Eleccions 2021: Catalunya obre una campanya electoral en suspens

Els partits activen aquest divendres l’engranatge electoral sota l’amenaça que hagin de parar màquines a mitja campanya. El 8 de febrer venç el termini que es va donar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per resoldre si confirma el 14-F o avala l’ajornament dels comicis al 30 de maig que el Govern va acordar amb la majoria de les formacions. La fiscalia preveu pronunciar-se al respecte aquest divendres, abans que la setmana que ve sigui la Generalitat qui defensi els seus arguments a favor de la suspensió. El desenllaç s’espera per a finals de la setmana vinent, tot i que no es descarta que, si l’Executiu català no esgota els terminis, els magistrats accelerin el veredicte. Amb les enquestes a la mà, retardar la cita amb les urnes al 30-M donaria aire a JxCat, que va lluitar per forçar l’ajornament, i seria un revés per al PSC, que va pugnar per mantenir el 14-F i el seu candidat, Salvador Illa, ja s’ha desposseït de la cartera ministerial que li va servir de catapulta electoral.

En plena tercera onada de la pandèmia, els malalts de Covid a les ucis catalanes ja són més de 700 –al voltant del 60% dels llits per als crítics–, arribant així a registres de la primera onada, amb prop de 3.500 contagis diaris i 75 morts al dia en l’última setmana. El coronavirus dona signes d’haver-se estabilitzat a una velocitat de propagació lleugerament per sota d’1, un ritme de retrocés en tot cas molt lent que tardarà a traduir-se en una gran millora de la situació. Abans que el Govern decidís l’ajornament, Salut va presentar un informe amb tres possibles escenaris per al 14-F: el primer, el menys dolent, projectava uns 3.000 contagis diaris i 620 ingressats a l’uci; el segon, més pessimista, comptava amb 4.000 contagis diaris i 750 ingressats crítics; i l’últim, catastròfic, amb 9.000 casos diaris i gairebé 1.200 pacients a l’uci. Amb les dades actuals, Salut calcula que l’escenari més probable es podria situar-se entre el primer i el segon.

Tot i que està pendent d’una nova pròrroga, es dona per fet que el dia de la votació seguiran vigents restriccions de mobilitat tan dures com el confinament municipal, que el Govern i els partits reclamen que no se salti ni tan sols per anar a mítings, tot i que la normativa ho permeti. L’evolució de la pandèmia fa que no siguin descartables noves mesures, sobretot per garantir la seguretat dels votants i membres de les meses. La Generalitat ha descartat aquest divendres vacunar els membres de les meses electorals, ja que no hi ha temps perquè estiguin immunitzats i davant l’escassetat de vacunes, però sí que els farà un test d’antígens voluntari (60.000 en total) entre el 9 i el 12 de febrer. A més, els garantirà mascaretes FFP2 per a tota la jornada electoral i una epi d’alta seguretat per a la franja horària en què es recomana la votació als positius, de 19.00 a 20.00 hores.

Les mesures sanitàries previstes no convencen centenars de persones triades per formar part d’una mesa electoral, que s’han organitzat a través de la xarxa social Telegram per demanar empara al Síndic de Greuges i denunciar que s’està vulnerant el seu dret a la salut. A la missiva, remesa aquest dijous, es queixen que la Generalitat els «obligui a incomplir» les directrius sanitàries que porten respectant des de l’esclat de la pandèmia. Perquè entenen que la seva presència física obligatòria als col·legis electorals durant més de 12 hores els exposa davant «positius i contactes estrets», a qui l’Administració els imposa una quarantena. Desconfien de les mesures de seguretat anunciades pel Govern (test d’antígen, mascareta i epi) i afirmen que estan abocats a una situació «d’alt risc sense cap tipus de defensa» perquè desobeir implicaria «penes de presó i multes bastant elevades».

Les tradicionals imatges de grans recintes plens a vessar de simpatitzants cridant el nom del seu candidat seran substituïdes en aquesta ocasió per actes senzills, d’aforament molt limitat i amb màxim protagonisme per a l’streaming i els canals de Youtube. El protocol dissenyat pel Govern planteja que els actes siguin prioritàriament a l’aire lliure, s’eviti el contacte físic i es respecti la distància social. La llista d’accions prohibides és llarga: petons, abraçades, encaixades, visites a mercats, passejos per barris, ‘selfies’ amb els veïns, repartiment de globus, fullets o caramels, i fins i tot la música amb volum alt (quan les persones canten o criden emeten més aerosols que quan parlen en un to baix i això incrementa el risc de contagi). Per descomptat, els escassos actes presencials hauran de respectar les regles més bàsiques: mascareta, distància, ventilació, desinfecció i registre previ dels assistents.

