El curs comença amb 210 alumnes i 253 professors confinats

A totes les cases amb fills en edat escolar es deu haver repetir-se una escena similar. Primer les presses matinals i després repàs del material. La medalla feta de cartolina amb el nom escrit per al nen, els entrepans, la mascareta de recanvi, l’hidrogel, els permisos firmats, la cantimplora. Els més aplicats fins i tot s’hauran recordat de prendre's la temperatura. Després, abans de sortir de casa o abans d’entrar al col·le, una petita xerrada per repassar les normes bàsiques. I per tancar la litúrgia, quan deixen anar la mà, amb un petó de boca tapada, cara de pòquer i a esperar que tot vagi bé. El curs 2020-2021, el de la incertesa, ha començat aquest dilluns amb 1,6 milions de joves que destil·laven il·lusió, sobretot per tornar a veure els amics, mentre els pares intentaven camuflar els dubtes i els professors somreien per fora i es conjuraven per dins. Mentrestant, els avis –l’etern comodí– escalfen la banda i el Govern creua els dits confiant que els grups bombolla permetin contenir els envits de la Covid-19, una mesura de la qual els sindicats abjuren fins al punt de parlar de vaga. Tot això mentre la ciència, a partir del seguiment de mig centenar d’escoles, comença a estudiar la vida del virus a l’aula. Un laboratori anomenat escola. 

«A veure quant duren». «En dos o tres dies els tornarem a tenir tancats a casa». Una vegada han entrat, els grupets de pares no eren massa optimistes sobre la supervivència presencial del nou curs. Potser no han ajudat certes aglomeracions, sobretot als centres educatius superiors, on ha quedat demostrat que l’urbanisme que envolta les escoles mai es va pensar en funció de les necessitats dels nens. El pessimisme, no obstant, no té per ara una base empírica després de sis mesos sense classes. Hi ha, a tot estirar, suposicions viciades per un desànim comprensible. Perquè primer es pensava que això era com una grip, però no, i més tard es va predir que a l’estiu el virus remetria, i tampoc. Coincidim en què l’únic cert és que no hi ha res segur. «Mentre se’ls quedin un parell de setmanes per poder descansar, a mi ja em va bé», implorava un pare a la sortida d’un col·le de Barcelona. 

Primeres quarantenes

Avui, amb algunes escoles que ja van obrir la setmana passada, 253 professors i 210 alumnes de tot Catalunya (vuit grups estables de nou escoles de Barcelona, Rubí, Salou, Igualada, Granollers, Ripollet i Torelló) estan en quarantena. Pel que fa a infectats, es comptabilitzen 23 estudiants i 63 educadors. De les més de 5.500 escoles repartides per tot el territori, només dues no han pogut obrir per culpa del coronavirus: una a  Sant Vicenç dels Horts, amb 360 nens, i una altra a Montellà, amb 43. En els dos casos, el positiu dels mestres ha obligat a confinar el claustre. Obriran demà passat i, en el cas del col·le de la Cerdanya, amb un 100% de professors substituts. Insòlit. Hi ha un tercer centre que no obrirà, un institut de Terrassa, però d’això en té la culpa un eixam de vespes. 

Les dades les ha proporcionat la secretària general d’Educació, Núria Cueva, que té molts números de convertir-se en la Fernando Simón de l’ensenyament català, ja que serà l’encarregada de dispensar les dades sobre l’avenç o retrocés de la pandèmia a les escoles, detallant el nombre de grups estables confinats, mestres afectats o centres clausurats. Les xifres les compartiran les direccions dels centres a través d’una aplicació i seran compartides a l’opinió pública pel Departament d’Educació. 

Doble missatge

El conseller Josep Bargalló ha obert el curs en una escola pública en obres situada a l’Hospitalet de Llobregat. O sigui, en un centre que comença coix, situat en un zona complexa d’un dels fortins socialistes de l’entorn de Barcelona. Missatges gestuals que lliguen amb el que va dir al Parlament la setmana passada, que li és igual tot menys el curs. Ahir semblava voler confirmar, amb la seva presència al’escola Joquim Ruyra, que l’educació transcendeix a la política i que centres educatius com aquest evidencien –això sí que és cosa de la política, o de la no-política– que queda molt per fer. I per viure. Perquè com va admetre en presència de l’alcaldessa Núria Marín, a qui, per cert, va elogiar, ens venen mesos d’«incerteses». «Passaran coses i haurem d’anar prenent decisions», va avançar. 

Notícies relacionades

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

L’escola comença el 9, i les classes de batxillerat i FP, el 12

Els que tenen intenció de passar a l’acció són els sindicats del sector de l’ensenyament. Aquest dilluns només han donat dues hores de treva després de l’obertura de col·legis. A les 11 s’han plantat davant la seu d’Educació per reivindicar-se i, si no els atenen, podrien suposar una convocatòria de vaga aquest setembre. Demanen menys alumnes per classe i molts més professors, sota la premissa que els grups bombolla no funcionaran i que aviat comencen a tancar escoles a tot Catalunya. 

La queixa, en forma de manifest, porta la firma dels sindicats Ustec-Stec, CCOO, Intersindical CSC, Sindicat de Professors de Secundària, CGT, UGT i Feusoc. Demanen al Govern que redueixi la ràtio d’infantil a 10 alumnes per classe, i la de primària, secundària i batxillerat, a 15. Reclamen també més personal docent (40.000 professionals, mentre que la Generalitat n’ha anunciat 8.250) i garantir que els treballadors rebin material sanitari en condicions. Sobre els grups bombolla, Ramon Font (Ustec-Stec) va ser clar en el seu diagnòstic: «Són una entelèquia que només existeix al cap dels tècnics». Total, a veure quant duren.