Food Coop BCN, la ‘rara avis’ dels súpers, compleix un any

El primer (i l’únic, de moment) supermercat cooperatiu de Barcelona, singularíssim invent nascut el 1973 a Nova York i que ha sigut replicat amb gran èxit fins i tot en països molt poc acollidors d’influències estrangeres, com França, està a punt de complir un any i els fundadors admeten, en un atac de sinceritat que els honra, que va una mica just de socis. No està en joc encara la viabilitat de Food Coop BCN, perquè així s’anomena, però de cara a l’aniversari els fundadors volen, primer, recordar que existeix, al passatge d’Aragó, 9, a l’Esquerra de l’Eixample, i, segon, deixar oberta la porta que el seu cas serveixi per reflexionar què és comercialment avui Barcelona, una ciutat amb una envejable xarxa de mercats municipals, sí, però que, en canvi, sembla alhora un camp de batalla en el qual lluiten per cada bloc de cases els Mercadona, els Condis, els Caprabo i els Lidl, mentre que a la rereguarda els carrers s’assemblen cada vegada més a un parc temàtic.

L’INSÒLIT BRESSOL DE LA IDEA.

La fórmula, com són les coses, va ser creada en el que es considera un dels més inexpugnables baluards del capitalisme, Nova York, però a Brooklyn, la qual cosa atenua una mica l’aparent contradicció. El febrer de 1973 va obrir les portes l’avui degà dels Food Coop a Park Slope, un barri que havia sigut dels pitjors de la ciutat als anys seixanta, amb baralles de bandes enmig del carrer a cop d’ampolla, però que, tot i que a pas de tortuga, a partir dels vuitanta es va transformar socialment fins que s’hi va teixir una xarxa veïnal d’aquestes que fan profundes arrels. Park Slope Food Coop té actualment més de 17.000 socis, una xifra de vertigen, sobretot si es té en compte que hi deu haver republicans a qui això els semblarà poc menys que un soviet.

¿QUÈ ÉS I COM FUNCIONA?

Les diferències entre un i l’altre Food Coop, a un costat o l’altre de l’Atlàntic, són poques. És un supermercat exclusivament per a socis. Paguen una única quota d’inscripció, 90 euros, per exemple, i a partir de llavors la seva aportació és en espècies, és a dir, tres hores mensuals de feina. Pot ser a la caixa, reposant prestatgeries, a comptabilitat..., la qüestió és que la suma d’hores treballades entre tots els socis abarateix radicalment les despeses en nòmines. Hi ha empleats contractats, sí, però el gruix principal dels treballadors són socis.

¿ÉS MÉS BARAT?

Aquest un dels objectius, però en realitat no el principal. Per als progenitors del Food Coop BCN, una de les grans sorpreses ha sigut descobrir en què s’han transformat les suposades lleis de l’oferta i la demanda. Els comptes de la cooperativa són coneguts per tots els socis. I són simples. S’aplica el 22% d’increment al preu de cost dels productes, ja siguin aranges, cebes o iogurts, preferentment de proximitat i d’elaboració ecològica. És un benefici modest si es compara amb el que passa en altres establiments, diuen, però la sorpresa no ha sigut aquesta, sinó constatar com els supermercats de les grans marques juguen amb els preus amb criteris més propis d’Uber la nit de Cap d’Any i, en ocasions, apostant a pèrdues, per deixar fora de joc la competència. Per exemple, quan la llet està bé de preu en una prestatgeria, la diferència la paga el client amb escreix quan dos passadissos més enllà fica al carro un paquet de salsitxes.

¿ÉS FOOD COOP BCN UN MIRALL MÀGIC DE L’EIXAMPLE?

Notícies relacionades

Dos anys convivint amb 35 pisos turístics al ‘Bloc Tarragona’: «És interminable el que patim»

IMATGES | Així seran les noves estacions de l’L8 de FGC a l’Eixample

Com al conte, si se li pregunta, diu la veritat. Gairebé a la cantonada d’Aragó amb Casanova, o sigui en una de tantes zones més que densament poblades de Barcelona, els impulsors d’aquesta cooperativa han descobert ben aviat la veritable cara de l’Eixample: és un districte de solitaris. En el 34% dels 112.000 pisos del districte hi viu només una persona. És una xifra que impressiona, i més si es té en compte que els demògrafs preveuen que aquest percentatge encara creixerà més. Per a un projecte com Food Coop BCN, això és un seriós contratemps. La nevera d’algú que viu sol al seu apartament no és precisament, quan s’obre la porta, una desbordant cornucòpia. Socis amb fills, com els de Brooklyn, és el que desitgen els cooperativistes de Food Coop. Per les característiques del negoci podria semblar que l’enclavament natural d’aquesta mena de quibuts comercial seria un barri com el de Gràcia, una opció que es va sospesar en el seu moment, però la densitat de població d’allà és molt més baixa. L’Eixample semblava un lloc més adequat, però de seguida que es coneix una mica es revela la seva fragilitat social. El següent punt diu molt sobre això.

¿ÉS FOOD COOP UN TINDER AMB CARRO?

Aquesta és una manera provocadora de preguntar-ho, i potser fins i tot fora de lloc, però en realitat ja se sap des dels anys setanta, quan a Brooklyn van fer el primer pas, que aquesta mena de cooperatives teixeixen relacions socials. També ho fan els mercats municipals, però aquí els clients no treballen tres hores al mes. Permetin vostès ara una breu digressió històrica. Quan els europeus van arribar a Amèrica es van sorprendre per les plantes i els animals que hi havia, tomàquets i galls dindis, per exemple, però potser no es van adonar tant de com de sorprenent era que després de milers d’anys els humans de l’altre costat de l’Atlàntic s’haguessin organitzat socialment de la mateixa manera, agrupats en ciutats, amb cases amb finestres i portes, amb estructures polítiques i religioses jerarquitzades, com si aquest manual d’instruccions estigués escrit en la genètica de l’espècie. Les ciutats només són interessants, en realitat, si hi ha dinàmiques que propiciïn les interaccions entre persones. És llavors quan són més atractives. Pot semblar una cosa que passa de manera natural. No és així. Fan falta catalitzadors. Tot i que minúscul, Food Coop BCN n’és un. Ha superat una prova del nou que no tots els punts de socialització resolen. Entre els cooperativistes hi ha, per exemple, italians residents a l’Eixample, una comunitat que en aquest districte és la més nombrosa d’entre les d’origen estranger. En són més d’11.000. Si el projecte de la cooperativa només hagués despertat la curiositat dels barcelonins natius, seria un mal punt de partida.