Catalunya injecta 8 milions per reforçar les mates als centres

El fenomen és multicausal. D’una banda, el pla original estava dirigit als centres qualificats amb l’etiqueta de "més marge de millora". És a dir, estava pensat per a les escoles i instituts que necessitaven una petita empenta, no per als centres amb pitjors resultats (segurament els que més necessitarien un revulsiu). Les escoles es divideixen per complexitat. Dins de la seva casuística, si un centre té un 7 però els de la seva complexitat tenen un 9, aquest centre té marge de millora. En la nova convocatòria, segons assenyalen fonts del departament, es buscaran de forma activa els centres amb pitjors resultats en matemàtiques en les competències bàsiques, via inspecció i serveis territorials, perquè accedeixin al programa.

La barrera de la paperassa

Aquesta, no obstant, no era l’única barrera de la qual es queixen des d’escoles i instituts. "Per entrar en aquests programes cal aprovar-ho en claustre i normalment només els més motivats s’afegeixen a aquests plans, ja que suposen moltíssima burocràcia i hores de feina afegides. Per entrar en aquests plans formatius no es resten hores de docència als professors", assenyala un professor de Matemàtiques, que afegeix que, "al final sempre passa el mateix: els centres amb equips més compromesos són els que s’apunten a més plans, i els que tenen equips menys cohesionats i forts, que serien els que més ho necessitarien, són els que en queden fora".

Una altra crítica al programa Florence que posen sobre la taula els docents de Matemàtiques per explicar per què, fins al moment, no ha acabat d’arrencar és que es tracta d’un pla del qual coneixen pocs detalls. "La informació que se’ns ha ofert és molt ambigua, i és difícil sumar-s’hi com a centre si no et queda gaire clar el compromís que suposa fer-ho", prossegueix un dels milers de docents que ahir va tornar al seu lloc de treball, on ha sigut rebut, com el conjunt de docents, amb un correu electrònic de benvinguda de la nova consellera, Esther Niubó.

A la pàgina web del programa Florence, que té una durada prevista de tres cursos, s’explica que el pla neix de "l’evidència que l’alumnat català té dificultats d’aprenentatge en els problemes de connexions i reflexió, en deducció i raonament; especialment en fraccions, percentatges, proporcions i geometria de l’espai". En l’apartat de "connexions" de les noves proves diagnòstiques de la Lomloe a segon d’ESO, saber relacionar els diferents aspectes de les matemàtiques, la xifra de no aprovats s’elevava fins al 76,8%.

"Figura d’un referent"

Quant a la concreció del que significa sumar-s’hi, segons la pàgina web de Florence –la informació que ara com ara tenen els docents–, es materialitza en "suport en aspectes organitzatius, metodològics i d’avaluació, increment de les hores de matemàtiques entre una i quatre hores setmanals, formació del professorat i acompanyament". També preveu la creació de la "figura d’un referent de centre en matemàtiques en l’educació primària".

A més dels 7,9 milions per als plans de matemàtiques, en el marc del pla de xoc del Govern de Pedro Sánchez per remuntar PISA, també s’han assignat 3,4 milions a Catalunya per als plans de lectoescriptura, previstos en 250 centres catalans, que posaran el focus en l’oralitat "a través de l’aplicació de la metodologia de la immersió lingüística com a base per millorar després la comprensió lectora", en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya, que inclou també el discretíssim pla de millora de les biblioteques escolars (amb només 35 places per a centres públics i 15 per a privats-concertats).

Notícies relacionades

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

L’escola comença el 9, i les classes de batxillerat i FP, el 12

A ulls de Mar Hurtado, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, aquests plans de suport són interessants, "però estan atacant símptomes, no la malaltia". "Al ser, a més, plans pilot, hem d’esperar a veure quins resultats donen per saber si són un bon recurs i esperar que, si funcionen, s’hagin reservat prou recursos per posar-los en marxa a nivell global perquè, si no, no serviran de res", considera Hurtado, que insisteix en la necessitat de polítiques socials més enllà de l’escola per afrontar el greu problema de pobresa infantil que hi ha al darrere de moltes d’aquestes males notes.

Sergi Bertran, docent de matemàtiques i membre del col·lectiu de professors Clam Educatiu, apunta també a la necessitat de mesures globals. "El curs passat es va crear una comissió d’experts que va elaborar un document de mesures molt ben fet i de consens, per introduir canvis de forma estructural; aquest document per a nosaltres ha de ser el punt de partida; aquest és el nostre full de ruta, comencem per allà", conclou el professor.