Espanya tanca la campanya del 23J amb dubtes sobre la governabilitat

S’apaguen els llums de la campanya electoral i en poques hores, els ciutadans acudiran a votar. Les enquestes apunten que hi haurà una participació massiva, molt per sobre de les dades del 2019. Ho anticipa també l’allau de petició de vot per correu. Ni les vacances ni les successives onades de calor fan efecte en l’interès pel futur polític del país. Hi ha ganes d’eleccions.

Però les paperetes es dipositaran a l’urna en el mateix clima d’incertesa que reina, votació rere votació, des del 2015, amb la liquidació de bipartidisme. Espanya s’encamina al 23J sense saber quina serà la fórmula final de la governabilitat. Una altra vegada caldrà sumar i restar per obtenir el premi final dels 176 escons, que garanteixen la investidura del president del Govern.

Els sondejos auguren una victòria d’Alberto Núñez Feijóo tot i que no són unànimes sobre si aconseguirà o no la majoria absoluta amb Vox. En cas de no aconseguir-la, estimen que podria quedar-s’hi molt a prop. Si arriben als 176 o els superen, hi haurà un nou Executiu de dretes. En l’entorn dels 170 o 172, la situació es complica perquè Vox resulta imprescindible i això espanta altres vots. Feijóó podria tenir el de Coalició Canària, amb els qui governen a les Illes, i potser, el de Terol Existeix, si finalment recolza el PP a l’Aragó.

Malgrat que es necessiten, els populars s’han centrat aquests 15 dies a allunyar-se al màxim de la ultradreta i reclamar als espanyols una confiança majoritària. Una apel·lació nítida al vot útil, destinada a difuminar el record dels recents pactes amb Vox en comunitats i ajuntaments. Hi ha hagut moments en què Feijóo ha acariciat fins i tot el somni de la majoria absoluta o d’un suport tan rotund que li permetés governar sense Vox. Ell mateix, aquesta última setmana, ha rebaixat les expectatives. Però el PP no allotja dubtes que el seu candidat serà el pròxim inquilí de la Moncloa.

A la campanya del 28M Génova va percebre amb nitidesa que hi havia una onada de rebuig de Pedro Sánchez i del Govern de coalició. La Moncloa mai ho va reconèixer, fins que va topar de cara amb la realitat la nit de les autonòmiques i municipals. Tot i que el PSOE va resistir millor, l’enfonsament de la resta de l’esquerra va suposar una enorme pèrdua de poder institucional que anticipava clarament un canvi de cicle electoral.

Els socialistes no es donen per vençuts i asseguren que «són a prop d’un empat entre blocs –PP i Vox, d’una banda, i PSOE i Sumar de l’altra. Tot i que aquestes setmanes han aconseguit assumir, de manera general, que les possibilitats de seguir en l’Executiu són exigües i que l’objectiu principal és aconseguir que no sumi la dreta.

Aconseguir-ho no significa que hi pugui haver un bloc davant que impulsi Sánchez a la presidència, similar al d’aquesta legislatura, perquè les circumstàncies són diferents. No hi haurà tants partits a la Cambra i alguns que necessàriament haurien de ser en aquesta equació com Junts, fa quatre anys ja van votar en contra de la seva investidura.

Si el PP i Vox no arriben a 176, l’alternativa és el bloqueig. El més previsible és que no existeixi camí per a la governabilitat i Espanya es vegi abocada a una repetició electoral. Sánchez continuaria en funcions i començaria una altra partida. A això s’aferra amb totes les seves forces el PSOE. Tots, llevat del mateix president que, remarquen fonts socialistes, «està convençut que passem al PP i que guanyem».

Després d’una arrencada de campanya pèssima perquè Sánchez es va veure superat en el cara a cara amb Feijóo i no ho preveia, els socialistes han agafat una mica d’aire aquests últims dies. L’embolic del candidat popular amb les pensions, la celebració de més mítings i unes dades internes més favorables, han insuflat una mica d’ànim a la Moncloa.

El debat a tres a TVE ha donat protagonisme a Yolanda Díaz que ha estat molt desapareguda. Sens dubte de tots els aspirants, la menys personalista i presidencialista. Però aquest dimecres, en el pols amb Abascal va sortir ben parada i va fer bon tàndem amb Sánchez. La força de Sumar i la de Vox són les altres grans dues incògnites de la nit electoral. ¿Aguanten o van a menys? Els sondejos difereixen molt a l’hora d’assignar-los escons. Però tots dos es mantenen com a partits mitjans.

Ha sigut una constant durant aquesta campanya apel·lar a la importància de qui de les dues formacions queda en tercer lloc però la realitat és que l’esquerra governa a Espanya amb la formació d’Abascal com a tercera força al Congrés. En el cas de Sumar i de Vox, que no aconsegueixen representació en totes les circumscripcions, el rellevant no és el percentatge de vot sinó on, i amb quin esforç, aconsegueix els escons. La batalla de tots dos és la productivitat en el repartiment, no quedar-se sense diputats pels pèls, més enllà de qui aconsegueix el tercer lloc.

Notícies relacionades

Investidura, en directe: Felip VI tanca avui la ronda de consultes per proposar candidat a la presidència del Govern

El PP veu en la «descomposició» de Vox una oportunitat per reunificar la dreta

Tots dos es veuen condicionats per una fortalesa més gran del PP i el PSOE aquest 23J, probablement pel permanent conflicte que ha envoltat el Govern de coalició (el primer de la història de la democràcia) i per la inestabilitat i falta de perícia dels populars en l’etapa de Pablo Casado, però tant Sumar com Vox són socis necessaris.

Espanya afronta aquest diumenge una cita política d’enorme importància, que mesura el veritable rebuig de Sánchez i de l’Executiu d’esquerres. També la por de Vox, no si tenen conselleries o regidories en una comunitat o un ajuntament sinó ministeris, amb el seu discurs antifeminista, negacionista del canvi climàtic i contra la immigració. És a més un test sobre l’estat del moviment independentista a Catalunya i de la correlació de forces nacionalistes –la pugna entre el PNB i EH Bildu– al País Basc. Els sondejos, de vegades, ofereixen respostes aproximades sobre molts d’aquests dubtes. Però les eleccions sempre ofereixen sorpreses.