Els Comuns infligeixen la primera derrota al PSC a l’Eixample a propòsit del futur del parc Joan Miró

Primer ple del districte de l’Eixample des que al maig es van celebrar les eleccions municipals. Han passat cinc mesos, que no és poc. El PSC, que governa a la ciutat però que al districte més poblat de la ciutat va quedar en tercer lloc a les urnes, ha perdut una més que simbòlica votació. Els veïns de l’Esquerra del Eixample, diverses associacions de pares i mares d’escoles de la zona i la plataforma Eixample Respira s’oposen que la Generalitat esbudelli el parc de Joan Miró perquè aquest lloc sigui l’epicentre de les obres de la futura prolongació dels Ferrocarrils que actualment acaben el seu trajecte a la plaça d’Espanya. En la versió original del pla, això suposava talar 178 arbres i un intens moviment de terres i trànsit de camions en un barri que ja passa per ser el més contaminat de la ciutat.

Se sotmetia a votació una proposició presentada per Barcelona en Comú en contra que Joan Miró, el primer parc que es va crear a la ciutat després de les primeres eleccions democràtiques, es converteixi en la sortida d’un pou d’operacions logístiques, i més ara, perquè ha costat déu i ajuda que el lloc aconsegueixi no un cert bucolisme, una cosa encara llunyana, però sí un aspecte agradable per passejar i perquè els nens juguin, més de 1.000 si se sumen els de les escoles més pròximes.

Han votat a favor de la proposició només els sis representants de Barcelona en Comú. Hi han votat en contra els quatre del PSC. Els altres grups s’han abstingut, fins i tot Esquerra, partit que governa a la Generalitat i que, en conseqüència, es podria dir que és el promotor principal de les obres. Així les coses, el primer ple del districte s’ha convertit en un insòlit enfrontament entre les dues forces que durant els últims vuit anys han governat la ciutat de bracet.

Jordi Valls, regidor de l’Eixample, amb un saló de plens desbordat per la presència de veïns, ha encarat amb enteresa la seva minoria en aquesta qüestió. No és aquest, ha remarcat, un projecte municipal, sinó de la Generalitat, però ha defensat sense cap problema la importància que es porti a terme. Si és possible minimitzar el mal al parc, molt millor, ha destacat, però ha convidat a no obviar que en l’horitzó el que es dibuixa és un salt important en la xarxa de transport públic, perquè s’unirà de forma més eficaç i directa el Vallès, tant l’Occidental com l’Oriental, amb el Baix Llobregat. Segons les previsions de la Generalitat, la connexió de les dues xarxes dels Ferrocarrils beneficiarà uns 70.000 usuaris cada dia.

En els torns de paraula, els veïns han insistit a destacar que la seva oposició no és a la millora de la xarxa de transport públic, només a què el sacrifici sigui a costa d’un bé tan escàs a l’Eixample com són les zones verdes.

Notícies relacionades

Lloguers des de 430 euros: Barcelona obre el procés per adjudicar els 238 pisos de l'Illa Glòries

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

A la seva manera, l’Eixample és camp de diverses discrepàncies entre el PSC i els Comuns que una mica van quedar dissimulades quan governaven en coalició i que ara, per contra, són cada cop més visibles. La mateixa protesta que els veïns han protagonitzat s’ha portat a terme davant la seu del districte, a la cantonada dels carrers de Bruc i d’Aragó. Serà l’únic projecte d’ecoxamfrà dels cinc que havien sigut previstos amb l’etiqueta del colauisme. El pla era fer un nou pas en la pacificació del carrer d’Aragó, de moment reurbanitzant en angle recte cinc cantonades, que guanyaria com a territori propi dels vianants.

El juliol passat, l’alcalde Jaume Collboni va anunciar la marxa enrere d’aquest pla. Només s’executarà el de Bruc, va dir, però aquesta mesura no ha agradat tothom. Aquest divendres, per exemple, els membres de la L’Eixample Respira tenen previst tallar el trànsit d’Aragó a les 16.30 hores perquè consideren que ja és temps que aquest carrer deixi de ser una via ràpida i d’alta capacitat al mig de la ciutat. El lloc triat per interrompre el trànsit és, precisament, la cantonada de Viladomat, un dels ecoxamfrans desdenyats.