El PP veu en la «descomposició» de Vox una oportunitat per reunificar la dreta

La marxa d’Iván Espinosa de los Monteros deixa algunes incògnites obertes sobre com s’ho farà Vox els pròxims mesos, però hi ha una certesa que s’estén entre els que han sigut apartats dels llocs pròxims a la direcció d’aquesta formació i els comandaments del PP: el declivi de Vox ha començat. L’adeu del que ha sigut portaveu de la formació ultra al Congrés és l’últim capítol dels moviments interns en el partit que dirigeix Santiago Abascal, que es produeix just després d’unes eleccions generals en les quals han perdut 19 escons, i totes les fonts consultades coincideixen que és l’inici de la «descomposició» d’un partit que obre al PP una porta per aglutinar entorn de les seves sigles els votants que segueixen a la seva dreta.

«El problema de Vox és que no sap on és», reflexiona un membre del PP que explica que el que ha passat amb Espinosa de los Monteros només demostra que és una formació que «no sap aglutinar» les diferents famílies, una cosa que el PP va deixar de fer fa uns anys i va provocar el naixement de Ciutadans i Vox. Però, més enllà de les dissidències internes i de les baralles pel control de la formació ultra, aquest dirigent popular coincideix amb una altra veu del PP en la idea que el problema de Vox és que «no ha arribat al seu objectiu en les eleccions generals», que és «provocar el canvi polític junt amb el PP». I això, reflexionen tots dos, ha pogut pesar en la decisió d’Espinosa tant com el seu paper en la formació, minvant des de fa mesos.

«Principi del final»

Espinosa de los Monteros té el perfil, creuen en el PP, d’aquells que un dia van marxar del partit i van recalar a Vox quan la situació política bullia per Catalunya i la manera de gestionar de Mariano Rajoy aquest i altres assumptes no convencia part de l’electorat conservador. Però podria tornar, diuen, si es produeix el procés de reunificació de la dreta que el PP busca des de fa gairebé deu anys. I veuen que aquest camí es prepara amb aquesta dimissió. «A Vox li està passant el mateix que a UPyD, Ciutadans i Podem», apunta un membre del partit; «potser és el principi del final de Vox», assenyala un altre. Tots dos coincideixen així amb els pitjors auguris que han fet des del mateix partit persones que han sigut apartades dels òrgans directius i que a través d’articles d’opinió i crítiques a Twitter a la direcció de Vox denuncien la seva deriva i pròxima «desaparició».

Tot i que són diversos els que des del PP rebutgen valorar la vida interna del seu partit rival, reconeixen que el que ha passat «és una oportunitat» per al futur del PP. La marxa d’Espinosa de los Monteros deixa en evidència que guanya pes un dels dos corrents de Vox, la branca que encapçala Jorge Buxadé, ultracatòlic, lligat a l’Opus Dei i de passat falangista. Mentre Espinosa de los Monteros defensa postulats neoliberals que poden tenir cabuda en l’ideari de Génova, assenyalen els populars, la «nacionalsocialista» que acompanya l’enclusa i que representa Buxadé, no.

Punt d’inflexió

Santiago Abascal s’ha envoltat d’assessors i ideòlegs que defensen les tesis més ultres dins del partit. Junt amb Buxadé, vicepresident d’Acció Política i portaveu del partit, entre els homes que acompanyen el líder del partit destaquen Kiko Méndez Monasterio i també Ignacio Hoces, en la vicesecretaria d’Institucions del partit des del novembre del 2022. Tots ells han anat estenent la seva influència des que Macarena Olona va deixar el partit després de les eleccions andaluses del 2022. El cop de porta que va donar a Vox va derivar també en la substitució de Javier Ortega Smith al capdavant de la secretaria general del partit. La relació entre tots dos va quedar tocada en aquella campanya, tot i que ara tots dos han sortit en defensa d’Espinosa de los Monteros.

Aquest va ser el punt d’inflexió per al canvi de forces internes en el partit i aquells moviments tectònics no han parat fins que aquest dimarts el ja exportaveu del grup va dir també adeu. Ignacio Hoces, madrileny de 40 anys, amb alguns doctorats i llicenciatures (Història, Ciències Polítiques, Relacions Internacionals), va participar en l’elaboració de les llistes de Vox per al 23J junt amb Buxadé, en detriment del mateix Espinosa. Ha sigut cap de llista per Badajoz i ara té plaça al Congrés, per la qual cosa tot apunta que pot ser la persona que ocupi la representació del grup en aquesta pròxima legislatura.

De moment, aquests xocs interns no arriben a la portaveu de Vox a Madrid i parella d’Espinosa de los Monteros, Rocío Monasterio, que per ara es manté en l’Assemblea de Madrid com a portaveu del seu grup per continuar confrontant amb Isabel Díaz Ayuso, segons confirmen en el mateix partit.

«Extrema dreta»

Notícies relacionades

Investidura, en directe: Felip VI tanca avui la ronda de consultes per proposar candidat a la presidència del Govern

El PSOE busca substitut per a Meritxell Batet en la presidència del Congrés

La dreta a Espanya forma una família molt àmplia, explica un dirigent popular que veu en aquesta esquerda que s’ha obert a Vox una oportunitat perquè des de Génova es doni impuls a la reunificació del vot conservador. Però deixa clar que aglutinar el vot no significa fer seus tots els postulats de Vox. «El que queda» després que l’ala econòmicament liberal que representava Espinosa de los Monteros hagi quedat diluïda és una «extrema dreta» amb la qual Génova «xoca».

I precisament això és el que ells creuen que farà caure a poc a poc Vox, que es quedi engabiat en uns postulats radicals. És una branca, diu un dirigent del PP, que tampoc volen en el seu partit, mentre un altre company de la formació augura que, tot i que el PP pugui aglutinar a poc a poc el vot de Vox, aquesta formació es mantindrà tot i que sigui amb una representació residual mentre a Europa no desaparegui l’extrema dreta.