Colau retira el pla de restriccions a bars i botigues de l’Eixample a l’últim moment per evitar una derrota

L’enfrontament obert entre els dos integrants del govern de l’alcaldessa Ada Colau ha posat en risc fins a l’últim instant la regulació per posar límit a la proliferació de bars, discoteques i súpers de 24 hores al districte de l’Eixample. Barcelona en Comú i el PSC han mantingut les desavinences que han protagonitzat pel pla d’usos comercials i, lluny de bastir ponts, el desacord ha persistit. En vista que es quedarien sols votant-hi a favor i que el pla d’usos no prosperaria, els comuns han mogut fitxa a l’últim instant i han retirat el punt de l’ordre del dia per evitar que la mesura fos enterrada.

El resultat és que el reglament queda en suspens, si bé la disputa certifica la fractura de l’executiu municipal quan queden tres mesos per a les eleccions municipals. Els membres del bipartit municipal presenten models difícilment conciliables per al districte més poblat de Barcelona.

Colau ha criticat els seus aliats a l’executiu i ha assenyalat el fins ara número dos del govern i alcaldable socialista, Jaume Collboni. «És insòlit que, en la mateixa setmana que el primer tinent d’alcalde anuncia que deixa l’executiu, el PSC voti en contra d’una proposta de govern consensuada amb les associacions», ha retret la regidora, que ha atribuït «nervis» als seus socis per la imminent campanya electoral.

En canvi, la tinenta d’alcalde socialista Laia Bonet ha assegurat que ahir a la nit van tancar un preacord amb Barcelona en Comú per alleujar restriccions a vies de l’entorn del carrer de Floridablanca. Segons el PSC, els comuns se n’han desentès aquest matí. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz (Barcelona en Comú), ha negat que acceptessin el suggeriment, que ha qualificat de «mercadeig de carrers» i contrari a les demandes de col·lectius veïnals.

Risc de massificació

En cas de no ratificar-se el projecte, l’Eixample s’exposa a una possible allau sense fre de peticions de negocis que amenacen de desplaçar el comerç tradicional, encarir lloguers i incrementar les molèsties per soroll i massificació. El veto en la concessió de llicències acaba l’11 de març, quan ja no es podrà prorrogar i s’aixecarà la veda per sol·licitar permisos de les activitats que l’ajuntament no ha aconseguit regular aquest matí.

Colau ha avançat que convocarà un ple extraordinari, que no vol que es retardi més enllà de la setmana que ve. Sanz afirma que no es pot demorar més sense risc de no arribar a temps al final de la moratòria, perquè la publicació de l’anunci perquè el reglament entri en vigor pot tardar entre 20 i 25 dies. La regidora ha vaticinat que l’esborrany de la norma poc variarà. «Dubto que canviïn molt les coses al document», ha reconegut.

Disputa dramàtica

La discussió ha sigut dramàtica aquest matí al consistori. Els components del bipartit s’han intercanviat retrets sense objecció, amb els veïns de l’Eixample –que han desplegat una gran pancarta per clamar per un acord– i l’oposició com a testimonis. «Està en joc la vida dels barris. Si no l’aprovem, cometrem un error majúscul», ha alertat Sanz dirigint-se al PSC.

La rèplica de Bonet ha sigut intensa. «Els comuns han jugat a enfrontar. Ja n’hi ha prou d’enfrontar comerços i veïns. Ja n’hi ha prou d’inventar ‘lobbies’ a cada cantonada», ha etzibat la tinenta d’alcalde als seus socis. La dirigent del PSC ha retret al partit de Colau que pretengui «apropiar-se de la veu dels veïns». «No segrestin el futur amb ideologia ni juguin amb la por», ha instat Bonet, que ha emfatitzat que «ningú vol una allau de bars» a l’Eixample. «Però no podem assumir que hi hagi una regulació homogènia a tot l’Eixample. Té carrers amb moltes persianes abaixades i hem de fer compatible el descans dels veïns amb activitats als barris», ha postulat.

