Un expert proposa acabar el curs i centrar-se en l'alumnat vulnerable

El curs podria donar-se per acabat en l’educació obligatòria i centrar els recolzaments docents en l’alumnat més vulnerable, mentre que en la postobligatòria caldria assegurar-se que els estudiants adquireixen aquelles competències i coneixements que són «aval dels títols que obtindran».

Així ho planteja el professor de Sociologia de la Universitat de València Daniel Gabaldón, especialista en educació, en una entrevista telefònica amb l’Agència Efe en la qual demana «tenir mà ampla» i ser «raonable i pragmàtic», i no obsessionar-se a acabar el curs, donar tots els continguts o acabar tots els llibres.

En les etapes obligatòries (Primària i Secundària) «no és tan greu dir: ’Tancarem el curs com el tenim’» ja que els menors passen deu anys escolaritzats en el sistema i molts continguts es repeteixen al llarg dels cursos, per la qual cosa aquelles qüestions que sigui necessari reforçar o compensar, es pot fer «en un moment o altre».

«Hem fet dos terços del curs escolar actual», per la qual cosa la major part dels continguts està donada, assegura aquest sociòleg, que defensa que el curs «es podria acabar com està» i centrar «els recolzaments docents en aquells col·lectius i persones que el sistema coneix i que tenen dificultats».

Continuar llegint

Gabaldón considera que no necessàriament han d’estar «tots els fills de totes les famílies amb classes ‘online’» ja que molts tindran ja assolits els objectius del curs escolar, i en tenen prou amb continuar llegint o mantenint la socialització amb els companys de classe.

D’altres, no obstant, ja tenien dificultats abans de la suspensió de les classes i la declaració de l’estat d’alarma, i el que fa aquesta situació és «incrementar la bretxa» de desigualtat. En aquest sentit, creu que els recursos públics i el «múscul docent» s’hauria de dedicar a aquestes famílies que «ja estaven en desavantatge i que aquesta situació els posa fins i tot més en desavantatge».

Mòduls ‘online’ a la universitat

En les etapes postobligatòries, com la universitat o la Formació Professional (FP), Gabaldón creu que el que s’ha d’assegurar és que els alumnes puguin adquirir aquelles competències i coneixements que són aval dels títols que obtindran, i fer «mòduls ‘ad hoc’ per poder completar aquesta formació».

Planteja que aquella formació que es pugui es faci per internet i la que no, es recuperi quan es torni a les classes presencials. «Els títols tenen un aval darrere i s’ha d’aconseguir que la gent tingui la formació que el títol reconeix», assenyala.

Pel que fa a la prova d’accés a la universitat (PAU), aquest professor considera que els exàmens s’haurien de centrar en aquelles matèries que s’han donat en els dos primers trimestres, quan encara hi havia classes presencials i els professors han pogut supervisar personalment l’adquisició dels coneixements.

Diferència amb els recursos

«Mirar de progressar més en aquests nivells és donar més avantatge al que està més ben posicionat» i augmentar més una bretxa que continuarà existint, ja que l’alumnat que té recursos a casa podrà estudiar «a una capacitat més competitiva que algú que estigui en un entorn» sense aquests recursos.

Notícies relacionades

Educació no es planteja donar per acabat el curs escolar el març pel coronavirus

A les 9, mates; a les 10, llengua; a les 11, anglès... però des de casa

Aquest sociòleg creu que aquesta situació suposarà, en el seu conjunt, un revulsiu per a la societat, ja que farà que els ciutadans siguin més competitius en qüestions relacionades amb l’educació i la comunicació virtual i a distància, especialment si van arribant recursos que tenen mes dificultats.

«Sempre hi ha pegues i pros, però a nivell agregat serà un revulsiu positiu», també per als docents, afegeix, ja que «molts tenien això de les noves tecnologies com una cosa molt de gent jove» que no els tocaria, i ara estan, segons el seu parer, posant-se les piles.