El Periódico de l'Eixample
Les tramoies del dia de la rosa i el llibre
Drac, el programa que gestiona Sant Jordi i foragita els pocavergonyes
Es parla molt de la gesta de Sant Jordi, que mata el drac per salvar la princesa, una llegenda sorgida en el segle XIII de la ploma del frare dominic Jacopo da Varazze, i molt poc, en canvi, del suposat soldat romà convertit al cristianisme que va donar peu a la veneració d’un sant amb aquest nom pel terrible martiri a què va ser sotmès per les seves creences. Se suposa que va ser torturat durant set anys, déu n’hi do, de maneres tan terribles que és millor no enumerar-les aquí, no sigui cas que hi hagi menors que llegeixin aquest text. La seva llegenda és d’aquelles que l’Església mira de reüll, perquè, com si desafiés qui no tocaria, s’assegura que durant aquells set anys de turment Jordi va morir i va ressuscitar tres vegades. Per aquestes dates els capellans no solen fer sermons celebrant la exageració sobre la qual Da Varazze va construir el mite. Ja l’hi mossèn Karras al detectiu a ‘L’exorcista’ quan aquest li demana que li doni una pista: desconfiï dels dominics.
La qüestió (dedicat el primer paràgraf no a la notícia, sinó al context) és que a les oficines municipals del districte de l’Eixample s’ha celebrat sempre la Diada de Sant Jordi, com correspon, s’ha arribat a l’oficina amb una rosa i s’han compartit lectures, però també, durant dècades, la vigília de Sant Jordi ha sigut una data d’insofribles turments per als funcionaris. Cada sol·licitud per instal·lar una parada al carrer, de llibres o de roses, era un expedient que s’entregava a mà, o sigui, un parell o tres de milers de sol·licituds que, i això era el pitjor del turment, reclamaven en molts casos la mateixa cantonada, per exemple, el passeig de Gràcia amb la Gran Via, cosa que generava després un lent procés de reformulació de l’expedient i de reassignació. «Era una tasca colossal, que feia que tot el personal disponible treballés en jornades extenuants, uns 3.000 tràmits per un únic dia», explica Elisenda Capera, molt més relaxada aquest 2023 a només 10 dies del dia de la rosa, el llibre i tot allò adjacent, perquè des de fa tres anys el districte de l’Eixample compta amb l’ajuda d’un programa que, què curiós, a l’hora de batejar-lo han descartat que es digui Jordi i han preferit que el nom sigui Drac.
El programa, en realitat ja estava testat i a punt el 2020, un any, però, sense celebració per culpa de la pandèmia. Els anys 2021 i 2022 han servit per certificar que aquesta nova maquinària estava adequadament greixada. ¿Com? No n’hi havia prou de confiar-ho tot a la informàtica, destaca Capera. «Hem mantingut reunions amb la comunitat gitana, protagonista, com se sap, de bona part de la venda de roses, per garantir que no es quedessin fora per culpa del salt tecnològic». Tramitar amb el telèfon una sol·licitud pot semblar, en un primer moment, poc menys que escalar un cim, però a l’hora de la veritat el Drac funciona essencialment com la compra d’entrades per internet per anar al cine o el teatre. Apareixen les butaques disponibles i es reserven. Les llibreries, això sí, gestionen els seus propis espais a través del Gremi de Llibreters. No hi ha interferències.
Els pocavergonyes
Notícies relacionadesTot això, per descomptat, són només les tramoies de la Diada de Sant Jordi, potser aparentment una cosa sense cap interès per als que aquest dia simplement sortiran a passejar i fer el que diu la tradició. Però tampoc és sobrer saber que el Drac, de passada, ha sigut útil per deixar fora els aprofitats, com els pocavergonyes que fa anys van tramitar desenes de sol·licituds i després subarrendaven l’espai assignat a estudiants a canvi d’una taxa.
El cas és que, tan bon resultat ha proporcionat el Drac que la resta de districtes de la ciutat s’han fet amb una còpia del programa per gestionar Sant Jordi als seus respectius barris, però és l’Eixample, sobretot després de la creació de la superilla literària, on més activitat es registra. Uns 3.000 dels gairebé 5.000 llocs de venda de la ciutat són en aquest districte, una xifra ni tan sols condicionada per les obres en curs a Consell de Cent, Girona, Borrell i Rocafort, els eixos verds, carrers urbanitzats de manera que, segons els responsables municipals, no està previst que n’acumulin gaires en l’edició de Sant Jordi del 2024.