En canvi, Sanz ha recalcat que els comuns han cedit a favor del consens. Ha insistit en diverses ocasions que no queda més marge per sondejar un acord perquè les restriccions entrin en vigor abans que s’aixequi la suspensió de permisos. El PSC i l’oposició han sol·licitat que el debat es posposés. Els socialistes creuen factible continuar conversant al llarg del febrer per formalitzar un pacte al ple de finals del mes que ve. Quan ja s’anava a donar el cop de gràcia al pla, els comuns han transigit ajornant la votació.

Discrepàncies sense dissimulació

En les últimes setmanes, el pla d’usos comercials s’ha convertit en el tauler al qual s’han exposat sense dissimulació les discrepàncies entre els comuns i el PSC al govern municipal, cada vegada més distanciats a mesura que s’acosten les eleccions municipals del 28 de maig. Tots dos partits ja van dissentir fa un any, quan els socialistes van jutjar massa prohibitiu el primer esborrany que els comuns van tramitar per limitar l’obertura d’una quinzena de classes de negocis a tot el districte. En vista que el projecte s’encaminava al fracàs, les formacions de Colau i Collboni van negociar modificar el protocol, al qual els comuns van rebaixar part de les seves pretensions. 

Fa dues setmanes, els comuns i els socialistes van anunciar un acord que havia de permetre que el pla d’usos s’implantés. En essència, reduïa els tipus d’establiments regulats a cinc, eliminava en gran part els requisits de superfícies i distàncies entre noves botigues i, sobretot, establia dues escales de condicions: la més expeditiva, a comptabilitzar a partir de noves obertures, acota que no hi hagi més de cinc establiments regulats en un radi de 50 metres i no més de 18 a 100 metres al voltant, totes amb 25 metres de separació entre mig. En el supòsit de superar ja aquests límits, no es podran instal·lar més locals d’hostaleria ni els altres que figuren al reglament. A la categoria més laxa, es toleren fins a 20 activitats regides per la norma en un radi de 100 metres.

Sanz i Bonet van comparèixer juntes per oficialitzar l’entesa, que semblava acontentar les demandes dels socialistes i salvar la regulació a canvi de suavitzar-la. Tanmateix, el PSC es va desmarcar dies més tard, quan va acusar els seus socis d’enganyar-lo i incomplir el pla, a l’incloure més carrers dels compromesos en el nivell estricte de limitacions. Els comuns van atribuir el gir a «pressions d’un ‘lobby’», que Sanz va identificar amb organitzacions gremials associades a la patronal comercial Barcelona Oberta.

Un pols acèrrim

Notícies relacionades

Lloguers des de 430 euros: Barcelona obre el procés per adjudicar els 238 pisos de l'Illa Glòries

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

Des d’aleshores, l’estira-i-arronsa s’ha dirimit en el nombre de zones i carrers que s’han de protegir d’un eventual risc de ser monopolitzats per negocis abocats al turisme i l’oci, que rellevin les botigues de productes bàsics. Els socialistes han postulat que havia d’intervenir-se amb «cirurgia fina» per no asfixiar la creació de nous comerços. Advocaven perquè les restriccions severes se cenyissin a 11 vies. En els contactes dels últims dies, les han ampliat a 14: Consell de Cent, Rocafort, Girona, Comte Borrell, Enric Granados, Mestral, Ribes, Gaudí, Tamarit, Parlament i Aldana, a les quals aquesta setmana ha afegit el passeig de Sant Joan, Marquès de Campo Sagrado i Manso. 

En canvi, els comuns han brandit que era imprescindible mantenir un veto estret al barri de Sant Antoni i als voltants del carrer Girona per evitar una «barra lliure» que aixafi el comerç tradicional. Barcelona en Comú ha optat els últims dies per excloure tres carrers (Bailèn, Bruc i Roger de Llúria) del règim estricte de restriccions. Tanmateix, ni amb els precs de les associacions veïnals i comercials ni amb els canvis d’última hora n’hi ha hagut prou per cicatritzar la divisió entre els comuns i el PSC, que s’han concedit una nova pròrroga per tractar que les seves diferències no desemboquin en un fiasco per a l’Eixample.