Els ajuntaments reclamen al Govern un front comú contra l’abandonament escolar

La proximitat és la principal carta dels governs locals. Pel coneixement del terreny i per l’agilitat a l’hora d’intervenir on sigui necessari. Sota aquesta premissa, la Diputació de Barcelona ha iniciat una prova pilot en set municipis per combatre l’abandonament escolar. Més enllà de detectar els casos concrets, volen acompanyar els joves en el procés de recuperar el camí, el que sigui, tant en l’àmbit educatiu com el laboral. Es troben, diuen, amb un problema: Educació no comparteix la informació sobre aquests xavals i treballen mig a cegues. Reclamen transparència per poder afinar en la complicada empresa de no deixar-se ningú enrere.

Les dades permeten fer-se una idea de la gravetat de la cosa. Catalunya té una taxa d’abandonament escolar (joves d’entre 16 i 24 anys) del 17,4%, mentre que la mitjana espanyola està en el 16% i l’europea, en el 10,3%. La xifra es dispara entre els homes (23%), mentre que les dones l’esmorteeixen amb un 11%. Quant a la graduació de secundària, el 94,4% dels estudiants de nacionalitat espanyola acaben l’ESO, un percentatge que baixa fins al 66,6% en el cas dels matriculats amb passaport estranger. Els alumnes magribins (59%) i els de la resta de l’Àfrica (53,1%) són els que en gran manera abandonen les aules de manera prematura. L’abandonament a batxillerat és del 24%, mentre que el 40% dels que inicien un cicle formatiu de grau mitjà el deixen a mitges. Tots aquests números, a més, s’acarnissen de manera especial amb els entorns socials més vulnerables i desfavorits, cosa que augmenta encara més la bretxa de la desigualtat.

Identificar el risc

Davant aquesta postal, la Diputació de Barcelona va considerar oportú que un ens supramunicipal s’involucrés en l’avenir de la seva joventut més desorientada. Però qualsevol acció requereix un ‘background’ de noms, cognoms i situacions familiars que permeti «dimensionar el fenomen i consolidar estratègies a escala local», a més d’«identificar la població de risc». Tot això, tota aquesta tasca de prevenció i intervenció, necessita «universalitzar la informació de la població jove d’entre 16 i 24 anys», una demanda que Teresa Sambola, coordinadora de l’àrea d’Educació, Esports i Joventut, ha reclamat aquest dijous moltes vegades durant la presentació del pla. «És flagrant que no tinguem aquestes dades i a més existeix una llei de transparència que obliga les Administracions a compartir la informació», s’ha queixat, mentre s’ha mostrat «convençuda» que l’actual conseller d’Educació, Josep González Cambray, «és sensible a aquest tema».

Notícies relacionades

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

L’escola comença el 9, i les classes de batxillerat i FP, el 12

Els consistoris que participen d’aquesta prova pilot són els següents: Badia del Vallès, Cornellà de Llobregat, Igualada, Mataró, Mollet del Vallès, el Prat de Llobregat i Vilafranca del Penedès, a ls quals cal sumar el Consell Comarcal de Osona. Cada un ha traçat la seva pròpia línia d’actuació partint de les necessitats que sí que han pogut identificar, canalitzant-les ja sigui a través d’una oficina d’orientació educativa o amb la creació d’escoles de noves oportunitats. L’exalcalde de Terrassa i president de l’àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona, Alfredo Vega, ha lamentat l’absència d’«una visió integral» i ha avançat que l’experiència d’aquests municipis es compartirà amb la resta d’ajuntaments. També les dades, ja que succeeix sovint que un jove s’empadrona en una altra ciutat i es perd tot el seguiment realitzat fins aquell moment. Tot això, ha admès, requerirà «un treball conjunt amb Educació».

Conèixer per afinar

Javier Silva, alcalde de Polinyà i diputat delegat de Joventut de la Diputació, ha posat com a exemple la gestió que s’ha fet durant la pandèmia amb les dades sanitàries, que sí que s’han compartit per poder realitzar amb èxit la campanya de vacunació. Ha assenyalat, a més, i pensant en la formació professional, que els municipis són els que millor coneixen quina demanda laboral tenen, cosa que pot venir molt bé a l’hora de definir futurs graus formatius. «Que faltin places d’FP implica més abandonament escolar, perquè acabes posant els joves en llocs en què ni volen ser», ha lamentat Vega. Com a conclusió, per si no hagués quedat clar, Sambola ha compartit el següent: «El món local és qui coneix la realitat. Perquè no només es tracta d’informació, que també, sinó de saber què els passa als joves, quina és la seva voluntat, les seves habilitats, els seus coneixements, si és més creatiu o més científic». En definitiva, saber més per afinar millor. I a temps.