Cavallets a 44 graus: quan la calor impedeix anar al parc infantil a Barcelona

La temperatura màxima a Barcelona el 2 d’agost passat va ser de 32 graus, però els cavalls de fusta dels Jardins de la Indústria estaven a 44. La cadireta negra del gronxador infantil es quedava (térmometro làser en mà) a mig grau dels 50. I aquest terra de cautxú, ideal per al joc perquè és tou, es va emportar el rècord en els mesuraments molt malgrat el seu color clar: 58,1 graus.

El parc, inclòs fa un any en una selecta llista de les cinc millors zones de joc infantil de la ciutat, estava, com no, buit. Aquesta és una més de les tantes derivades de l’anormal augment de les temperatures a l’estiu, que inutilitza durant bona part del dia parcs com aquest, i això que el test no va ser realitzat en les hores de més insolació. Eren les 11 del matí.

L’instrumental de mesurament utilitzat va ser el mateix que setmanes enrere va permetre comprovar que els eixos verds de l’Eixample funcionen com a refugis climàtics. El làser assenyala el punt exacte en el qual es pren el mesurament. Ofereix el resultat a l’instant. A Consell de Cent, per exemple, va ser possible descobrir que els bancs a l’ombra (la majoria després de la reurbanització del carrer) estan 20 graus més frescos que els que estan a ple sol.

El problema als Jardins de la Indústria és que l’ombra és escassa, una decisió, en principi, no casual. A la tardor i l’hivern és el que busquen les famílies. Que els seus fills juguin al sol. L’imprevist, quan es va convertir aquell espai en un dels que més jocs per metre quadrat acumula, era que a l’estiu se succeirien sense pausa les onades de calor. Dimarts, quan el fotògraf retratava el parc, va arribar una família. Venien tots tres d’un altre jardí pròxim, el del Baix Guinardó. Una graella a aquella hora. Això li van explicar. Ho van intentar aquí, però també van desistir.

Notícies relacionades

Barcelona expandeix els parcs d’aigua infantils amb la mirada posada en la sequera

Tres bolets i dos padrins: així serà la primera superàrea infantil inclusiva de Barcelona

Els Jardins de la Indústria els coneixen també com els de l’oreneta, perquè aquesta és la figura gegant de fusta que ocupa l’espai central del parc. Estava a 43 graus i els seus tobogans possiblement estaven a una temperatura suficient per causar dolor a la pell. Va sorgir un problema tècnic a l’hora d’utilitzarallà el làser: la brillantor de la planxa dels tobogans impedeix efectuar el mesurament. Hi ha, però, una alternativa a això, els falsos tobogans.

Abans que aquest interior d’illa fos reformat el 2019, el parc era conegut al barri amb un altre nom. Parc de la piràmide. La raó era que quan es va portar a terme la primera urbanització es va aixecar una estructura piramidal de maons per aïllar acústica i visualment el parc del soroll del trànsit del carrer de la Indústria. Aquell era el propòsit, però la mainada li va trobar un altre ús. Pujar no era fàcil (els maons rellisquen), però no impossible, i baixar era francament divertit, excepte pel maltractament a què se sotmetia al cul dels pantalons. Tan popular va arribar a ser aquesta piràmide que, en un gest que potser va passar inadvertit, una de les propostes electorals de CiU en unes eleccions municipals era, per a aquest barri, l’eliminació d’aquella estructura. Pot ser que poques promeses defineixin més un candidat que aquesta. Dit això, els maons de la piràmide estaven dimarts a 44 graus, com els cavallets. Jesús Lizano tindria un tropell.