Els futurs MIR, a les palpentes

Tot i que el somni de tots dos per al seu futur professional difereix, encara han de superar el mateix escull: l’adjudicació de places de formació sanitària –MIR en el seu cas. Amb el plus que aquest any els aspirants i el Ministeri de Sanitat estan enfrontats pel sistema. En vista del mètode d’elecció presencial i en temps real d’anys previs a la Covid, el departament de Carolina Darias ha optat per una adjudicació telemàtica que ha posat en peu de guerra els joves aspirants a una plaça i al Fòrum de la Professió Mèdica.

Tot i que Souto confia no tenir problemes per fer realitat les seves expectatives –té el lloc 96– i de fet, és dels que ha aconseguit formalitzar la seva sol·licitud ‘online’ malgrat totes les traves tecnològiques que denuncien aquests dies, qüestiona el sistema i afirma que se senten «perjudicats». «És un canvi que no té sentit més enllà d’estalviar diners per part del Ministeri de Sanitat», diu, però a canvi de «retallar moltíssims drets o capacitats que teníem en l’elecció presencial».

Un procés opac

La seva objecció principal és «l’opacitat» del procés. En la modalitat presencial, explica, «veies perfectament on es distribuïen les places i en quin ordre i no hi havia cap error, i ara realment és una adjudicació i és impossible traçar com es van distribuir». Opina que això «genera molta frustració», ja que estan «jugant-se el futur», i a més poden quedar moltes places buides si s’adjudiquen vacants els potencials beneficiaris de les quals no estiguin disposats al cent per cent a assumir. Com apunta Piñeiro, l’«avantatge principal» de fer-ho en temps real és que quan et toca «saps exactament quines places queden disponibles i valores què prefereixes, si agafar o no la plaça, repetir o no el MIR... Perquè, si agafes una plaça que no t’agrada i després hi renuncies, la persona següent, que potser la volia, no la té». «Són quatre o cinc anys de la teva vida i has de prendre una decisió de què has d’estar molt convençut», afirmen tots dos.

Piñeiro emfatitza la situació d’«ansietat» en què els manté la nova modalitat –que inclou llistes amb milers de preferències en alguns casos– i el fet que no se sàpiga què passarà. Les negociacions amb el Ministeri de Sanitat –que divendres va proposar un sistema per torns, des de 2000 a 450 per dia, que no els convenç del tot– prosseguiran demà. A Souto l’avenç li sembla «un pas endavant», perquè «no és el mateix escollir entre mil places restants que entre set mil», però no és «suficient». «No volem que canviïn una cosa que sempre va funcionar bé». Concedeix que es pot prescindir de la presencialitat, però l’«objectiu» és un mètode en temps real.

En aquest aspecte insisteix Piñeiro, que valora l’oferta com una «millora», però considera que no valdria per no complir aquest requisit. «No crec que estiguem demanant gaire, i crec que s’estan acostant postures», diu la jove, que recorda que hi ha una protesta convocada el dia 8 que espera que sigui massiva. Perquè hi ha «un recolzament general» a la seva causa, al·lega, «perquè no són formes de fer-ho». «Ja vam fer l’examen dos mesos més tard per la situació, però després vam estar sense que ens donessin data de sortida de notes, d’elecció, sense dir-nos res... Una situació d’ansietat constant», afirma.

També complicacions per adaptar-se a la destinació

Notícies relacionades

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

L’escola comença el 9, i les classes de batxillerat i FP, el 12

Tots dos també retreuen que si l’adjudicació es tanqués el 17 d’aquest mes, segons el previst, i es mantingués l’entrada de residents el 29, a dia 16 «no saps on has de ser i 13 dies després has de ser on sigui col·legiat i amb un pis llogat per començar».

Després d’un any de preparació intensiva en què amb prou feines fan res més, la possibilitat de relaxar-se no es presenta, lamenta Piñeiro. «No vam tenir cap moment que diguem ‘ja està, ja ens relaxem, ja he fet l’examen i puc descansar’, perquè t’estàs tot el temps pensant i ara què». És un despropòsit i un estrès», diu. «És tot una sensació de caos, d’incertesa, de no saber realment on acabaràs», afirma Souto: «Una sensació que a ells els és igual, que som un peó més que ja ens buscarem la vida per a aquell dia treballar i punt. No els importa la teva vocació ni el que vols ser, sinó omplir tots els buits i posar-nos a treballar».