Podem fa un ero per acomiadar més de la meitat de la seva plantilla després de la debacle de les últimes eleccions

Podem obre un expedient de regulació d’ocupació (ero) que implicarà l’acomiadament de més de la meitat de la plantilla i el tancament de nou federacions després dels mals resultats del 28 de maig, quan va passar a ser testimonial i va desaparèixer del mapa a cinc comunitats. El partit justifica aquesta reestructuració per una forta caiguda d’ingressos, que xifren en el 90% a escala autonòmica i en el 70% a l’estatal, a l’obtenir cinc diputats en les eleccions generals del 23 de juliol dins de la coalició Sumar, que va aconseguir un total de 31 escons.

La formació ha remès un escrit als treballadors afectats –de l’organització central i de nou federacions– en el qual anuncia una «profunda reorganització en tots els àmbits per adequar-nos al descens de recursos» després dels resultats de l’últim cicle electoral, amb «el descens de diputats» i «la desaparició, total o parcial, d’ingressos» en aquests nou territoris. Un «nou escenari», justifica la formació, que necessita reajustaments importants per mantenir el «ferm objectiu d’assegurar l’acció política de Podem i garantir l’avenç de les polítiques transformadores».

Els territoris afectats

Les federacions que patiran els acomiadaments són Aragó, Astúries, les Balears, les Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Madrid, el País Valencià i Galícia, on es preveu «l’extinció dels contractes i el tancament dels centres de treball», segons assenyala la formació en l’escrit, al qual ha tingut accés ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica.

L’onada d’acomiadaments també afectarà els treballadors de l’organització a escala estatal, on es produirà «una reducció de plantilla» que afectarà més del 10% dels treballadors, el llindar mínim pel qual és obligatori iniciar un procediment laboral d’aquestes característiques.

Dels 106 treballadors afectats, es dona per feta la sortida d’almenys 45 que procedeixen dels territoris. La previsió de Podem és acomiadar tots els empleats de les nou federacions afectades: 5 a Aragó, 7 a Astúries, 8 a les Balears, 6 a les Canàries, 4 a Castella-la Manxa, 1 a Cantàbria, 3 a Galícia, 4 a la Comunitat de Madrid i 7 al País Valencià.

La xifra podria ser similar en el cas del partit en l’àmbit central, tenint en compte que preveu una reducció d’ingressos del 70% en aquest àmbit. Un percentatge que, de materialitzar-se en acomiadaments, comportaria la sortida de 43 treballadors dels 61 que hi ha actualment en l’organització estatal. Aquesta xifra s’haurà de concretar en les negociacions que ara s’obren entre la Secretaria d’Organització de Lilith Verstrynge i els treballadors, en les quals també es podrien abordar vies alternatives a l’acomiadament com la reducció de jornada d’una part de la plantilla.

Raons objectives

«Les previsions d’ingressos per al pròxim cicle electoral es xifren, en un primer moment i després d’haver fet una valoració inicial de la situació, en gairebé un 70% menys en l’estatal i en una mitjana aproximada de 90% menys als territoris afectats», justifica Podem en l’escrit. En aquest sentit, l’organització assenyala que «aquesta reducció d’ingressos comporta la necessitat ineludible d’adaptar-los a les despeses de tota índole, incloses les laborals, i això, en el cas dels territoris afectats, implicarà l’extinció dels contractes i el tancament dels centres de treball, i en l’estatal, una reducció de la plantilla».

Així, les nou federacions afectades deixaran de comptar amb treballadors i es veuran reduïdes al simbòlic, i quedaran limitades als seus representants polítics, si és que els tenen, i sense que en cap cas percebin ingressos del partit. «Pel que exposem –prossegueix la formació–, lamentem profundament haver d’iniciar un procediment d’expedient de regulació d’ocupació per raons econòmiques, tècniques i organitzatives, arran dels resultats obtinguts».

