Així serà la tornada al col·le del coronavirus a Catalunya

1. ¿Quants professors hi haurà a les escoles catalanes? 

1. ¿Quants professors hi haurà a les escoles catalanes? L’escola pública i la concertada comptaran aquest curs amb 8.258 treballadors més. Aquesta xifra inclou tant l’increment de docents (5.417) com dels altres professionals, des de l’atenció educativa (1.265), els monitors (1.239), l’educació inclusiva (729) o el personal d’administració i serveis (337). El reforç es farà sobretot a primària i secundària. Uns altres 1.960 professionals es destinaran al pla de xoc contra la segregació escolar i les desigualtats en l’àmbit educatiu. De la xifra total, 1.276 treballadors ja estaven previstos en els pressupostos del Departament d’Educació, els més alts de la dècada, amb una inversió total de 5.671 milions d’euros. Pel que fa a la distribució, el Govern té previst muscular, abans de res, les escoles de complexitat alta, especialment aquelles en què sigui més necessari reduir el nombre d’alumnes per aula.   

2. ¿Com es distribuiran els alumnes? 

2. ¿Com es distribuiran els alumnes? D’entrada, cada escola farà el que pugui amb els mitjans de què disposa. És a dir, que en funció del personal i l’espai físic, l’organització pot variar. El que sí que està establert, o així és com ho ha plantejat Educació, és que els alumnes es repartiran per grups educatius estables, o com ja se’ls coneix popularment, grups bombolla. La idea és que aquest petit col·lectiu d’estudiants, la classe de tota la vida, redueixi al màxim la ràtio. Aquí, no obstant, l’agre debat polític i el ball de xifres i propostes no facilita arribar a una conclusió clara. Sembla que la ràtio serà una mica inferior a la dels cursos superiors, però, de nou, serà en funció de les possibilitats de cada centre.

El que s’imposa és la teoria del compartiment estanc, això és, la voluntat que aquests grups bombolla no es relacionin entre si. Amb aquests companys de contacte directe no serà obligatòria la mascareta, però sí que ho serà als espais comuns, com els passadissos, els patis o la infermeria. D’aquesta manera, si es produeix un positiu, només seria necessari confinar a casa els nens que pertanyin a aquest mateix nucli, salvant de la quarantena la resta de l’escola. No queda clar en quin punt es tancarà l’escola, és a dir, quants infectats i en quants grups seran necessaris per enviar tots els nens a casa. La decisió es prendrà conjuntament entre les direccions de les escoles i els responsables de Salut i Educació. 

Els tutors dels grups estables no s’hauran de tapar la cara, però sí que ho hauran de fer els professors que imparteixin classe a diferents nuclis, com per exemple, el mestre d’anglès que un mateix dia imparteixi l’idioma a la secció D i F, a totes dues haurà de portar la mascareta en tot moment.   

3. ¿Com s’organitzarà el menjador escolar? 

3. ¿Com s’organitzarà el menjador escolar? En cap cas s’anul·la el servei de menjador malgrat la pandèmia. Les escoles no eliminen, però sí que modifiquen i adapten, l’espai del migdia. Sota la premissa de mantenir la distància de seguretat, al menjador es barrejaran els diferents grups estables educatius (el col·lectiu amb el qual es comparteix aula de manera habitual i que permet treure’s la mascareta) i serà necessari prendre precaucions. Cada escola tindrà el seu propi manual, però com a regla general, s’habilitaran nous espais de l’escola per poder dinar (els cursos petits fins i tot rebran l’aliment dins la classe) i també s’establiran torns, amb la qual cosa, alhora, s’eviten aglomeracions al pati. 

En el cas que hi hagi un altre confinament en una zona determinada que obligui a reduir la mobilitat i tancar les escoles, el Govern preveu que els centres educatius es mantinguin oberts. Amb dues missions fonamentals: acollir els fills de treballadors essencials i mantenir operativa la cuina perquè el menjar no falti als alumnes. Així ho va anunciar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, dijous passat, tot i que sense detallar de quina manera es farà el repartiment, tenint en compte les limitacions per la pandèmia. També es mantindrà inalterable el sistema de beques menjador, que ja arriben a 144.000 alumnes de tot Catalunya. 

