La jutge del ‘cas Consell de Cent’ proposa negociar l’execució de la sentència

La jutge que va ordenar en una sentència la reversió de totes les obres executades al carrer de Consell de Cent perquè deixi de ser un eix verd i recuperi el seu aspecte inicial de carrer amb calçada de cotxes i voreres per als vianants va reunir dimecres passat, de manera informal, no oficial, l’advocat dels demandants, és a dir, l’associació Barcelona Oberta, i la dels recurrents, o sigui, l’Ajuntament de Barcelona, que ja ha anunciat que elevarà la seva disconformitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Segons les fonts coneixedores d’aquesta reunió, la jutge va plantejar una sortida inusual per a aquest embolic que ha causat estupefacció a la ciutat. Els va proposar als advocats que si les instàncies superiors, TSJC i, si cal, el Tribunal Suprem, ratifiquen la sentència, s’obri sota el paraigua del seu jutjat una mediació entre Barcelona Oberta i l’ajuntament per consensuar com s’executa la decisió.

El pas, segons font judicials, el va donar la magistrada en vista que només un dia després de segellar la sentència, els demandants demanaven que no portés a terme la reversió dels treballs. Barcelona Oberta celebra ara aquesta informal proposta de mediació en el futur, però el remei obre en realitat més incògnites de les que tanca. En primer lloc, els serveis jurídics municipals consideren que la interpretació de les normes urbanístiques sobre les quals la jutge sustenta la seva decisió és radicalment errònia. Fins i tot un informe de la Generalitat va avalar al seu dia que la reforma era plenament legal. La hipòtesi que el TSJC corregirà la sentència impediria, en bona lògica, que es portés a terme algun dia aquesta mediació. En segon lloc, tot aquest procés té un recorregut temporal llarg, de mesos o fins i tot, més probablement, d’anys. Consell de Cent, així, podria ser objecte de modificacions quan el seu ús estigués més consolidat.

Notícies relacionades

Lloguers des de 430 euros: Barcelona obre el procés per adjudicar els 238 pisos de l'Illa Glòries

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

Les mateixes fonts consultades ofereixen una explicació de per què la jutge no va optar, abans de resoldre el cas amb una sentència tan dura, per una mediació prèvia. Pel que sembla, va sospesar el fet que hi ha més demandes presentades contra altres eixos verds i projectes similars i, sense que quedi clar el motiu, li va semblar inadequat per aquest motiu resoldre la demanda d’una altra manera que no fos amb una sentència.

Les cinc associacions de veïns de l’Eixample, que aquest divendres 15 de setembre celebraran una assemblea en ple Consell de Cent, han volgut deixar clar abans que tot això passi quina és la seva posició al respecte. No només fan una defensa sense matisos del resultat de les obres, sinó que s’oposen frontalment que associacions com Barcelona Oberta, Foment del Treball i altres actors similars puguin influir o decidir sobre l’urbanisme de la ciutat si el que en realitat fan és defensar els seus interessos comercials.