curs des de casa. La conclusió és que prop de 55.000 llars catalanes no disposen dels mitjans tecnològics –informàtics o de connexió– per poder adaptar-se a la nova situació d’educació confinada. La majoria dels casos, com és obvi, es donen a les escoles de màxima complexitat.

Cens tecnològic

Notícies relacionades

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

L’escola comença el 9, i les classes de batxillerat i FP, el 12

Educació ha elaborat un cens de tot el material informàtic mòbil del que disposen les escoles (tauletes i petits portàtils). S’han comptabilitzat 100.000 unitats que, amb la radiografia de tot el territori, es començaran a repartir aquesta mateixa setmana. Internet serà una altra història. Moltes cases no disposen de xarxa per connectar-se, o la que tenen és molt deficient per poder seguir la formació en condicions. Per això, el Govern ha parlat amb empreses de telefonia per dotar aquestes famílies de targetes que els permetin tenir una educació ‘online’ acceptable. Està previst entregar uns 23.000 paquets de dades, als quals cal sumar-ne uns altres 3.000 que repartirà l’Ajuntament de Barcelona. El mateix conseller ha admès que l’inquieta més el tema d’internet que el problema dels ordinadors. «No arribarem al 100%, ni dels nens ni dels professors a qui també els fan falta recursos, però sí que assolirem un percentatge altíssim».

Posades les bases, amb el missatge de l’«acompanyament emocional», amb el repte de democratitzar la tecnologia i amb tot el material pedagògic a disposició a internet, és l’hora de les escoles i els mestres. L’hora que, amb el profund coneixement que tenen del tipus d’alumnat que atenen, i sense oblidar que també pateixen els efectes de la pandèmia i hauran de fer front a tota mena de malabarismes, plantegin de quina manera poden continuar sent el puntal formatiu dels seus nois. Això sí, sense que ni ara ni en el futur els faltin els mitjans necessaris per aconseguir l’èxit educatiu.