Sis claus definitives per aconseguir la veritable igualtat de gènere

‘La educación importa para conseguir la verdadera igualdad de género’ va ser el tercer capítol de l’esdeveniment La educación importa, que se celebra cada dilluns i dijous fins al pròxim 10 de juny, i que va comptar amb la col·laboració de la Fundación Pons.

Espanya ocupa el lloc número 11 en igualtat de gènere entre els països europeus de l’OCDE i, tot i que pugui semblar que canviar aquesta situació no és a les nostre mans, la veritable igualtat de demà depèn de l’educació d’avui. Només si eduquem nens i nenes que creguin i defensin la igualtat podran construir una societat realment igualitària. Les claus per aconseguir-ho les van donar les diferents expertes que van participar al programa:

Prendre consciència que continuem educant amb molts estereotips de gènere

«No hi ha cervells de nenes ni de nens. Un sexe o un altre no té capacitats, habilitats i talents diferents. Cosa que significa que els comportaments són educables, i que estem educant els nens perquè es comportin com a nens i les nenes perquè es comportin com a nenes. Per aquesta raó, és urgent que aprenguem a identificar com estem influint en ells amb els nostres estereotips», Iria Marañón (filòloga).

No podem evitar que als nostres fills i filles els arribin estímuls masclistes, cal ensenyar-los a detectar-los

«La música, les pel·lícules, els anuncis que veuen els nostres fills reprodueixen, moltes vegades, estereotips sexistes. No podem aïllar-los-en, hem de dotar-los d’eines per detectar-los i estimular el seu pensament crític», Marina Subirats (exdirectora de l’Institut de la Dona).

Cal fer canvis als llibres de textos que estudien les nostres filles i fills a les escoles

«Als llibres de text, només hi ha el 7,6% de presència femenina, cosa que posa en evidència que les dones no formem part de la visió de món que es forja al sistema educatiu i, per tant, fa que entenguem perfectament que les nenes, davant aquesta falta de referents femenins, se sentin menys intel·ligents ja amb 6 anys que els nens, com demostra un estudi publicat a la revista ‘Science’»,  Ana López Navajas (coordinadora del projecte europeu Women’s Legacy).

Cal pensar en els patis de les escoles com a espais educatius, no només lúdics

«Cal analitzar i repensar els espais on s’eduquen els nostres fills, entre els quals, el pati escolar. El pati és el primer espai socialitzador dels nostres fills. He estudiat més de 100 patis d’escoles espanyoles i, actualment, a la majoria de les escoles, l’espai no s’organitza de manera igualitària i no es tenen en compte els gustos de tot l’alumnat. Hem descobert que, a l’introduir una pista de patinatge o una zona de ball, les nenes van abandonar el sedentarisme i pujaven a classe suant», Sandra Molines (psicòloga i autora de la tesi doctoral: ‘La coeducación en un centro educativo: Análisis del patio escolar’).

No podem deixar que als nostres fills els eduqui la pornografia

Notícies relacionades

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

L’escola comença el 9, i les classes de batxillerat i FP, el 12

«El 50% dels joves acudeixen a la pornografia per aprendre sobre sexe i el 90% han vist porno al seu mòbil abans dels 12 anys. A més, l’accés a la pornografia es produeix cada vegada a edats més primerenques, en molts casos als 8 anys. Les conseqüències són clares: els nostres fills i filles es creen una idea falsa del que és la sexualitat. Per això és fonamental que, si no volem que als nostres fills els eduqui la pornografia, les mares, pares i centres escolars hem d’oferir una educació afectivosexual de qualitat», Marina Marroquí (educadora social).

La violència de gènere s’acaba amb l’educació

«El 2019, segons dades del Ministeri de l’Interior, més de 800 nenes menors de 18 anys van denunciar violència de gènere i se’ls va posar protecció. La violència de gènere no n’entén, d’edats. És un problema social que cal detectar per poder prevenir. I la prevenció passa, en gran part, per l’educació. És fonamental que eduquem en un nou model de masculinitat. Un model d’home respectuós, amable, sensible», Carmen Ruiz Repullo (sociòloga i experta en violència de gènere en adolescents).