Reptes de física sense estudiar Física

Aquí està el problema: sembla que no tenim ni idea de què fer. L’última ocurrència, que ha sigut convenientment desmentida (cosa que resulta encara més inquietant), és que la Generalitat planejava que les assignatures de Literatura Catalana i Literatura Castellana deixessin de ser matèries de modalitat a segon de batxillerat. Sí que s’ha confirmat que Física i Química, d’una banda, i Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, d’altra banda, s’unificaran en una sola assignatura a primer de batxillerat i que el Treball de Recerca passarà de suposar el 10% de la nota de Batxillerat a ser una assignatura més. La barrabassada en Ciències continua, ja que s’argumenta que les hores perdudes de Física es compensaran amb l’assignatura "reptes de física". Suposo que perquè algú haurà observat que a TikTok els joves s’entusiasmen per participar en reptes virals i haurà conclòs que la paraula "reptes" serà més eficaç per motivar els estudiants que "problemes" o "pràctiques". La pregunta de Donaire, en qualsevol cas, és pertinent: ¿Quins reptes es poden afrontar sense conèixer la teoria? Deu ser com un mem que va compartir a X Elon Musk, en el qual es veu un rectangle de 30x20 i es pregunta: "Tria la resposta correcta: a) Michael Jackson, b) Canadà, c) 600, d) Esmorzar".

La motivació de l’alumnat ho és tot. Els de formació en Lletres ho sabem bé: per motivar a llegir els alumnes, es va eliminar la lectura obligatòria; per no desanimar-los a escriure, es van abolir les normes ortogràfiques; per no avorrir-los, es van desterrar els clàssics literaris; perquè no s’atabalessin amb idees complexes, es va relegar la Filosofia. ¿Els deures? Atempten contra l’equitat. ¿Les notes? Pèssim missatge. ¿Responsabilitat? Cada estudiant té la seva pròpia intel·ligència i ritme d’aprenentatge. Les ciències encara mantenien un ert prestigi social (tot i que a Primària es pot acabar sisè sense saber multiplicar, cada un al seu ritme, no forcem; millor debatem sobre la cal·ligrafia de pal o la trenada), però això sembla haver acabat també. Menys teoria de Física, més reptes de física. ¿L’àrea del rectangle? Com diu el mem de Musk, millor acoloreix-lo i si et surts de la ratlla, no passa res.

Notícies relacionades

Educar i limitar per protegir els menors a l'era digital

Niubó envia una carta "de suport" als docents el seu primer dia

Pel camí, si algun nen vol llegir (Cien años de soledad, La plaça del Diamant, Els tres mosqueters, El comte de Montecristo, Rebel·lió a la granja, Matar un rossinyol, El senyor dels anells, és igual…), s’ho ha de buscar a casa. Si algun pretén escriure, el mateix. Si un altre, mogut per la curiositat, voldria avançar en una matèria, millor que algú a la seva família sàpiga explicar-l’hi. ¿L’anglès? Les acadèmies. ¿Oratòria? Ni de broma. Està bé que la família s’involucri en l’educació. El problema és que, en nom de la igualtat, de no deixar ningú endarrere i de desterrar el concepte de suspens o fracàs escolar que va estigmatitzar la generació EGB, s’ha dipositat bona part de l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència en mans dels pares amb titulacions, temps, ganes i una biblioteca a casa. D’aquesta bretxa entre famílies es parla menys, però és decisiva.

Esperant l’assignatura reptes literaris sense haver llegit un llibre. Amb examen final tipus test, per descomptat.