Si el 2017, amb el procés en el seu clímax, la participació electoral va tocar sostre (79%), el 14-F pot batre rècords negatius si es confirmen els pronòstics més pessimistes. Sectors de l’independentisme ja han agitat l’espantall que una alta abstenció podria qüestionar la «legitimitat» del resultat, una advertència que algunes forces interpreten com una estratègia per prevenir el seu hipotètic fracàs a les urnes. Però més enllà del possible temor d’anar als col·legis electorals –el Síndic de Greuges va calcular en prop de de 200.000 els votants que estaran en quarantena el 14-F, bé per estar malalts o per ser contactes estrets de contagiats–, les enquestes revelen un altíssim percentatge d’indecisos, fins i tot un 50,7% segons el CIS, en una època d’enorme volatilitat del vot. Una dada ja real és que el percentatge de vot per correu serà el més gran de tota la història. El Govern encoratja aquesta via com a mesura de prevenció sanitària i facilita que l’elector pugui votar sense sortir de casa.

Les eleccions eren cosa de dos fins que el PSC va donar la campanada in extremis amb el canvi de candidat. Fins aleshores, els sondejos apuntaven a un duel entre els socis del Govern, JxCat i ERC, pel triomf i per l’hegemonia independentista. Amb el desembarcament de Salvador Illa, la carrera electoral s’ha convertit en una terna que ha insuflat en el socialisme l’esperança de poder trencar els granítics blocs en què porta dividida la política catalana des del 2012. Les enquestes mantenen la majoria independentista, però també esbossen per primera vegada la possibilitat d’una alternativa de Govern d’esquerres. Aquesta és l’aposta del PSC i els comuns que, almenys de moment, Esquerra rebutja de ple. No obstant, després d’una legislatura de dissens total i amb les seves estratègies cada vegada més contraposades, les hipotètiques negociacions postelectorals entre republicans i puigdemontistes semblen un autèntic fangar.

Hores abans del començament de la campanya, la Generalitat ha tornat a concedir la semillibertat que el Tribunal Suprem va revocar als líders independentistes presos, per la qual cosa podran sortir diàriament a partir d’aquest divendres. Oriol Junqueras podria ser el primer a entrar en campanya (ERC celebra aquest divendres un acte a Badalona) i Jordi Cuixart, que no es presenta als comicis, ja ha convocat un acte propi. La majoria dels reclusos ja han complert una quarta part de la pena o estan a punt de fer-ho, cosa que els dona dret a permisos ordinaris (tenen dret a 48 dies l’any, amb un màxim de set jornades consecutives). La fiscalia tindrà novament l’oportunitat de neutralitzar aquest tercer grau i forçar que el jutjat el suspengui fins que resolgui el Suprem, tot i que també podria eludir el recurs invocant que aquesta vegada ja han cobert una major part de la condemna.

Els partits independentistes s’han fixat com a objectiu reeditar la majoria absoluta en escons per tercera vegada i superar el 50% dels vots que mai han aconseguit, tot i que no aclareixen ni es posen d’acord en què caldria fer una vegada superat aquest llistó. Mentre Junts aposta per «culminar el mandat de l’1-O», sense especificar si això implicaria una nova declaració unilateral d’independència o com es faria «desaparèixer l’Estat» de Catalunya (tal com ha promès la seva candidata, Laura Borràs), el programa d’ERC s’ancora en la via del diàleg i a desempolsegar la taula de governs que la pandèmia va congelar, però sense descartar la unilateralitat. Els diferents comicis celebrats des de les autonòmiques del 2017 tampoc han aconseguit fer pujar el secessionisme per sobre del 50%, tot i que algunes enquestes publicades en els últims mesos sí que apunten que aquesta possibilitat es podria convertir en realitat.

Si la demoscòpia no falla massa, a Madrid es podria donar la curiosa circumstància que la nit electoral tant el PSOE com el PP somriguin veient els seus resultats a Catalunya. El PSC s’ha ficat en la pugna per la victòria i als populars els auguren una glopada d’oxigen. Tots dos es beneficiaran del que sembla la caiguda sense remei del guanyador dels últims comicis, Ciutadans, amb una la sagnia que tornarà als socialistes la bandera de primera força constitucionalista a Catalunya. L’anhel de desbancar l’independentisme de la Generalitat els uneix tots, però les possibilitats que els socialistes es prestin a acords amb la dreta, que serien un llast per a l’estabilitat de Pedro Sánchez al Congrés, és una quimera. El que també sembla impossible d’evitar és que l’extrema dreta de Vox irrompi al Parlament. Alguns sondejos els han pronosticat fins a vuit escons.