Els barons del PP més combatius amb la quitació del deute ja assenyalen la via judicial contra el Govern central

Els barons del PP tenen entre si diferents postures respecte a com s’ha d’actualitzar el sistema de finançament autonòmic, però fan causa comuna quan es tracta de la possible condonació del deute a Catalunya. La resposta és d’oposició total davant la proposta que el PSOE ha posat sobre la taula de negociació amb els partits independentistes. Però no només perquè es plantegi per als catalans com una concessió i moneda de canvi per a un hipotètic suport a la investidura de Pedro Sánchez, sinó perquè no volen que s’apliqui en unes regions sí i en d’altres no.

El responsable d’Economia del partit, Juan Bravo, ha demanat aquesta setmana que qualsevol modificació que tingui a veure amb el finançament autonòmic es discuteixi de manera «multilateral» en el Consell de Política Fiscal Financera (CPFF). Aquest dijous ha sigut el president de Galícia, Alfonso Rueda, qui n’ha reclamat de nou la convocatòria i ha demanat conformar un «front polític» amb altres territoris que també es vegin perjudicats pel sistema actual, però davant la possibilitat que Pedro Sánchez segueixi endavant amb una oferta que només beneficiï els catalans, Rueda ha marcat el camí que caldria seguir: els tribunals. La Comunitat de Madrid, dos dies abans, ja havia advertit que explotarà també totes les vies: «Ens oposarem amb tots els mitjans que ens assisteixin en Dret».

Recursos previs

Rueda ha recordat aquest dijous en la roda de premsa posterior al seu últim consell de govern abans de l’aturada del mes d’agost que Galícia ja ha recorregut amb anterioritat als tribunals per reclamar a l’Estat més de 200 milions d’euros de la liquidació de l’IVA de l’any 2017, segons puntualitza Efe.

A la Comunitat de Madrid no han tingut objecció durant tota la legislatura passada en acudir als tribunals cada vegada que han estimat que una mesura del Govern central perjudicava els interessos de la regió o envaïa competències. En total, Isabel Díaz Ayuso va arribar a les eleccions del maig amb 12 processos judicials de diferent tipus oberts contra el Govern de Pedro Sánchez. Rueda, tot i que ha volgut deixar veure que no tindria complex a tornar a fer-ho, sí que ha insistit que primer cal apostar per la comunicació i la negociació en l’òrgan competent entre totes les comunitats perquè no hi hagi un acord «bilateral» entre l’Estat i Catalunya.

Llibertat als seus barons

Alberto Núñez Feijóo confia en l’autonomia de cada un dels territoris i mentre dilucida com afronta la investidura deixa via lliure als seus barons. Des de Génova reconeixen que no hi ha prevista cap reunió «sobre aquest tema» per establir una estratègia comuna i circumscriuen el debat a «una qüestió política que ha tret María Jesús Montero per intentar convèncer els catalans» que recolzin Sánchez en les negociacions.

Notícies relacionades

Investidura, en directe: Felip VI tanca avui la ronda de consultes per proposar candidat a la presidència del Govern

El PP veu en la «descomposició» de Vox una oportunitat per reunificar la dreta

Aquesta ha sigut la postura de Feijóo des que va arribar a la direcció de Génova fa any i mig. Intentar coordinar sí, però deixant cada president autonòmic de mans lliures per defensar els seus propis interessos, com reclamava ell mateix quan era president de la Xunta de Galícia. De fet, si des de Santiago va encapçalar el front de les regions despoblades en les quals es trobaven també Astúries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura, demanant que la dispersió i l’envelliment de la població fossin criteris de pes en el repartiment financer, al cap de pocs mesos d’arribar a Génova es va posar la gorra de president nacional i va defensar el front oposat que representen el País Valencià, Múrcia i Andalusia. Les regions de l’arc mediterrani es queixen d’estar infrafinançades i sortir perjudicades amb el sistema actual perquè no es té en compte el creixement poblacional d’aquestes regions, entre altres assumptes, i acusen la desigualtat a què els aboca el sistema.

L’exigència del PP en els últims anys, en els quals l’acord entre comunitats ha sigut impossible, sempre ha sigut que es posin més recursos sobre la taula perquè totes es puguin veure d’alguna manera beneficiades. Ara, en el debat sobre la quitació del deute, el que venen a dir és que si se’n condona una, es condoni la resta en la mateixa proporció, que s’evitin els «greuges comparatius» que denunciava la consellera d’Economia i Hisenda de Madrid, Rocío Albert. Aquest dijous ho ha dit clar el president Rueda: «Si es fan detraccions, han de ser en el mateix percentatge, a tots igual».