Renovació acadèmica
Més tipus de Batxillerat i noves optatives: així és la proposta d’Educació
El document de reorganització educativa planteja la incorporació d’una modalitat general i la divisió dels estudis d’Arts en dues opcions: Escèniques i Plàstiques
Estudiantes de Bachillerato /
El Ministeri d’Educació i Formació Professional proposarà aquest dimecres a les comunitats autònomes ampliar a cinc les modalitats de Batxillerat, en lloc de les tres que hi ha actualment, així com incorporar assignatures noves. Segons el document de reorganització educativa, que ve a desplegar la nova llei educativa (la LOMLOE, també coneguda com a llei Celaá), el Ministeri que dirigeix Pilar Alegría proposarà a les comunitats cinc modalitats de Batxillerat.
Segons la proposta del Ministeri, que es debatrà en la Comissió General d’Educació aquest dimecres, les modalitats que s’oferiran de batxillerat seran: el de Ciències i Tecnologia, el d’Humanitats i Ciències Socials, dos d’Arts (un de Música i Arts Escèniques i un altre d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny) i un batxillerat General.
Més de 20 optatives a elegir
Respecte a les assignatures, la proposta del Ministeri passa per incloure més d’una vintena d’assignatures en tot el Batxillerat, que seran a elegir entre algunes pels alumnes. Per exemple, a 1r de Batxillerat, a més de les matèries comunes (Educació Física, Llengua Castellana i literatura I, Filosofia, Llengua estrangera I i, si n’hi hagués, i, Llengua Cooficial i Literatura I), els estudiants hauran de triar la resta d’assignatures, que seran tres, de dos blocs.
En la modalitat de Ciències i Tecnologia, els alumnes cursaran Matemàtiques I i les dues restants les hauran d’elegir d’un total de quatre que s’ofereixen, entre les quals hi ha Tecnologia i Enginyeria o Biologia, Geologia i Ciències Ambientals.
En Humanitats i Ciències Socials, els estudiants podran escollir, d’un primer bloc, Llatí I o Matemàtiques aplicades a les ciències socials I, mentre que les dues restants podran ser, des de Literatura Universal, a Grec I o Economia.
En Arts, la modalitat de Músiques i Arts Escèniques tindrà assignatures com Anàlisi musical I o Arts escèniques I, i triaran dues matèries més de quatre, entre les quals hi ha Cor i tècnica vocal I, Llenguatge i pràctica musical o Cultura audiovisual. I en el batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny, els alumnes hauran de cursar Dibuix Artístic I, i en podran elegir d’altres com Cultura audiovisual o Projectes Artístics, entre d’altres.
En el batxillerat General, Educació proposa que els estudiants hagin de cursar Matemàtiques Generals, sense possibilitat de triar una altra matèria diferent, i després en podran escollir d’altres com Economia, emprenedoria i activitat empresarial.
Ja a 2n de Batxillerat, els estudiants tindran com a matèries comunes Història de la Filosofia, Història d’Espanya, Llengua castellana i Literatura II, Llengua Estrangera II i, si n’hi hagués, Llengua Cooficial i Literatura II. I quant a les assignatures de cada modalitat, Educació proposa que els de Ciència i Tecnologia tinguin de nou Matemàtiques (o bé Matemàtiques II o Matemàtiques aplicades a les ciències socials II) i després dues més de sis, entre les quals hi ha Tecnologia i Enginyeria II, Física o Química.
Opció de matemàtiques en humanitats
Les matemàtiques també podran ser cursades pels alumnes d’Humanitats i Ciències Socials, com a primer curs o bé triar Llatí II. I després hauran d’escollir-ne dues matèries més de cinc, entre les quals hi ha Empresa i disseny de models de negoci, Geografia o Història de l’art.
Per la seva banda, els alumnes del batxillerat artístic tindran matèries sobre Història de la música i la dansa, Literatura dramàtica (en el de Música i Arts Escèniques) i assignatures com Tècniques d’expressió graficoplàstica, Fonaments artístics, Disseny o Dibuix Tècnic aplicat a les Arts Plàstiques i al Disseny II (en la modalitat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny).
Quant al batxillerat general, a més de les quatre matèries comunes, cursarien una matèria sobre Ciències generals, una altra sobre Moviments culturals i artístics i una tercera que serà «matèries d’altres modalitats d’oferta al centre».
Valors cívics
Respecte a l’Educació Secundària, el Ministeri d’Educació i FP planteja a les regions que els estudiants de 1r a 3r cursin Educació en Valors cívics i ètics en un dels cursos, i Tecnologia i Digitalització en, almenys, un curs. Com a optatives, una novetat que presenta aquesta reestructuració acadèmica és que es podrà oferir un «treball monogràfic, projecte interdisciplinari o projecte de col·laboració amb un servei a la comunitat».
I a 4t d’ESO, tots els estudiants estudiarien Educació en Valors cívics i ètics (si no s’ha inclòs de 1r a 3r) i Matemàtiques (A o B), a més de la resta de matèries comunes.
Notícies relacionadesTambé n’hauran d’escollir tres més d’un total de deu. Entre aquestes, hi ha assignatures com Biologia i Geologia, Digitalització, Economia i emprenedoria, Expressió artística, Física i química, Formació i Orientació personal i professional, Llatí, Música, Segona Llengua Estrangera i Tecnologia.
I com a optatives, les assignatures que estableixin les Autoritats Educatives, que tindran en compte, en el seu cas, la continuïtat de les matèries optatives ofertes de 1r a 3r. Segons el document d’Educació, «aquestes matèries podran configurar-se com un treball monogràfic o un projecte de col·laboració amb un servei a la comunitat».
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia