Espanya buidada: L’Espanya que minva i envelleix

En els 20 anys que van transcórrer entre l’1 de gener del 2003 i la mateixa data d’aquest any, Espanya va guanyar 6,2 milions d’habitants, segons les dades de població resident publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Només entre la Comunitat de Madrid i la província de Barcelona, l’increment del padró va arribar als dos milions de veïns, gràcies a una empenta que també es va percebre amb intensitat en diversos territoris importants de la costa, com Màlaga, València, Almeria i fins i tot les illes Balears. En total, el país va passar de 41,8 a 48 milions d’homes i dones en només 20 anys.

No obstant, mentre el ritme de creixement de la part més visible del país es consolidava, un grup de 13 províncies viatjaven en sentit contrari. Entre Astúries, Àvila, Càceres, Conca, Jaén, Lleó, Lugo, Ourense, Palència, Salamanca, Sòria, Terol i Zamora, la pèrdua de població acumulada en els dos decennis citats frega els 300.000 veïns, un balanç que revela el buidatge que està patint una part de l’Espanya rural,ja castigada per l’èxode iniciat a mitjans del segle XX. El cop més dur se l’ha emportat Zamora, que ha perdut el 16% del seu capital humà des del 2003.

Aquest deteriorament demogràfic que pateixen determinats territoris, i que es veu amb més nitidesa quan es posa la lupa sobre certes comarques, se situarà en l’agenda del pròxim Govern d’Espanya com un dels problemes que s’han d’afrontar sense retard. En la legislatura que acaba de finalitzar, l’assumpte ja va tenir un cert recorregut al Parlament, esperonat per la presència de partits com Terol Existeix, que va proposar mesures com la reserva de l’1% del producte interior brut (PIB) per lluitar contra la despoblació.

Les demandes territorials dels partits localistes, però també dels moviments socials i dels representants dels grans partits sobre el terreny, han provocat els primers passos per buscar-hi solució. També Europa ha instat Espanya perquè actuï. El Govern actual ha reconegut la pertinència de dotar d’«una nova visió al desenvolupament de les polítiques públiques», amb la cohesió territorial en l’eix de les actuacions. La directora general de Polítiques contra la Despoblació, Juana López Pagán, ho va expressar així a Brussel·les, des de l’òptica que «és un problema de tots».

No en va, el buidament del territori, l’envelliment i la dispersió de la població generen problemes econòmics greus des del punt de vista de l’esforç que ha de realitzar l’Administració per prestar els serveis. A Europa, l’Eurostat ja ha alertat sobre els maldecaps que pot portar al projecte comunitari el fet que un 30% dels seus veïns superin els 65 anys el 2050. Aquesta circumstància implicarà falta de mà d’obra o problemes amb les pensions, però és que aquestes xifres de població envellida ja són una realitat avui en diverses províncies del nord-oest peninsular.

A més, l’envelliment i la despoblació només continuaran augmentant a curt i mitjà termini en la immensa majoria de les 13 províncies que ja tenien aquesta inèrcia, segons les projeccions de l’INE i l’Eurostat per als pròxims exercicis. En territoris on la mitjana d’edat supera folgadament els 50 anys, el repte sembla complicat, tot i que s’han anat implementant mesures per mirar de corregir la tendència. En l’última legislatura, han entrat en el debat públic conceptes com descentralització o fiscalitat diferenciada, però als llocs on s’ha aplicat encara no se’n pot fer un balanç.

Notícies relacionades

Investidura, en directe: Felip VI tanca avui la ronda de consultes per proposar candidat a la presidència del Govern

El PP veu en la «descomposició» de Vox una oportunitat per reunificar la dreta

En les últimes dades anuals conegudes, províncies com Sòria, Terol o Conca han aconseguit, almenys, contenir la caiguda, tot i que seria molt atrevit parlar de canvi de tendència. Precisament, en llocs com els tres citats, la pressió ha sigut especialment intensa per forçar actuacions concretes com la redacció de 130 mesures per afrontar el repte demogràfic i l’assumpció d’un «compromís institucional» per part del Govern d’Espanya.

En aquest document apareixen les propostes del PSOE, que aspira a continuar amb aquesta tasca a partir del 23J. Mentrestant, el programa del Partit Popular proposa, en aquest àmbit, l’aprovació d’una llei de desenvolupament rural que permeti garantir els serveis als territoris despoblats; Vox titlla la situació d’«insostenible» i posa el focus en la natalitat; i Sumar ha anunciat la possibilitat de donar més finançament als petits municipis per actuar des de la proximitat. Mentrestant, amb la discussió partidista de fons, al medi rural de províncies com Zamora per cada nen que neix moren sis persones.