Els Jardines de Montserrat Roig faran caure les barreres del joc infantil

El 8M del 2018, data de la primera vaga de les dones d’Espanya, mig miler d’elles, periodistes de professió, es van donar cita en un dels 46 interiors d’illa de l’Eixample, al qual s’accedeix a través del 488 del carrer de Rosselló, barri de la Sagrada Família. Des de 1997 porta el nom de Monserrat Roig, novel·lista, però també membre del gremi de la premsa escrita, així que aquell dia van llegir un recordat article seu, ‘Som una ganga’, tot un manifest sobre la desigualtat. De vegades, a tal lloc o tal altre de la ciutat se la recorda per aquesta qüestió o aquella altra, i els interiors d’illa de l’Eixample, per ser un urbanisme de molt recent encuny (el primer compleix tot just 36 anys), atresoren encara poques històries de què presumir. Dilluns començaran als Jardins de Montserrat Roig tres mesos d’obres que, a la seva manera, també mereixin ser ressenyades a tall de fita local.

Es destinaran 240.000 euros a renovar la zona de joc infantil tal com un grup de veïns va suggerir en l’anterior mandat en les reunions dels anomenats pressupostos participatius. Aquelles trobades eren en ocasions pluges d’idees, però per a aquest interior d’illa es va suggerir una cosa incontestable. ¿Són les zones de joc infantil accessibles? O, dit tot i que sembli contradictori, ¿estan exemptes de barreres arquitectòniques? Podia semblar una proposta fora de lloc, perquè al cap i a la fi els parcs infantils de la ciutat s’assemblen cada vegada més a minúscules pistes americanes, la qual cosa sens dubte agrada als nens, però en aquest cas es pretén que cap d’ells es quedi al marge de la diversió.

Els promotors d’aquesta iniciativa, segons la nota que anuncia l’inici dels treballs, consideren que aquestes obres, que porten el segell de la inclusivitat, conviden a reflexionar sobre com s’haurien de renovar en el futur la resta dels parcs de la ciutat perquè els nens, amb independència de les seves capacitats i limitacions, puguin jugar junts.

Notícies relacionades

Dos anys convivint amb 35 pisos turístics al ‘Bloc Tarragona’: «És interminable el que patim»

IMATGES | Així seran les noves estacions de l’L8 de FGC a l’Eixample

En ocasions, encara hi ha qui planteja què hauria dit Montserrat Roig de tal cosa o tal altra. Aquestes obres no en seran una. Però el que sens dubte li hauria agradat és un detall que pot ser que passi inadvertit. Més de la meitat dels interiors d’illa, 28 de 46, tenen nom de dona, una bona notícia, no només perquè les dones siguin més de la meitat del cens de la ciutat, sinó, sobretot, perquè al nomenclàtor de Barcelona la seva representació és minúscula, de només un 7%.

28 de 46 és gairebé un 60%. Per això no resulta estrany que aquesta setmana, quan s’ha anunciat el final d’unes obres de modernització en un interior d’illa de la Dreta de l’Eixample i l’inici d’altres al barri de l’Esquerra, el natural sigui que se’n parli en femení. Es van reinaugurar, que falta els feia, el jardins dedicats a Carme Biada i es va començar a fer el mateix en els d’Elena Maseras. La primera era una empresària. La segona, metge. Roig era escriptora. Els interiors d’illa, vistos amb aquestes ulleres, amb un retrat més real del que és una societat com la barcelonina.