Sis claus per ensenyar els nostres fills a comunicar-se millor

Comunicar és la segona tasca que més freqüentment fem en la vida. La primera és respirar. A totes dues, respirar i comunicar, els parem poca atenció. Probablement perquè són tasques fàcils de fer, les fem sense pensar, amb inèrcia. No obstant, respirar conscientment és font de benestar i felicitat. Passa el mateix amb la comunicació. La comunicació conscient ens pot ajudar a solucionar la majoria (no tots) dels problemes de relació que tenim amb els altres, inclosos els nostres fills.

Educar necessita l’habilitat de comunicar per poder transmetre, emocionar, convèncer, escoltar... per poder fer de les nostres intencions una realitat tangible, comprensible per als nostres fills. I sí, he dit escoltar. Moltes vegades el verb ‘comunicar’ no es conjuga amb el verb ‘escoltar’. Parlem per deixar anar el que hem de dir i, sovint, se’ns oblida que davant tenim una altra persona que també té alguna cosa a dir. La comunicació només és tal si es comparteix. Per tant, requereix grans dosis d’escolta. D’escolta activa.

A més, de forma freqüent, cometem altres errors al comunicar-nos amb els altres, potser per això que deia al principi, que comuniquem per inèrcia, sense pensar com fer-ho. D’una banda, cometem errors en el missatge (sovint són repetitius, buits, exempts d’emoció, amb falta d’humor...), també errem al canal (no triem bé el mitjà a través del qual diem segons quines coses) i errem en el context (s’ha de buscar el moment adequat, sempre).

Que la comunicació sigui cada vegada més important en tots els ordres de la vida és un símptoma de progrés. La qualitat i la sofisticació de la comunicació són dues característiques que distingeixen els éssers humans de la resta d’éssers vius.

Aprofitem aquesta qualitat, utilitzem-la de forma intel·ligent. Posem-la al nostre servei i ajudem els nostres fills a utilitzar-la com a eina que els permeti tenir millors relacions amb els altres i amb ells mateixos.

Les claus per aconseguir-ho ens les van donar els diferents experts que van participar en el programa:

Establir una bona conversa interna amb un mateix

«No és possible tenir una bona conversa amb els altres [amb empatia, amb voluntat d’escolta, des del respecte...] si prèviament no tenim aquest tipus de conversa amb nosaltres mateixos. El que passa dins de mi, es projecta fora de mi. Per tant, ensenyem als nostres fills ser empàtics, compassius amb ells mateixos, a perdonar les seves flaqueses, les seves debilitats. Només així podran fer-ho amb els altres», Mario Alonso Puig (metge, conferenciant i escriptor).

Fora crits

«Hi ha la creença que fins que no cridem, els nostres fills no ens fan cas. Això és així perquè nosaltres hem creat aquest patró de comportament a casa. Però si, per exemple, utilitzem el joc per acostar-nos i comunicar-nos amb els nostres fills, aconseguirem moltes coses d’ells sense la necessitat de crear un mal clima a casa», Amaya de Miguel (Mentora de famílies, fundadora de ‘Relájate y educa’).

Practiquem l’escolta activa

«A causa de les presses amb què vivim, cada vegada escoltem menys els altres, també als nostres fills. Els dispositius tecnològics tampoc ajuden. Estar amb el teu fill i que contínuament t’estiguin arribant notificacions al mòbil ens distreu. Posar el mòbil en mode avió quan estem amb els nostres fills és una bona estratègia», Cristina Gutiérrez Lestón (Educadora emocional i fundadora de la ‘La Granja’).

Assertivitat

«L’assertivitat és un potent recurs comunicatiu, ens permet expressar el que sentim, el que pensem sense agredir ni ser agredits. El contrari a l’assertivitat és l’agressivitat, però també la passivitat. Les persones agressives expressen les seves necessitats i opinions sense importar-los les necessitats i opinions dels altres. I les persones passives mai expressen les seves necessitats per por de ser rebutjades, i sempre cedeixen a les necessitats dels altres. Les persones assertives s’expressen de forma respectuosa, respectant-se també a si mateixes», Eva Bach (mestra, pedagoga i escriptora).

 Sense connexió no hi ha comunicació

Notícies relacionades

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

L’escola comença el 9, i les classes de batxillerat i FP, el 12

«L’empatia és un acostament a la realitat dels altres. Empatitzem amb els nostres fills, amb les seves realitats, amb el que estan sentint. I així, a través de l’empatia, la connexió, podrem comunicar-nos-hi realment i ells aprendran a comunicar-se amb els altres», Marina Escalona (educadora i escriptora).

Els contes com a nexe comunicatiu amb els nostres fills

«De vegades hi ha coses que ens costa explicar als nostres fills. Els contes són una eina potent que ens pot ajudar en aquesta tasca. Hi ha un conte per a cada situació [dol, gelosia entre germans, separació...], només s’ha de buscar», Miriam Tirado (periodista especialitzada en criança i escriptora de contes infantils).