¿Al teu fill el desborden les emocions? Potser és una persona altament sensible

Pot ser que alguna vegada hagis sentit el concepte de «persones altament sensibles». ¿Què significa això? ¿És una cosa dolenta, una patologia? ¿Es deu a uns pares massa permissius o consentidors?

Tots coneixem algú que ens fa la sensació que les emocions el desborden i fins i tot el sobrepassen. Aquesta persona que és capaç de sentir-ho tot d’una manera molt intensa, tant el propi com l’aliè, doncs té una facilitat tremenda per empatitzar amb els altres. ¿Us sona això?

Pot ser que aquest algú supersensible sigui el teu fill o la teva filla, ¿però com reconèixer si encaixa dins d’aquest tipus de persones?

En aquest article t'explicarem quins són les característiques dels nens i nenes altament sensibles, no amb la intenció de penjar-los una etiqueta, sinó perquè, entenent per què es comporten d’una determinada manera, puguem oferir-los un tracte i una educació que tingui en compte totes les seves individualitats.

¿Què significa ser una persona altament sensible?

La psicòloga Úrsula Perona ens explica que «l’alta sensibilitat és un tret que està relacionat amb el sistema nerviós central i la sensibilitat amb què les persones perceben l’entorn, els estímuls, processen la informació, i experimenten o expressen les emocions».

Elaine Aron, doctora i investigadora en psicologia, descriu quatre trets principals que tenen les persones altament sensibles:

1. El processament d’informació i la presa de decisions:

Els nens i nenes altament sensibles tenen un nivell de processament de la informació molt elevat, com ens explica l’Úrsula, «això vol dir que són persones que tendeixen a tenir certa tensió mental, pensar molt les coses abans de fer-les, i davant el patró de pensament de ‘penso, actuo i, en funció dels resultats, corregeixo’, aquestes persones el que fan és pensar molt i després actuar».

Això pot comportar que els costi prendre decisions, que siguin excessivament remugants o fins i tot obsessius.

2. La manera d’experimentar les emocions, pròpies i alienes de les persones altament sensibles:

Úrsula Perona assenyala també que aquestes persones tenen una gran sensibilitat a l’hora d’experimentar les emocions pròpies, però també de percebre les emocions alienes: són nens molt empàtics. «I això s’ha demostrat amb imatges de neuroimatge, s’han fet escàners al cervell, tomografies computeritzades en les quals es veu l’activitat cerebral, i són nens que tenen molt estimulades les àrees del cervell on s’ubiquen les neurones mirall, que són les que ens fan percebre els estats emocionals dels altres», aclareix la psicòloga.

A més, l’Úrsula també apunta que «alhora, qualsevol estímul de l’exterior és experimentat d’una manera molt intensa, amb la qual cosa tot els afecta més, i a l’hora d’expressar-ho també poden ser nens més reactius: si ploren, ploren amb molta intensitat; si estan alegres, estan molt alegres; si s’enfaden pot ser una gran explosió...».

3. La manera de percebre els estímuls sensorials:

Hi ha una altra característica que està relacionada amb la subtilesa a l’hora de rebre els estímuls sensorials: olor, tacte, oïda, vista, gust... tenen una finesa sensorial que, al seu torn, fa que siguin més fàcilment perturbables, perquè tot el que ve de fora és percebut de manera molt intensa.

Úrsula Perona ens explica que, per exemple, «en un nadó veuríem això si es desperta molt fàcilment, si es pertorba al mínim soroll... i moltes vegades atribuïm això, de manera equivocada, a què si és un nen primmirat, o massa mimat..., i no té res a veure amb això».

A més, la psicòloga afegeix que «quan pensem que fent això el nostre fill ens manipula o vol molestar-nos, estem molt equivocats. Pensem que si està a gust dormint, el que vol i necessita és continuar dormint, no té cap necessitat o interès de despertar-se davant el mínim soroll o 50 vegades a la nit, és perquè és molt sensible als canvis».

4. La sobreexcitació en els nens altament sensibles:

Com ens explica l’Úrsula, la quarta característica seria la sobreexcitació. «Aquestes persones perceben tot el que passa i el que senten d’una manera tan intensa que pot resultar desbordant».

Per exemple, els nens altament sensibles sovint presenten un caràcter més introvertit o més tímid quan són petits. També solen presentar gust per les arts i una gran creativitat, a causa d’aquesta sensibilitat especial i aquesta capacitat per expressar-se a través de l’art.

«Amb freqüència, a causa d’aquesta facilitat per preocupar-se per qüestions transcendentals, poden aparèixer preguntes, preocupacions..., sobre temes existencials, que a priori que no associaríem a nens petits, com podrien ser les guerres, el sentit de la vida, la maldat...», assenyala la psicòloga.

En definitiva, «tenim un perfil de nens molt emocionals, sensibles, empàtics, creatius, i amb una capacitat per processar la informació i decidir basada en l’anàlisi. Això es deu al fet que són capaços d’integrar la informació sensorial amb esdeveniments del passat a l’hora de prendre decisions», explica Úrsula Perona.

¿Què hem de fer les mares i pares si tenim un fill altament sensible?

Úrsula Perona ho té clar: «El primer és entendre». A més, afegeix que «quan comprens d’on prové el comportament del nen, canvia completament el teu comportament. Jo advoco per una paternitat conscient, sent conscient del motiu pel qual el teu fill es comporta així, el manejaràs d’una altra manera, amb més paciència».

Notícies relacionades

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

L’escola comença el 9, i les classes de batxillerat i FP, el 12

«En l’educació fallem quan atribuïm erròniament els comportaments dels nostres fills. No obstant, si entenem que està desbordat per les emocions o molt preocupat per una cosa que li està passant, això és el que fa que es comporti d’una determinada manera, podrem ser comprensius, donar-li contenció emocional, l’acompanyarem en el que li està passant... Aquesta és la clau», conclou l’Úrsula.

Accedeix al portal Gestionando Hijos i disfruta de més consells i claus dels nostres experts.