La reforma de Consell de Cent va costar 26 milions, la meitat de la Superilla Eixample

La transformació de Consell de Cent en un eix verd es va emportar pràcticament la meitat del pressupost que en l’anterior mandat municipal es va invertir en el projecte de la Superilla Eixample. Uns 26 milions d’euros, dels més de 50 que van costar totes les obres, van anar a parar a aquest carrer transversal del centre de la ciutat. La resta va servir per pacificar tres trams de l’anomenada trama vertical, a Girona, Borrell i Rocafort.

Aquests 26 milions d’euros no són la xifra inicial pressupostada, sinó, segons les fonts municipals consultades, el preu real i final de l’obra, la suma de totes les factures pagades. A la pràctica i davant la hipòtesi que la sentència judicial que ordena fer tornar Consell de Cent a la seva urbanització original es portés fins a la més extrema de les conseqüències, aquesta seria la quantitat perduda, però això no serveix en realitat com a punt de referència sobre quant podria costar recuperar l’anterior aspecte del carrer, amb carrils centrals de circulació per a vehicles i voreres per als vianants.

Les raons d’aquesta última qüestió són diverses. La més evident, per posar un exemple clar i diàfan, és que la major part del paviment actual de Consell de Cent està compost per lloses de granit procedents d’una pedrera d’Extremadura. Fins a nou tipus de paviments s’han fet servir per urbanitzar el carrer, la majoria trets d’aquesta pedrera de Quintana de la Serena. L’asfaltatge convencional d’una calçada per a trànsit rodat, en cas que aquesta fos l’execució de la sentència que finalment s’emprengués, seria molt més econòmic.

¿Solucions?

La resolució judicial, tal com ha anunciat la tinenta d’alcalde Laia Bonet, serà recorreguda per l’actual equip de govern de Jaume Collboni, així que el final d’aquest cas encara és incert. Fins i tot ho és, segons les mateixes fonts consultades, en què podria consistir o no la reversió dels treballs realitzats. ¿N’hi hauria prou de franquejar el pas als cotxes per la zona central perquè poguessin circular sense interrupció de punta a punta de Consell de Cent? ¿N’hi hauria prou per a la justícia? Les modificacions a fer en aquest cas serien per descomptat menors, però alterarien sens dubte l’ús que s’ha volgut donar a aquest carrer.

Notícies relacionades

Barcelona recorrerà la sentència que tomba els eixos verds i promet un urbanisme «amb diàleg i sense confrontació»

La primera collita de pomes de la superilla de l’Eixample

La sentència, llegida en la seva literalitat, obligaria també a desmantellar una altra important inversió feta, la que afecta la incorporació d’una massa de verd urbà més gran. En alguns casos, com a la plaça d’Enric Granados, aquesta pot passar parcialment inadvertida. Els parterres vegetals que ocupen la zona central de la intersecció dels dos carrers han sigut instal·lats no sense abans fer un profund tractament de les terres subterrànies. De fet, tots aquests parterres estan interconnectats pel subsol per millorar l’aprofitament hídric.

Una cosa més o menys similar passa amb els parterres col·locats a la banda de muntanya de la major part de Consell de Cent, que ocupen part del que antigament era calçada. Han sigut equipats en alguns casos amb sistemes de reg gota a gota i, a la pràctica, estan condicionats per si a mitjà termini mor un dels arbres més vells d’aquesta via. No serà substituït per un nou exemplar al mateix escocell que ocupava l’arbre mort, sinó que el propòsit seria resituar la nova espècie als nous parterres, de manera que quan creixés proporcionés una ombra més aviat repartida. Tot i que Barcelona sol presumir de tenir carrers més poblats d’arbres que cap altra ciutat europea, en realitat la majoria estan incòmodament plantats, amb part de les copes aixafades contra les façanes. A Consell de Cent, tret d’una sentència, es pretenia resoldre aquest error amb el temps.