El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

Hi ha botigues de l’Eixample que es mereixen cròniques per centenàries i, el que és menys habitual, n’hi ha que encara no tenen ni un mes de vida i, per inesperades, fan parlar. Fa tot just tres setmanes que Ferrolan ha obert les portes al carrer d’Urgell, amb un aparador que no crida l’atenció. Rajoles, banys, cuines, parquets..., d’entrada, res de l’altre món, excepte, a primera vista i com a molt, les seves dimensions, més de 500 metres quadrats de ‘showroom’ en un districte on les grans superfícies disponibles escassegen. Això que ve a continuació no és un anunci publicitari, perquè en realitat no els fa cap falta als amos del negoci, sinó un retrat d’una botiga tecnològicament única a Espanya i que, de passada, permet fer una aproximació, amb tots els respectes, al que és un barceloní, sobretot si és de l’Eixample.

A Santa Coloma de Gramenet, Ferrolan és tant o més coneguda que la mateixa Núria Parlon. Ocupa una nau de 15.000 metres quadrats, un espai gegant comparat amb el del carrer d’Urgell, i té sucursals també majúscules en altres adreces postals de l’àrea metropolitana. A Rubí, 5.000 metres quadrats, per exemple. Per comprendre què fa aquesta firma en un districte comercialment tan selvàtic com aquest, no hi ha res millor que acudir a una molt poc ressenyada anècdota de Josep Ramoneda, filòsof, articulista i director durant set anys del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Fa 10 anys, l’Ajuntament de l’Hospitalet li va trucar per encarregar-li un projecte, la creació d’un districte cultural, i ell va acceptar encantat, però honest com és no va tenir objeccions a confessar primer que, si no li fallava la memòria, en 64 anys de vida mai havia caminat pels carrers de la ciutat.

Assenteix Albert Antonijoan, director general de l’empresa. El seu cas, un negoci familiar malgrat les seves dimensions, és una cosa atípica. Està obert al públic general, però el normal és que s’hi atenguin paletes, constructors, arquitectes, vaja, els professions que a l’hora de la veritat solen fer-se càrrec de les reformes dels pisos, parcials o totals. El problema és que en un moment o un altre del projecte és necessari que el client elegeixi, el que sigui, el paviment, les rajoles, l’aixeteria del bany, la tonalitat del terra de fusta, i és llavors quan, sense ànim d’ofendre, aflora l’ànima Ramoneda del barceloní mitjà, freqüentment incapaç d’arribar a l’altre costat del Besòs sense un navegador al cotxe, i fins i tot de vegades tenint-ne un. Per això Ferrolan ha decidit establir-se en meitat de l’Eixample, però no com a tempteig, a veure què passa, sinó amb voluntat d’arrelar-hi. No són de lloguer. Són amos del local, una cosa infreqüent en el teixit comercial d’aquesta part de la ciutat, on el lloguer tantes vegades és la causa de fons d’un trasllat o directament d’un cessament de l’activitat.

El local és, com es diu ara, un nou ‘showroom’, un expositor de productes gegant, però, el que dèiem al principi, ho és a més d’una forma, de moment, única a Espanya. En meitat del local hi ha una petita habitació sense finestres i amb una única descripció a la porta, ‘Tile Cube’, o sigui, una experiència immersiva, tecnologia alemanya amb ‘software’ francès que permet enrajolar virtualment el terra i les parets amb recreacions de les rajoles procedents de Castelló, potència mundial en aquesta matèria. De sales així n’hi ha a França, diu Antonijoan, potser unes 40, però a aquest costat del Pirineu només hi ha la de l’Eixample.

Notícies relacionades

Barcelona despunta com a capital de ‘showrooms’ d’arquitectura

Exposicions immersives: el nou boom de Barcelona

Als més veterans, això els recordarà una mica ‘Tron’, i als més joves, aquell moment de ‘Matrix’ en el qual l’informàtic de bord de la nau carrega els programes per a l’entrenament del protagonista, el que passa és que aquí són, en realitat, rajoles de diferents mides, estampats i colors. Amb una tauleta i a gust del client, l’habitació canvia d’aspecte tantes vegades com es desitgi.

I aviat, revela el responsable de la botiga, hi haurà més novetats tecnològiques, en aquest cas cuines recreades digitalment per ser visitades amb ulleres de 3D. ¿Quina és la gràcia en aquest cas? Els arquitectes, és cert, són a vegades bons dibuixants, a mà o si és necessari amb algun programa especialment concebut per a això. El que les ulleres 3D permeten, s’ha d’admetre, és anar un pas més enllà o, per exemple, comprovar si s’arriba amb la mà a obrir els armaris més alts de la cuina o obrir els calaixos per assegurar-se que tot quedarà a mà. Ferrolan no és, sens dubte, una botiga de la ciutat que càpiga sota aquest paraigua de les denominades ‘emblemàtiques’, però potser caldrà buscar-li un qualificatiu.