Sánchez i Díaz es donen un temps abans d’asseure’s a negociar i deleguen els preliminars a les segones espases

Pedro Sánchez i Yolanda Díaz s’han donat un temps –tots dos estan de vacances– abans d’asseure’s a negociar un eventual Govern de coalició. El contacte entre tots dos és fluid i seran ells els que decideixin sense intermediaris assumptes crucials com l’estructura o el repartiment de carteres en un possible Executiu compartit, admeten fonts pròximes als dos dirigents polítics. De moment, els preliminars –el primer serà la Mesa del Congrés el 17 d’agost– estan en mans de les seves segones espases.

Són María Jesús Montero i Nacho Álvarez els que mantenen obert el telèfon per compartir informació sobre l’avenç, lent, de les negociacions amb els partits que tenen a la seva mà una legislatura amb Sánchez a la Moncloa i Díaz en una vicepresidència. La informació es comparteix, però amb cautela. La discreció amb la qual el PSOE s’ha entossudit a embolicar tot el diàleg per arrencar els vots de Junts, ERC, el PNB, el BNG, Coalició Canària o EH Bildu condiciona i tenalla l’intercanvi d’informació amb Sumar. L’hermetisme decretat pel mateix Sánchez afecta també les relacions dels futurs socis de coalició.

Garantia

La campanya electoral va evidenciar el que ja se sabia, que Pedro Sánchez i Yolanda Díaz tenen una bona relació política. El PSOE es va llançar al terreny electoral defensant obertament el tàndem amb la líder de Sumar i l’aposta no li va sortir malament. La bona entesa entre els dos líders és una garantia, admeten en el PSOE, per donar per fet un pacte amb Sumar fins i tot sense haver compartit ni tan sols un acord programàtic o una estructura de govern. Vaticinen que no hi haurà problema i que la continuïtat de les polítiques del primer Govern de coalició facilitaria la carcassa del nou Executiu.

A Sumar tampoc oculten la seva ferma voluntat de crear un nou Govern de coalició. No en va van ser els primers a proclamar la seva reedició la mateixa nit electoral i els que van fer el primer pas per dialogar amb les forces independentistes per emprendre aquesta tasca.

La vicepresidenta en funcions passa aquests dies de vacances a Galícia, però ha deixat els comandaments a un equip negociador format per persones de la seva confiança i coordinades per l’economista de Podem i secretari d’Estat de Drets Socials, Nacho Álvarez. Entre els seus integrants també hi ha figures del seu nucli dur en el Govern, com el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, o el seu cap de Gabinet, Josep Vendrell.

La candidatura de Yolanda Díaz confia plenament en aquests quadros a l’hora de negociar amb el PSOE, per l’àmplia experiència forjada en l’última legislatura, en la qual han hagut de negociar amb Hisenda des de les lleis sortides dels ministeris de Treball o Drets Socials fins als Pressupostos Generals de l’Estat, en els quals Álvarez ha sigut el principal negociador per l’ala morada del Govern. En aquesta ocasió, es reediten els interlocutors, i seran Álvarez i Montero els que tornin a asseure’s als dos costats de la taula.

Preliminars

La relació és fluida no només entre Yolanda Díaz i Pedro Sánchez, sinó també entre els quadros mitjans, tot i que ara per ara encara no hi ha hagut cap intercanvi formal de propostes ni s’ha obert cap negociació en ferm. Des de Sumar fa dies que obtenen les «prioritats polítiques» de cada una de les formacions integrants, i estan elaborant una proposta programàtica per oferir al PSOE. Aquest serà el punt de partida per fixar les coordenades de la negociació.

Les possibles friccions estan en el diàleg amb l’independentisme català. Sumar va voler prendre la iniciativa en les converses amb ERC i Junts. Díaz va encarregar a l’exdiputat de Podem Jaume Asens que prengués el pols al món independentista i va obrir contactes amb Carles Puigdemont. Aquest canal de comunicació és conegut pel PSOE, després que la candidatura fes públic aquest moviment en plena ressaca electoral. No obstant, en el pont de comandament dels socialistes desperta recels. No hi ha cap intenció de posar vetos a la interlocució de Sumar amb els partits independentistes, assenyalen fonts socialistes, però sí que adverteixen que l’únic interlocutor vàlid per tancar un acord és el partit majoritari de la possible coalició, és a dir, el PSOE.

Asens sempre ha defensat posicions molt alineades amb el sobiranisme català, que han sigut fins i tot avançades per a Podem i que són «inassumibles» per al PSOE, indiquen des d’aquest partit. «Nosaltres no farem res rar o que no estigui en el marc constitucional», repeteixen reiteradament les veus socialistes. La intenció del PSOE és que els independentistes es moguin cap a «posicions possibilistes» i temen interferències.

Notícies relacionades

Investidura, en directe: Felip VI tanca avui la ronda de consultes per proposar candidat a la presidència del Govern

El PP veu en la «descomposició» de Vox una oportunitat per reunificar la dreta

Des d’ERC o Junts han admès que en els contactes amb Sumar hi ha hagut sobre la taula l’amnistia o el referèndum, assumptes que el PSOE ha vetat, i ha centrat la seva primera oferta en matèria de finançament o llengües cooficials. En el programa de Sumar ja el referèndum per a Catalunya va generar tensions internes que van ser reconduïdes apostant per una consulta sobre un possible acord que neixi en la taula de diàleg entre el Govern espanyol i la Generalitat.

En el PSOE creuen que la coalició amb Sumar serà menys bel·ligerant que la rubricada l’anterior legislatura amb Unides Podem. El mateix Sánchez ha verbalitzat públicament que confia que amb Díaz «les coses siguin més fàcils» que amb Pablo Iglesias i, sobretot, que en la recta final de la relació amb la ministra d’Igualtat, Irene Montero, i la de Drets Socials, Ione Belarra, amb la llei del ‘només sí és sí’ com a principal motiu d’enfrontament. La «química» que hi ha entre Sánchez i Díaz pot estalviar problemes, com s’ha demostrat en l’anterior legislatura, quan tots dos han sigut capaços de desencallar assumptes que han fet enfrontar el Consell de Ministres.