Educar i limitar per protegir els menors a l'era digital

Més del 68% dels nens entre 10 i 15 anys tenen accés a un telèfon mòbil, segons les darreres xifres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Més de la meitat entre 14 i 15 anys ja accedeixen a Instagram, mentre que gairebé un de cada quatre menors entre 7 i 9 anys té un compte de TikTok. La necessitat de protegir els menors de la dependència digital i de l'addicció al mòbil preocupa cada cop més les famílies, que veuen com els seus fills es passen hores davant de les pantalles. Una por que no és infundada, ja que cada cop més estudis associen un mal ús del mòbil amb pitjors resultats acadèmics i un auge de problemes d'autocontrol i dèficit d'atenció. Davant els efectes de la sobreexposició de les pantalles per part de menors, el Col·legi de Metges de Barcelona recomana fermament no donar un telèfon intel·ligent fins al cap de 16 anys.

S'ha de prohibir el mòbil als menors? Com podem guiar els nostres fills en l'ús adequat de la tecnologia en un món cada cop més tecnològics? On i com posem els límits? Per contestar aquestes preguntes, EL PERIÓDICO va organitzar el fòrum 'Educació i Tecnologia' el 16 d'octubre passat a l'Auditori de CosmoCaixa, amb diversos experts en psicologia i pedagogia. Aquest esdeveniment va comptar amb la periodista especialista en educació, Olga Pereda, i Fidel Masreal, periodista especialista en salut mental. També hi van participar Marc Masip, psicòleg especialista en addiccions tecnològiques; Claudia Bruna, educadora i Coach familiar; Jaume Funes, psicòleg, educador i escriptor; i Gema Fernández.

“Ens ha tocat viure a l'era digital, no podem negar aquesta realitat”, va assenyalar Pereda a la presentació del Fòrum. “Tenim moltes pors, a les addiccions, al ciberbullying, a la frustració per una vida digital que no correspon a la vida real, no són pors irreals”. Les noves generacions neixen ja amb accés a les tecnologies, “natius digitals”, se'ls anomena, però són les famílies i la societat les que han d'ensenyar-li com es fan servir. Des d'EL PERIÓDICO, la relació entre els menors i els mòbils ha estat focus d'atenció i preocupació des de ja fa temps, per això, es va posar en marxa un projecte per veure què passava quan treies el telèfon a un menor durant set dies.

Una setmana sense mòbils

Sis adolescents es van prestar voluntaris per apartar els mòbils durant una setmana. Després d'un dia o dos de més nervis, tots ells van poder superar sense problemes el repte, amb un impacte positiu en els estudis i en la relació amb la família. Gema Fernández, mare d'una de les menors que va participar a l'experiment, va mantenir una conversa amb Fidel Masreal sobre com havia estat l'experiència. “Va ser una setmana superxula, es va posar a fer ioga amb la seva àvia, va millorar la relació amb el seu germà i també amb mi”, va explicar Fernández. “De seguida es va acostumar a no tenir mòbil, fins i tot un dia va venir una amiga seva a la porta de casa, i es van posar a parlar a la porta, van descobrir com ho fèiem abans”. Mesos després del repte, mantenen alguns canvis en la relació amb la filla i el telèfon mòbil. “Ha millorat molt, li traiem les xarxes socials, fins que tingui 16 anys, i només té WhatsApp. Ara el temps diari d'ús gira al voltant d'una hora, la meitat que abans”.

Com a mare, reconeix que part de la culpa de la sobreexposició de les pantalles és de les famílies. "Els pares podem fer més, podem no donar un mòbil a un nadó d'un any mentre menja, o mentre va a escola", va assenyalar. “Em dono les mans al cap quan veig pares pel carrer amb el carret i el nadó amb el mòbil”. Té clar que cal posar més límits.“No cal que els nens estiguin sis hores amb el mòbil veient vídeos, és una bogeria”.

Un problema d'addicció

“Passar sis hores al dia amb el mòbil, equival a perdre 15 anys de la teva vida”, va destacar Marc Masip, psicòleg expert en addicció a les noves tecnologies i director del programa Desconnecta. “Què aporta això a un nen? Què aporta Tiktok? Res, només genera nens amb més necessitat d'immediatesa”, va explicar. L'addicció als mòbils no està catalogada com a tal, a diferència d'altres com als videojocs, però Masip va explicar que un sobreús de les pantalles és un altaveu a altres problemes. “De l'anorèxia, per exemple, amb la comparació de cossos a les xarxes, o de persones amb fòbies socials, que usen les pantalles per evadir-se”.

Per solucionar aquesta crisi, que cada cop s'agreuja més. “Cada vegada veig pacients més joves i més greus, i això espanta”, va afirmar. Masip va posar el focus a educar, posant més límits i prohibicions, i un acompanyament legislatiu que reforci la pedagogia als pares. “Anuncis que diguin sense mòbil, també tindrà amics”, va exemplificar. “La pedagogia ha d'anar dirigida als pares, per seguir educant sense mòbil”.Recomana, igual que el col·legi de metges, que els menors tinguin accés als telèfons intel·ligents a partir dels 16 anys.

L'era digital

“Afirmo taxativament que no es pot ser adolescent avui dia sense un telèfon intel·ligent”, va contrarestar el psicòleg Jaume Funes. “Es pot prohibir, és clar, però això no vol dir que et facin cas”. Per ell, les pantalles no són una amenaça, són una eina, que usades de forma correcta poden ser beneficioses. “Té sentit renunciar a allò digital? Fer un treball de recerca sense fer servir la intel·ligència generativa és estúpid”, va assenyalar. No defensa que els joves copiïn, però sí que els treballs es reformulin perquè puguin aprofitar aquesta nova tecnologia.

“L'escola mai no ha estat digital, als instituts les pantalles digitals només serveixen com a projectors”, va lamentar. “Educar en clau digital no vol dir utilitzar una pantalla”. També va destacar que l'ús de pantalles, tant mòbils com ordinadors, a escoles, és essencial en una societat cada vegada més digital, i que prohibir-ho només perjudicarà aquells que no poden aprendre fora de l'escola. “Sempre ho paguen els que menys en tenen”, va denunciar. Tot i això, ha aclarit que hi ha molts riscos darrere de les pantalles, entre ells l'auge de l'extrema dreta, i el robatori de les nostres dades personals. "S'ha d'impedir que les tecnològiques recullin dades dels menors".

Notícies relacionades

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

L’escola comença el 9, i les classes de batxillerat i FP, el 12

"Els nens necessiten límits", va defensar l'educadora Claudia Bruna, "Sense límits, hi ha una manca de seguretat, d'orientació, de guia". Bruna va oferir una sessió de coaching adreçada a pares, on va explicar la importància d'educar de manera assertiva. “La comunicació ha de ser clara, respectuosa i equilibrada, podem aconseguir que ens obeeixin sense cridar”. El telèfon mòbil pot ser fruit de discussió i baralles a la família, per això recomana establir uns límits amb els menors, sempre des de l'empatia i el respecte, però també amb certa autoritat. “Per exemple, per mi, és important que passem temps com a família, per això a l'hora de dinar i de sopar no hi ha mòbils”.

El fòrum Educació i Tecnologia ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Generalitat de Catalunya.