Josep Bargalló: «El parc més segur és sens dubte l'escola»

¿Què diria al Josep Bargalló de l’11 de març?

Tots els estaments mèdics llavors deien que el primer que s’havia de tancar eren les escoles, perquè com amb la grip, es creia que eren el focus principal de transmissió. Ara ja sabem que això no és així. El 12 de març prenem la decisió que havíem de prendre i que ara sabem que no hauríem d’haver pres. Jo vaig demanar que ens donessin 24 hores i no ho vaig aconseguir.

¿Tenia dubtes sobre el tancament de les escoles?

No, perquè les autoritats sanitàries ho avalaven. Però sí que volia donar l’oportunitat als alumnes que se n’anessin amb la motxilla plena; amb les seves coses. Hauria millorat molt el procés d’aprenentatge des de casa si ho haguéssim permès. Ara sabem que si cal prendre mesures similars, l’escola és l’últim que es tancarà, no el primer.

¿Tenim algun indicador de fins a quin punt la pandèmia ha afectat les famílies més vulnerables?

Durant l’estiu s’han fet estudis pediàtrics que no donen pistes sobre l’estat anímic dels nens i dels joves, però l’única manera realment eficaç de saber com estan és tenir-los al davant, a les escoles i instituts.

Parlem molt de la sanitat aplicada a l’escola, ¿però què podem esperar d’aquest any des del punt de vista educatiu?

La pandèmia, que ha sigut molt dura per a l’ensenyament, ens ha fet prémer l’accelerador en la digitalització de l’escola. L’altre dia Tonucci deia dia que la incertesa és el pilar de l’educació. Si hi hagués certeses no caldria educació, només transmissió de coneixements. La incertesa pedagògica és clau per a l’educació. La incertesa sanitària, no obstant, és millor no tenir-la.

Precisament els pares estan plens de dubtes. Gairebé serà més necessària la pedagogia amb pares que amb nens...

M’he trobat amb molts pares i mares durant aquestes setmanes i tots em diuen el mateix: estic molt preocupat pel tema de les escoles però l’escola del meu fill ha fet una organització que m’ha agradat molt. La millor manera de saber, d’estar tranquils, és la proximitat.

¿És justa la comparació que s’ha fet entre metges i professors?

Hi ha un punt inicial evident: som els serveis públics més fonamentals. El tercer segurament és tot el que té a veure amb la seguretat. Però som molt diferents. Nosaltres tindrem cada dia a tot l’univers del que som responsables. Salut, per sort, no atén tot el seu univers. Nosaltres obrim cada dia per a tota la població, tenim una incidència més diària i important en la comunitat.

¿El professorat ha estat a l’altura?

Ho he comentat amb algun sindicat. Hem de regular la feina telemàtica del professorat. Per una part ha sigut difícil connectar amb l’alumnat. Ho feien una vegada a la setmana. Una altra part dels mestres ha connectat excessivament, fins a set dies a la setmana en alguns casos. El tronc central de professors ha connectat de manera adequada. Una part de la no-connexió és responsabilitat del Departament d’Educació, perquè la resta de funcionaris que feien teletreball tenien dispositius facilitats per l’administració. El nostre professorat no en tenia. Per això la dotació de recursos tecnològics per al professorat.

 ¿Però no han començat a arribar? ¿I els 300.000 promesos a les famílies més desfavorides?

Són 300.000 dispositius a partir de 3r d’ESO i 70.000 per a professorat. I 120.000 connectivitats per als alumnes més vulnerables amb problemes de connexió a internet. Ho vam decidir al juny i hem estat tot l’estiu en el procés de compra, que és molt difícil a nivell mundial perquè hi ha molta més demanda que producció. Ja ho hem comprat tot i a un preu raonable, ara es tracta que les empreses ho facilitin. Ara en tenim 40.000 per als mestres i alguns paquets de dispositius per a l’alumnat, que retindrem per respondre a casos urgents de grups que es confinen. Els repartirem quan en tinguem més. Haurien de ser tots aquí durant el primer trimestre.

¿Què tal amb els sindicats?

Fan la feina que els toca, reclamen condicions laborals. La relació és cordial i periòdica amb la majoria d’ells. Formen part de la comunitat educativa.

¿Pot ser que arrosseguin un cert emprenyament des del 2010, quan van començar les retallades en educació?

És evident. Sense retallades, les condicions haurien sigut molt diferents durant la pandèmia. Hauríem tingut més professors. Som on som i no podem tirar enrere. Fins ara sempre que havíem tingut una crisi econòmica, el Departament d’Educació havia patit retallades i havia passat a tenir menys personal. Ara és la primera vegada que amb una crisi econòmica augmentem pressupost i personal. Poso en relleu una segona cosa: a l’agost han aparegut diferents comparatives sobre la resposta pressupostària i de personal de les comunitats autòmomes. Les que contracten més personal són el País Valencià i Catalunya. I amb diferència. Tot i que n’hauríem de tenir més, sí.

Insisteix molt que les escoles han fet la seva feina per garantir la seguretat dels alumnes. No sembla que hi hagi tanta cura amb les extraescolars.

Cal apel·lar a la corresponsabilitat. Hem de garantir que l’escola sigui segura. Però hem de dir a les famílies que en tot el que els nens no facin en l’escola, elles són la que han de vetllar per la seguretat. He vist un tuit d’una persona que deia que no portarà els seus fills a l’escola perquè no considera que hi hagi prou garanties sanitàries. Al següent tuit convidava tots els pares en la mateixa situació a trobar-se en un parc perquè els nens poguessin quedar. Li puc assegurar a aquest pare que hi haurà més mesures de seguretat a l’escola que en un parc.