Segons va informar el Govern, la Covid no altera el pla d’instal·lar 103 menjadors als instituts, tal com recullen els pressupostos de la conselleria. D’aquesta manera, els joves s’acosten una mica més als postulats de la reforma horària, que estableix que el dinar, com a molt tard, sigui a les 13 hores. Aquests xavals, en alguns casos, s’asseien davant el plat a les quatre de la tarda. 

4. ¿Com serà l’entrada i la sortida de les escoles? 

4. ¿Com serà l’entrada i la sortida de les escoles? Potser aquesta sigui, juntament amb una possible quarantena, la qüestió que més afecti els pares. Tant petits com grans hauran d’adaptar-se als horaris i els espais del centre. Cada escola informarà les famílies sobre quan i on, i fins i tot com, però en general, la idea és establir horaris d’arribada i sortida, de manera que s’evitin les aglomeracions i es pugui mantenir, en la mesura que sigui possible, una certa distància de seguretat. Cal veure el nivell de compliment, però la idea és que, per classes, s’accedeixi a l’escola amb entre 5 i 10 minuts de diferència, per totes les portes del centre i repartint els alumnes a través d’itineraris marcats que s’hauran de convertir, amb el temps, en un hàbit per als nanos.

A les grans ciutats, el paper de la policia local serà fonamental per garantir una certa fluïdesa de trànsit i evitar les escenes tan habituals de cotxes aparcats a qualsevol banda perquè, total, és un moment, deixo la criatura i me’n vaig. Els pares, o això és el que ha demanat el Govern, no podran entrar a les escoles. Tot i que aquí sorgeix un dubte: ¿inclou això els patis? Se suposa que no, ja que molts d’aquests espais oberts són utilitzats, a grans escoles, com a aparcament per entregar i recollir nens.

5. ¿Com es relacionaran els nens al pati? 

5. ¿Com es relacionaran els nens al pati? Una vegada més, es fa impossible establir un sol full de ruta perquè les més de 5.000 escoles catalanes tenen característiques físiques molt diferents. Per citar dos exemples extrems, no és el mateix una escola rural de la Garrotxa que un col·le d’alta complexitat del Baix Llobregat, on l’espai és molt limitat. El que sí que està establert és que els grups bombolla, quan surtin al pati, podran evitar dur la mascareta. Algunes escoles han limitat el terreny, així aquestes classes puguin jugar de manera estanca. En el cas, altament probable, que es barregin amb altres xavals, els monitors del pati s’hauran d’assegurar que portin la mascareta en tot moment. El mateix per als cursos superiors de la secundària, tot i que es tracti només de seure i xerrar. Si no formen part del mateix grup estable educatiu, cara tapadat. En qualsevol cas, estiguin o no amb el seu grup habitual, si han d’anar al bany o desplaçar-se per alguna zona comuna, també hauran d’utilitzar la mascareta. 

6. ¿Es mantenen les excursions i les convivències? 

6. ¿Es mantenen les excursions i les convivències? De la mateixa manera que s’han fet campaments d’estiu i campus esportius, les escoles mantindran tant les excursions com les convivències. També les classes de natació i educació física. Això sí: sempre mantenint la norma del grup bombolla i, en cas d’abandonar el centre educatiu, utilitzant la mascareta quan s’estigui en espais públics. 

7. ¿Com es faran les reunions tutor-pares?  

Notícies relacionades

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

L’escola comença el 9, i les classes de batxillerat i FP, el 12

7. ¿Com es faran les reunions tutor-pares?  El més habitual fins ara era desplaçar-se fins a l’escola i buscar algun despatx o sala de tutors on allunyar-se de l’enrenou estudiantil i poder xerrar amb tranquil·litat. Ara la idea, amb la premissa que els pares no han de trepitjar l’escola, és que es facin de manera virtual, i que la reunió sigui presencial en casos excepcionals.