El Periódico de l'Eixample
Els ratpenats homologuen l’Eixample com a llar
barcelona/IMG-20171117-WA0011.jpg /
Va ser fa set anys quan l’Ajuntament de Barcelona va col·locar la primera i fins ara única caixa per a ratpenats de l’Eixample. N’hi ha 18 a tota la ciutat. Arquitectònicament, tot i que és petitíssim, més que un niu és un conjunt de dos xalets adossats, ben ventilats, molt ben situats (enmig d’un hort urbà, una mena de Mercadona per a quiròpters) i que habitacionalment són la repera, ja que tenen capacitat per a uns 200 individus. De cap per avall, per descomptat. No és que la inversió econòmica fos gaire alta. És un simple treball de fusteria, però no està de més, passat un lustre i mig, preguntar què ha fet aquella caixa per Barcelona. Molt. Es va instal·lar el 2016 i el 2017 ja tenia inquilins, ‘Pipistrellus pipistrellus’, o sigui, el ratpenat comú. Després, ocasionalment, alguns ‘okupes’ (algun ocellet, algun petit rèptil i unes aprofitades vespes papereres), tots desallotjats per l’autoritat municipal. Els ratpenats van repetir més anys. Aquest 2023 la caixa està buida, però hi ha fe que és una situació circumstancial.
Tot i que minúsculs en la major part dels casos, els ratpenats solen impressionar per les seves xifres. En primer lloc, la seva varietat. Hi ha més de 1.100 espècies diferents. Una cinquena part de les espècies de mamífers de la Terra són aquestes sorprenents ratapinyades. Però més impressiona la seva proverbial gana. Als peus del niu del carrer de Padilla, a dos carrers de la Sagrada Família, el gestor de la biodiversitat urbana de Barcelona Octavi Borruel explica que està científicament acreditat que mig miler de ratpenats endrapen entre 15 i 30 tones d’insectes cada any. En una sola nit (molt curta, des del seu punt de vista, ja que comença cap al tard i acaba tres hores després), cada individu és capaç de menjar-se l’equivalent a un terç del seu pes en bitxos. Mosquits, però també, per exemple, les temibles processionàries del pi quan estan en fase de crisàlide, que també n’hi ha a Barcelona.
A la seva manera, els ratpenats són una peça més d’aquest puzle de 10.000 peces que és la biodiversitat en una ciutat que pretén precisament això, ser biodiversa. No són mal rebuts, els insectes. De fet, a pocs metres de la caixa del carrer de Padilla, al mateix hort urbà, hi ha un hotel d’insectes, també col·locat per l’ajuntament. El que es pretén és l’equilibri.
Que la caixa estigui buida aquest any no és un mal auguri, explica Borruel. Cal conèixer prèviament els hàbits de les quatre espècies de ratpenats més freqüents en la trama urbana de la ciutat (‘Pipistrellus pipistrellus’, ‘Pipistrellus pygmaeus’, ‘Pipistrellus kuhli’ i ‘Nyctalus leislen’). A l’hivern es refugien en coves de Collserola i altres llocs frescos. Dormisquegen allà després de la tardor, l’estació de la còpula, una època de frenesí que, paradoxalment, no dona peu a embarassos immediats. Les femelles emmagatzemen l’esperma dels mascles a l’espera de la primavera. En resum, que a l’hivern rarament n’hi ha a la ciutat perquè un sobtat augment de la temperatura, res estrany en aquests temps de clima meteorologia canviant, podria despertar-los quan l’aliment escasseja i condemnar-los a la mort.
És a la primavera quan s’endinsen a la ciutat i quan, en processos dels quals encara es desconeix la lletra petita, s’acomoden en caixes com la de l’Eixample. La ciutat no és un territori hostil per als ratpenats. Per raons òbvies, la contaminació lluminosa no els molesta i, curiosament, l’atmosfèrica els retreu menys que a altres espècies.
A Borruel li queda l’as a la màniga de publicitar la caixa amb la mateixa estratègia d’èxit que es va fer servir el 2017 perquè els ratpenats es fixessin en aquesta caixa, perquè, d’entrada, pot semblar sorprenent que, enmig de 99 quilòmetres quadrats de superfície que té la ciutat, una manada d’exemplars s’adonin que hi ha un objecte d’un terç de metre al cim d’un pal. El truc, llavors, va ser ruixar la fusta amb un perfum d’excrements de ratpenat diluïts amb aigua. Va funcionar.
