La reforma territorial eleva les opcions de Puig com a ‘ministrable’

Les condicions de la partida s’han alineat així amb els objectius (i la trajectòria) de l’expresident  valencià Ximo Puig. El baró socialista ha reiterat que el seu interès per estar al Senat era fonamentalment per tenir veu i fomentar un debat territorial.

La situació actual després de les eleccions del 23 de juliol és definida pel mateix expresident com «una oportunitat política de sincerar-se amb la realitat espanyola».

Reforma territorial

L’Espanya plural va ser, a més, un dels eixos teòrics del Govern de Puig al País Valencià. És el fonament per a la solució del que s’ha anomenat l’agenda valenciana: un finançament just (unit a una fiscalitat harmònica) i unes inversions en infraestructures proporcionals, fet que va unit a un disseny de país menys radial. La possibilitat d’un dret civil diferenciat s’uneix també al ventall de reivindicacions pendents per a les quals s’obre una porta si s’emprèn una reforma territorial.

El debat deixa Puig  (ja en el pla personal) en una posició central davant el que pugui venir. Dels barons socialistes és el que més s’ha compromès amb aquesta reforma cap a una ‘Espanya plural’. El seu Consell va arribar a aprovar una proposta de canvis constitucionals en la línia que ara s’obre. Ha sigut també dels que més s’ha mullat en suport de decisions de l’Executiu de Sánchez que altres líders territorials van qüestionar, com els indults o la reforma de la sedició. Compta a més amb comunicació fluida amb el cap de files dels socialistes catalans, Salvador Illa (la seva estratègia d’oposició és un referent en el temps nou del PSPV), i amb representants d’Esquerra Republicana i veterans del nacionalisme català i basc. En el seu moment, abans del referèndum del procés va tractar Carles Puigdemont amb bona entesa.

Amb aquest marc, ja s’ha publicat en alguns mitjans de comunicació madrilenys el nom de Puig com a ministrable si Sánchez aconsegueix reeditar Executiu. El líder del PSPV va rebutjar aquesta hipòtesi sempre que se li va plantejar quan era l’hoste del Palau. La situació, no obstant, avui és diferent. Així ho admeten al seu entorn. Política Territorial o Indústria serien destinacions ben vistes.

El perfil de Puig

No obstant, no hi ha hagut ni tan sols una insinuació fins ara per part de Sánchez, que ja ha demostrat que és críptic en aquestes decisions i que li agraden les sorpreses. De moment, a més, no té ni assegurada l’estada a la Moncloa. Però és una obvietat que el perfil de Puig encaixa amb les necessitats de la nova etapa en matèria territorial i que es tracta d’un polític amb bona entrada tant a Madrid com a Catalunya i el País Basc.

Notícies relacionades

Investidura, en directe: Felip VI tanca avui la ronda de consultes per proposar candidat a la presidència del Govern

El PP veu en la «descomposició» de Vox una oportunitat per reunificar la dreta

Hi ha així mateix un deute moral del president en funcions amb els dirigents autonòmics del seu partit que han caigut en aquest procés d’eleccions, en què les del 28 de maig van funcionar a tall de primàries de les del 23 de juliol i en què, malgrat això, Ferraz es va implicar poc.

Sánchez, no obstant, ja ha demostrat que es mou per pragmatisme abans que per sentimentalisme. En la posició que sigui, per a Puig s’obre un període interessant a Madrid en la conversa territorial.