Entrevista

Les preguntes al conseller dels implicats en l’educació

González-Cambray admet que queda camí per recórrer en matèria d’educació inclusiva i aposta per millorar l’ensenyament partint d’evidències científiques

Les preguntes al conseller dels implicats en l’educació

Álvaro Monge

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

EL PERIÓDICO va convidar diversos col·lectius implicats en l’ensenyament a Catalunya que enviessin preguntes per incloure-les en l’entrevista mantinguda dies enrere amb el conseller d’Educació, Josep González-Cambray. Totes les qüestions coincideixen en un cert to de reivindicació.

Isabel Segura, portaveu del sindicat Ustec

Isabel Segura, portaveu del sindicat Ustec¿Fins quan pensa el conseller mantenir a Catalunya l’elecció a dit i caciquista, per part de les direcció, del personal dels centres educatius?

No comparteixo el plantejament en absolut. On diuen elecció a dit nosaltres defensem que cada centre educatiu tingui una sèrie de professionals que puguin adaptar-se el millor possible al projecte educatiu del centre. Per tant, el que fan els centres és valorar les aptituds i la motivació i l’alineació dins del projecte educatiu. Estem convençuts que aquest mètode millora l’estabilitat, la cohesió dels claustres i el treball en equip dins dels equips directius. No entenc que es vinculi a una supressió de drets ni res semblant. De fet el dia que ens vam veure amb Ustec em van demanar que s’elegeixi per estricte ordre, però nosaltres no acceptarem cap ordre d’elecció. Quan elegeixen un alliberat sindical, ¿ho fan per ordre o realitzen una elecció partint d’entrevistes? No em van respondre.


Bea Galán. Professora de l’escola Sant Ignasi (concertada)

Bea Galán. Professora de l’escola Sant Ignasi (concertada)¿Està disposat a reconèixer l’escola concertada com a part fonamental del model educatiu?

Els qüestionaris per a professors i equips directius que enviem a final de curs els passem a centres de titularitat pública i concertada perquè volem tenir retorn d’àmbits de millora del Departament d’Educació en tota mena de centres educatius. Volem que la pública i la privada concertada tinguin les mateixes regles de joc, és una eina fonamental en la nostra lluita contra la segregació escolar.


Núria Sabaté, directora de l’escola pública Marià Fortuny de Reus

Núria Sabaté, directora de l’escola pública Marià Fortuny de ReusTé previst incrementar la inversió en investigació educativa per vincular més aquest àmbit amb les escoles i millorar així el sistema educatiu partint d’evidències científiques?

La resposta és sí. No només un increment de pressupost, sinó també que totes les decisions del departament es basin en evidències. Hem de ser capaços de treballar amb evidències i propostes que ja sabem que han funcionat en altres sistemes educatius i adaptar-los al nostre. Estic absolutament alineat amb aquesta proposta. Hem de ser capaços de planificar, fer, avaluar, escalar i estandarditzar. I això anirà de la mà de l’autonomia de centre, perquè són les escoles les que millor coneixen la seva realitat i les que millor sabran aplicar aquestes evidències, contextualitzant-les dins del seu centre educatiu.


Mercè Cama (Fapac)

Mercè Cama (Fapac)¿Com explica a les famílies aquesta insistència a sobrefinançar la xarxa concertada amb fons públics quan la pública és l’opció majoritària i té grans dèficits en espais i recursos?

Hem de millorar el finançament de tots els centres per poder fer una distribució més equilibrada de l’alumnat. Des del Govern el que s’ha fet en els últims tres anys ha sigut incrementar molt l’oferta pública a les escoles, mantenint aquest any els grups, malgrat tenir 3.000 nens menys a P3, i baixant les ràtios. Hem creat 75 instituts-escola nous. Hem incrementat l’oferta pública, no la concertada. Una cosa sí que li diré: no s’haurien de permetre quotes elevades en escoles concertades. Haurien de ser privades. Però hi ha una legislació que permet que a través de la fundació se sol·licitin aquestes quotes, i no podem fer-hi res. Hem d’avançar per igualar les condicions en tots els centres finançats amb fons públics, perquè no existeixin aquestes desigualtats d’accés.


Simona Levi. Fundadora d’XNet

Simona Levi. Fundadora d’XNet¿Treballaran amb el pla de digitalització democràtica d’XNet que ja s’ha desplegat en el Consorci d’Educació de Barcelona? ¿Milloraran la connexió deficient de moltes escoles?

Sí, però no proveïm cap plataforma, l’elegeixen els centres. Però sí que facilitem durant la pandèmia una plataforma Moodle de programari lliure per a totes les escoles, i continuarem avançant en aquesta línia. Quant a la connexió, hem repartit 300.000 dispositius en els centres educatius. Un altre element és la dotació de l’amplada de banda necessària. S’està fent en la majoria d’escoles, i si no s’ha fet encara està programat perquè així sigui.


Noemí Font. Professora i mare d’una nena amb espina bífida

Noemí Font. Professora i mare d’una nena amb espina bífidaEl decret d’escola inclusiva aprovat el 2017 va néixer sense dotació pressupostària i són moltes les famílies que denuncien carències greus en el sistema en relació amb el dret dels nens a l’educació en igualtat de condicions. ¿Pensa avançar en aquesta qüestió?

L’objectiu és que l’escola sigui inclusiva i que l’alumnat disposi de tots els recursos necessaris dins de l’aula. Ens queda camí per recórrer, i per tant hem de dotar-nos de més recursos per a l’escola inclusiva i hem de continuar avançant perquè qualsevol alumne tingui tots els recursos. No podem fer-ho tot d’un dia per l’altre. Hem de ser capaços d’anar avançant i implementar millores planificades. De cara al pròxim pressupost prioritzarem el 0-3, la formació professional i també fer un pas endavant en l’escola inclusiva.


Ismael Palacín. Director de la Fundació Bofill

Notícies relacionades

Ismael Palacín. Director de la Fundació Bofill¿Amb quina intensitat es desplegarà el decret per combatre la segregació educativa?

Respondrem a mesura que anem avançant, però amb la màxima intensitat possible. ¿Serà tota la intensitat que ens agradaria? Segurament no. Mantindrem el pla de millora d’oportunitats educatives que té un impacte sobre 513 centres del país i continuarem aportant recursos als centres de complexitat per adaptar-nos a la seva realitat i a la seva necessitat de tenir més suport.