Confinament, alpinisme i capacitat d'adaptació

Aquesta informació es va publicar el dia 30/03/2020. El contingut fa referència a aquesta data.

Són moments difícils per a tothom, però en especial per als més vulnerables. Aquests dies són moltes les trucades que he rebut per preguntar-me sobre el meu projecte. ¿Continuarà el 14x1000 Catalonia Project?¿Podràs acabar els 14 vuitmils a temps? ¿Continues entrenant-te a casa? 

I agraeixo enormement aquest interès per part d’amics, coneguts i mitjans de comunicació nacionals i internacionals. El meu projecte continua, i amb més força que mai. Ja tinc el calendari d’expedicions col·locat en noves dates a partir del juny i la meva motivació és la mateixa de sempre, però aquest és el menor dels meus problemes avui.

Les meves preocupacions són les mateixes que les de milers de ciutadans i ciutadanes que en el dia d’avui pateixen per la seva salut i la dels seus. Pateixen per saber si d’aquesta en podrem sortir i tornar a disfrutar la «llibertat» que teníem d’entrar i sortir, d’abraçar, de compartir, i en definitiva, de viure. 

Una crisi per aprendre a valorar les coses

El Covid-19 està sent una tragèdia per a milers de persones, però els que no ens veiem afectats encara per aquest maleït virus juguem un paper important i tenim una obligació: posar el nostre gra de sorra per sortir-nos-en. Quedar-nos a casa no és un molest caprici, és una obligació des de la responsabilitat i el sentit comú.

Aquesta pandèmia ens recordarà valors molt importants que potser teníem oblidats: la companyia dels nostres, els àpats sense el mòbil a la mà i sense presses. Quan acabi aquesta crisi també respirarem millor, perquè l’aire estarà menys contaminat; una cosa que no ha aconseguit fins ara cap cimera del clima l’està aconseguint una bitxo insignificant. 

També estem tornant a valorar els objectius conjunts, el valor de la col·lectivitat, això que ja era una utopia i que s’havia diluït entre una societat conduïda per l’individualisme. Aquest individualisme del qual tothom està impregnat. ¿Estem mutant o ens estem adaptant per força a aquesta nova situació? 

Adaptar-se al confinament com a les altituds

D’adaptació, els alpinistes en sabem molt: adaptar-se a confinaments obligats per diverses setmanes de neu i vent al camp base, adaptar-se al fred quan a mitjanit surts de la calor del teu sac de dormir, et vesteixes com pots amb les mans gelades i surts de la protecció de la teva tenda de tela, que està sent la teva llar durant més de dos meses.

Notícies relacionades

L'alpinista Sergi Mingote ofereix en obert els seus documentals per amenitzar el confinament

El coronavirus obliga Sergi Mingote a cancel·lar la seva pròxima expedició al Nepal

No us enganyaré, el meu actual confinament és un luxe comparat amb els anteriors, a 35 graus sota zero, menjant un sobre de pasta deshidratada a mig coure i a més de 10.000 km dels meus éssers estimats. Això sí, sempre per voluntat pròpia, i això és una gran diferència. Ara toca saber valorar aquells moments robats pel tragí del nostre món.

És temps de pensar i de reconstruir la nostra escala de valors, i d’agrair les coses com cal. Des d’aquestes línies vull donar les gràcies de tot cor a totes les persones que tant estan lluitant per tots nosaltres. A totes i tots els sanitaris, reposadors, botiguers, caixers de supermercats i botigues, transportistes i un llarg etcètera, un agraïment tan gran com les muntanyes més altes del món.