¿I per què molts pares no es refien del col·le?

Quan el pare o la mare va amb el seu fill a la platja o a la terrassa d’un bar, sent que controla la situació perquè el té al costat. A l’escola, en canvi, el deixa i marxa. No veu què hi passa a dins. El que li diem és que dins de l’escola hi ha més mesures de seguretat que en qualsevol altre lloc. Només a casa tindrà menys risc. També he de dir que he vist imatges de ciutats en què ja han obert les escoles de nens abraçant-se sense mascareta a la plaça. Insisteixo: corresponsabilitat.

¿Actuarà la fiscalia davant aquests pares que no portin el nen a classe?

Nosaltres no controlem la fiscalia, malgrat que alguns diguin que sí que ho fem. Si fiscalia em pregunta, que dubto que ho faci, li diré que cal una primera fase, que ja estem fent, de convenciment. Perquè l’absentisme que pugui donar-se no té el mateix fonament que l’absentisme tradicional. Té un informe de preocupació que no comparteixo però entenc, i hem d’explicar-los que si no porten al nen a l’escola i el porten al parc per socialitzar, el parc més segur és l’escola.

¿Com garantiran la formació d’alumnes confinats al marge del seu grup estable?

Aquell alumne que no pot anar a l’escola per un temps determinat tindrà atenció domiciliària.

¿Amb dos positius en dos grups diferents es tanca l’escola?

Ho decidirà l’equip d’epidemiologia del territori. Analitzaran el tipus d’edifici, la quantitat d’espais compartits, el menjador... L’equip analitzarà cada cas amb les dades concretes i característiques del centre.

Sobre els menjadors, fa pocs dies va anunciar que en cas de confinament es farà arribar el menjar a les famílies més vulnerables. ¿Com pensen fer-ho?

Hi ha diferents opcions. Quan vam tenir estat d’alarma vam escollir les beques menjador mentre que altres van repartir pizzes. Va ser la millor opció, però en una situació normal la millor solució perquè mengin és el menjar. Sempre que puguem, garantirem el menjar. En cas de confinament amb prohibició de mobilitat, la cuina de l’escola pot continuar funcionant. Si el nen està confinat i no els pares, ells poden venir a buscar el menjar. Si estan tots confinats, els l’hem de portar. O amb serveis de l’empresa que cuina o amb serveis socials. Si podem donar el menjar, millor que donar les targetes per comprar menjar.

¿Pot avançar alguna cosa sobre el protocol d’excursions i convivències que estan preparant?

Ens preocupa, per exemple, que una escola vulgui agafar grups reduïts i portar-los amb metro a un museu. Això d’agafaré el metro amb grups d’estudiants requereix una logística més complexa que abans. Hi estem treballant perquè el desplaçament en transport públic, a peu o amb autocar llogat sigui segur. El que està clar és que els alumnes han de continuar fent aquest tipus d’activitats.

¿Té sentit mantenir l’esport de competició escolar?

La Secretaria General de l’Esport ha fet algunes recomanacions, com per exemple que no hi hagi públic, pares inclosos. Algunes federacions, com la de rugbi, han passat de recomanació a obligació. Estem mirant com traslladar aquestes indicacions a l’àmbit de la competició escolar. Ho estem mirant. Tenim un avantatge: no comencen fins a l’octubre.

¿Algunes escoles han sol·licitat la jornada continuada de 9 a 14 hores i se’ls ha negat. ¿Per què?

Als que han demanat flexibilitzar horari els hem dit que sí. Però la jornada continuada no la contemplem. Per diverses raons. Primera, perquè els estudis de neurociència diuen que comprimir les hores lectives no va bé per al procés d’aprenentatge dels alumnes. Si no tenen espai de descans, la seva capacitat d’aprendre disminueix. Segona, faria que l’alumne mengi tard, i els hàbits saludables són molt importants. I tercera, en algunes famílies trenca la conciliació de la vida familiar i laboral.

Alguns directors d’escoles d’alta complexitat asseguren que encara no tenen les llistes d’alumnes amb beca menjador...

 Això està en mans dels consells comarcals i dels ajuntaments. Suposo que hauran d’arribar abans del dia 14.

¿Ha sigut fàcil gestionar el departament en temps tan convulsos políticament?

No sé si algú, en algun lloc, ha treballat en un ambient políticament còmode. Aquest país té un ambient políticament incòmode des de fa molts anys. No és novetat. Ahir [dimarts] al Parlament vaig dir que ara mateix, i per molts dies més, em són igual les eleccions i el meu partit. I ho vaig dir mirant a la gent del meu partit, però com que porten mascareta no sé quina cara van posar... Els ulls semblaven d’assentiment. Només em preocupa el curs escolar.

Notícies relacionades

Tornada a l'escola a Catalunya: notícies i consells | DIRECTE

César Bona: «¿A qui l'importen els continguts escolars?»

¿Repetiria com a conseller d’Educació?

Vaig acceptar perquè m’ho van demanar Marta Rovira i Oriol Junqueras. Jo no sé dir que no a una persona que és a la presó o a l’exili. Ara no penso en el futur personal. Només en el curs i en dilluns.