Sumar prioritzarà el cistell de consum i les hipoteques en el seu acord de Govern amb el PSOE

Yolanda Díaz va fer del seu perfil negociador una carta de campanya i va convertir en bandera els acords assolits amb els agents socials en la legislatura passada. En les pròximes setmanes, Pedro Sánchez posarà de nou a prova les habilitats de les quals ha fet gala en la firma d’un nou acord de coalició. Tant el PSOE com Sumar confien que no hi haurà grans obstacles per a l’entesa, però el repte per a Díaz serà incloure algunes de les seves mesures estrella en el pacte programàtic, i fer-ho fins i tot sabent el PSOE que pactaran en qualsevol cas. 

El ‘sudoku’ de la coalició d’esquerres no és senzill, i en les últimes setmanes l’equip negociador designat per Díaz, encapçalat per Nacho Álvarez, s’ha dedicat a obtenir les «prioritats ideològiques» dels principals partits que integren l’espai, amb l’objectiu d’elaborar una proposta de màxims per oferir al PSOE per, a partir d’allà, començar a negociar. 

Les peticions són variades i moltes estan centrades en l’àmbit regional, per part de forces com Més per Mallorca o Chunta Aragonesista, amb diputats per les Balears i Aragó. Però en l’equip central de Sumar han fixat les seves pròpies prioritats i centraran la seva batalla en tres assumptes en els quals van insistir durant la campanya: el cistell de consum, el control dels preus del lloguer i la pujada de les hipoteques.

Cistell de consum i bo hipotecari

«Són prioritats que hem anat marcant i volem que es vegin reflectides amb tota l’ambició», va explicar el portaveu de campanya, Ernest Urtasun, l’endemà de les eleccions generals, quan va emplaçar el PSOE a negociar un programa conjunt i l’estructura de Govern. Una primerenquíssima oferta que ara per ara, no obstant, no s’ha arribat a concretar, atès l’interès de Sánchez a retardar els terminis i guanyar temps fins que les forces independentistes es decantin pel Govern progressista.

Yolanda Díaz sempre ha defensat la fixació d’uns preus màxims en un cistell bàsica de consum, una màxima que intentarà plasmar en l’acord de coalició. En matèria hipotecària, Díaz ha advocat per crear un bo d’emergència de 1.000 euros per a les llars hipotecades a tipus variable. La mesura afectaria els que s’hagin hipotecat en els últims 10 anys per comprar la seva vivenda habitual de fins a 300.000 euros.

Sumar va xifrar la despesa pública en mil milions d’euros que se sufragarien «amb càrrec a l’impost extraordinari a la banca», segons venia descrit en el programa. El repte ara serà consensuar aquesta proposta de màxims en una ajuda que el PSOE estigui disposat a acceptar i que no suposi un forat en les arques de l’Estat. 

Quant al lloguer, Sumar va incloure en el seu programa una sèrie d’ajudes i plans d’ampliació del parc públic del lloguer. En aquesta matèria també té molt a dir Més Madrid, que ha fixat com una de les seves prioritats programàtiques el compromís de reformar la llei de vivenda per permetre que el Govern central pugui declarar zones de mercat tensionat sense necessitar l’autorització prèvia de les comunitats autònomes. L’objectiu és que es puguin intervenir els preus i saltar el veto de presidents autonòmics del PP, com Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid. 

Jornada laboral

A més d’aquestes tres matèries, que són prioritàries per a Díaz, Sumar també posarà sobre la taula una de les seves grans promeses de campanya: la reducció de la jornada laboral, amb la intenció que el 2024 sigui de 37,5 hores, enfront les 40 actuals. Aquesta mesura, enfocada a la conciliació i a la gestió del temps, és també una concessió a Més País: el seu líder, Íñigo Errejón, va arrencar en l’última legislatura la prova pilot de la jornada laboral de quatre dies, i aquest assumpte s’ha convertit en una senya d’identitat. 

Notícies relacionades

Sánchez i Díaz es donen un temps abans d’asseure’s a negociar i deleguen els preliminars a les segones espases

Teresa Jordà: «Possiblement una cadira de la Mesa del Congrés serà per a l’independentisme o el PNB»

Però, més enllà de les prioritats de Yolanda Díaz, també hi intervindran les reivindicacions dels seus socis de coalició, que la dirigent vol acontentar en les primeres setmanes de posada en marxa de Sumar. Entre les reclamacions que els partits perifèrics han enviat a Díaz estan l’augment del finançament autonòmic per a formacions regionals com Chunta Aragonesista (CHA), a més del desenvolupament d’un règim fiscal propi per a les Balears per part de Més. Les dues formacions, a més, demanen noves competències per augmentar el seu autogovern. 

Més dificultats hi ha amb les reclamacions d’altres socis com Podem o Compromís, que ja han manifestat obertament la seva intenció d’obrir una negociació amb el PSOE independent a Díaz. Unes pretensions que els socialistes han frenat en sec.