‘Hibernatus’ al Bruc, torna la Fira Modernista de l’Eixample

El 1905, al món real, Lluís Domènech i Montaner, el modernista amb més obra ressenyable a la Dreta de l’Eixample, va posar la primera pedra del Palau de la Música Catalana. Aquell mateix any, en el món de la ficció cinematogràfica, Paul Fournier va tenir un accident durant l’exploració del pol Nord i, causant esglai a Louis de Funès, el seu net, va despertar d’aquesta letargia 65 anys després. Pot semblar que una qüestió i l’altra no tenen res a veure, però en aquella pel·lícula, ‘Hibernatus’, una comèdia francesa de traç gruixut, la família intenta que l’avi no pateixi un xoc i vesteix d’època, com no pocs veïns ho faran en la dissetena edició de la Fira Modernista que, encavalcada amb la festa major de la Dreta de l’Eixample, se celebrarà del 19 al 21 de maig al carrer del Bruc, i que aquest any rendirà homenatge a Domènech i Montaner en el centenari de la seva mort.

L’Eixample es va concebre als despatxos, va sortir del tinter d’Ildefons Cerdà i, el veritable part, perquè tot l’anterior va ser embaràs, va ser a la confluència dels carrers del Consell de Cent i Roger de Llúria. Allà es van aixecar les primeres finques. L’estrany és que, sent el més antic dels barris del districte, a la Dreta de l’Eixample mai va quallar una festa major ni res semblant fins que Cor Eixample, l’associació dels comerciants de la zona, va posar una mena de llavor per organitzar una celebració temàtica, que primer va ser una fira medieval, però que aviat es va deduir que era absurd aquest referent tenint en un radi molt curt una desena dels millors edificis modernistes de la ciutat, els de Gaudí, per descomptat, però també els de Domènech i Montaner, autor de la Casa Thomas, la Casa Lleó Morera, la Casa Fuster i el Palau Ramon Montaner, entre d’altres. Potser l’única empremta arqueològica d’aquella primera versió medieval d’aquesta festa sigui la barbacoa que es munta en una de les cantonades i a la qual es rosteix un vedell sencer, una imatge sempre impactant.

En un primer moment, perquè llavors al barri se’l coneixia també per la seva parròquia, la Concepció, la festa es convocava el 8 de desembre, meteorològicament una data pèssima, així que va acabar per moure’s en el calendari fins a acomodar-se al maig. El carrer triat per a la Fira Modernista va ser Girona per una raó molt pràctica. No tenia línia de bus. Era més senzill tallar-lo al trànsit.

La qüestió (una cosa que saben molt bé els que l’han visitat) és que la Fira Modernista ha acabat per ser molt més que un encert. Un èxit. No és fàcil marcar amb una línia de punts què és la Fira Modernista i què és la festa major, perquè totes dues celebracions comparteixen dates i gairebé lloc, però la suma és una cita no equiparable a cap altra de la ciutat. Aquest any, una prova d’això, és que creix en mida. La programació modernista s’ha traslladat al Bruc per les obres de la superilla a Girona, on només ha sigut possible mantenir un peu al tram comprès entre València i Mallorca. Però sota el segell de la festa major hi ha programació també al passeig de Sant Joan, la Diagonal i a Consell de Cent.

Notícies relacionades

Lloguers des de 430 euros: Barcelona obre el procés per adjudicar els 238 pisos de l'Illa Glòries

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

La programació de la Fira Modernista posa el focus aquest any, de manera especial, però no exclusiva, en la figura de Domènech i Montaner, amb visites guiades a les seves obres més pròximes, fins i tot a l’habitualment inaccessible Palau Ramon Montaner, i, per citar una excentricitat, també amb taller de pintura dedicat a l’arquitectura funerària, a la qual també va dedicar part de la seva trajectòria el pare del Palau de la Música. Amb tot, la senya d’identitat d’aquesta cita anual de maig que més crida l’atenció és aquella mena de carnaval de disfresses d’època a què estan convidats tots els assistents. Mai són molts, però sempre destaquen entre els altres.

A finals dels anys 70 (que serveixi això com a postdata), quan a Barcelona es va encunyar la paraula ‘correfoc’ per posar nom a les desfilades de diverses desenes de colles de diables de tot Catalunya durant la festa major de la ciutat, una idea es va quedar en la carpeta d’idees sense executar. Els organitzadors d’aquell espectacle, que ben aviat va arrelar com a tradició, pretenien que el públic hi acudís disfressat de bèsties de l’avern. Pel que sigui, aquesta proposta no es va fer en públic. Tot i que amb una altra temàtica, aquesta és, en essència, la gràcia de la Fira Modernista, que algun, dia, descongelat, Paul Fournier se sentís com casa.