La Sagrada Família preselecciona Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín per esculpir la façana de la Glòria

Per això, el procés de selecció ha sigut laboriós i, de fet, encara no ha acabat. La basílica ha sol·licitat els tres finalistes la creació d’una proposta artística per a la realització de la façana. Aquestes propostes serviran perquè el Patronat pugui seleccionar l’artista o artistes que finalment en portaran a terme l’execució. Fonts coneixedores indiquen a EL PERIÓDICO que no es pot descartar que la decisió final sigui combinar dissenys o fins i tot descartar-los tots tres i tornar a començar si el material rebut no convencés per complet.

Miquel Barceló no necessita presentació. El pintor mallorquí, de 68 anys, té una àmplia experiència internacional. Pròxim a l’expressionisme, és Premio Nacional de Artes Plásticas (1986) i premi Príncep d’Astúries de les Arts (2003). La basca Cristina Iglesias, de la mateixa edat, és escultora i gravadora. Va ser també Premio Nacional de Artes Plásticas (1999) i les seves estades a Gran Bretanya, Itàlia i els Estats Units han marcat la seva obra. Finalment, el mexicà Javier Marín, de 63 anys, és un escultor contemporani especialitzat en figures humanes a gran escala, com les que conformen el retaule major i el presbiteri de la catedral basílica de Zacatecas, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco igual que la basílica catalana.

Triple filtre

La tríada procedeix al seu torn d’un filtrat molt minuciós. Tres teòlegs han dedicat els últims tres anys a interpretar què volia explicar Gaudí a la Glòria i la seva adaptació als codis culturals de la societat actual. Van entregar les seves conclusions a una Comissió Artística, que va proposar 15 noms d’artistes que per trajectòria i edat poguessin hipotèticament assumir l’encàrrec. Cal recordar que totes les escultures hauran de ser figuratives, no abstractes, i que la realització de l’obra es pot prolongar durant una dècada o més.

El Patronat de la Sagrada Família ha estudiat a fons els 15 noms rebuts i finalment n’ha preseleccionat tres. Dos homes i una dona. El nom de Barceló era l’únic que havia transcendit. És més, havia visitat personalment el temple de l’Eixample un dissabte sencer i acompanyat d’especialistes, per endinsar-se en les singularitats d’aquesta església única al món.

Com serà la Glòria

Notícies relacionades

Les obres d’Urgell converteixen la Diagonal en una ratera per als cotxes de mig quilòmetre de caravana

Lloguers des de 430 euros: Barcelona obre el procés per adjudicar els 238 pisos de l'Illa Glòries

Avui l’únic element acabat i col·locat a la façana de la Glòria és la porta d’entrada al temple, decorada amb les lletres d’un parenostre de Josep Maria Subirachs. Està a cinc metres d’altura, perquè s’hi arribaria mitjançant una escalinata sobre el carrer Mallorca que encara no té un futur clar. Requereix reallotjar un nombre indeterminat de veïns: el desenllaç de la batalla entre l’Ajuntament i els blocs de pisos més afectats determinarà la forma final d’aquest accés. Barcelona s’ha proposat aconseguir una solució definitiva en aquest mandat i ha mantingut converses discretes a diverses bandes. Mentrestant, la junta constructora ha sol·licitat el permís d’obres per col·locar bastides i iniciar la intervenció vertical, que ningú discuteix.

Com va explicar aquest diari fa gairebé un any, el pont sobre el carrer Mallorca dividirà conceptualment la tela artística. La part inferior, és a dir, la que quedarà més a prop dels vianants, serà una al·legoria de l’infern. A l’altura de la porta hi haurà mitja dotzena de sepultures per a personalitats encara per decidir. I la part superior serà per a escenes de joia terrenal i una representació del paradís celestial amb 36 sants.