Podem al·ludeix en aquest procés d’acomiadament col·lectiu a tres de les quatre causes objectives que justifiquen la seva aplicació. Ara, haurà de negociar a quantes persones afectarà finalment i les condicions dels acomiadaments, amb una indemnització mínima de 20 dies per any treballat, corresponents a l’acomiadament objectiu que es va regular en la reforma laboral aprovada pel PP el 2012.

El mapa

El 28M Podem va perdre més de dos terços dels seus representants autonòmics –de 47 diputats va passar a 15– i va desaparèixer als parlaments de cinc de les dotze comunitats on hi va haver eleccions (Madrid, València, Canàries, Castella-la Manxa i Cantàbria). A tots aquests territoris es desmantellarà l’organització. S’hi afegeixen Aragó i les Balears, on van passar de governar a tenir només un diputat; Astúries, on van empitjorar resultats, i Galícia, que no es va presentar a les autonòmiques però on ja s’havia quedat sense representació en les eleccions anticipades del 2020.

Crida l’atenció la decisió de tancar dues federacions d’especial pes com Madrid –on el seu secretari general, Jesús Santos, sí que manté un càrrec institucional com a tinent d’alcaldia d’Alcorcón– i el País Valencià, considerada fins ara la joia de la corona dins de Podem, que va formar part del Govern del Botànic durant les últimes dues legislatures i tenia la vicepresidència de Vivienda, ostentada per Héctor Illueca, que va deixar la política després de la debacle.

Dels 12 territoris que es van presentar a les autonòmiques, els únics que no es veuran afectats pel ero són els quatre que van salvar els mobles el 28M: Navarra, on Podem va passar de dos a tres diputats, i Extremadura, La Rioja i Múrcia, que van aconseguir revalidar els seients obtinguts el 2019.

A més, es deslliuren dels acomiadaments les federacions del País Basc, Castella i Lleó, Andalusia i Catalunya, que no van celebrar autonòmiques al maig. Tot i que a Galícia tampoc n’hi va haver, els mals resultats obtinguts en l’àmbit municipal permeten a Podem tancar l’aixeta dels recursos a una de les federacions que més explícitament ha recolzat Yolanda Díaz.

Obertura de negociació

L’escrit de Podem, remès el 25 de juliol, dos dies després de les generals, és el preavís de l’ero i suposa el primer pas obligatori per iniciar aquest tipus de tràmit. En aquesta comunicació, el partit insta tots els territoris a elegir els representants que s’integraran a la Comissió Negociadora, encarregada d’asseure’s amb la Secretaria d’Organització Estatal per abordar els termes de les sortides. Ara per ara, només València i Astúries tenen representació dels treballadors, a més del Comitè d’Empresa a escala estatal. La resta de federacions podran designar la seva representació o delegar-la en aquest comitè.

Notícies relacionades

Investidura, en directe: Felip VI tanca avui la ronda de consultes per proposar candidat a la presidència del Govern

El PP veu en la «descomposició» de Vox una oportunitat per reunificar la dreta

El termini per triar representació acaba aquest dimecres, 9 d’agost. A partir d’aquesta data quedarà fixada la comissió i Podem començarà el període de consultes, la següent fase obligatòria de l’expedient de regulació d’ocupació, que legalment té una durada màxima de 30 dies.

Transcorregut el termini fixat, Podem haurà de comunicar el resultat de les negociacions a l’autoritat laboral i sol·licitar formalment l’inici de l’ero junt amb una memòria explicativa que justifiqui les causes objectives de la reorganització, a més del nombre de treballadors acomiadats. L’Autoritat Laboral, que depèn del Ministeri de Treball de Yolanda Díaz, tindrà 15 dies naturals a partir de la recepció d’aquesta comunicació per estimar o desestimar la sol·licitud. Una vegada rebut el vistiplau, Podem haurà de notificar individualment el desenllaç a cadascun dels treballadors afectats.