El TSJC manté les eleccions per al 14-F

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha mantingut que les eleccions se celebrin el pròxim 14-F i no el 30 de maig i, per tant, ha declarat nul el decret d’ajornament dictat per la Generalitat per la situació de la pandèmia del coronavirus. D’aquesta manera, els magistrats de l’alt tribunal català accepten el recurs presentat per un particular, un advocat ex mosso d’esquadra, que denunciava la vulneració del dret a la participació política. La resolució es coneixerà la setmana vinent

Els membres de Sala Cinquena Contenciosa Administrativa del TSJC s’ha pronunciat després de rebre l’informe del fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio que concloïa que la suspensió dels comicis infringia la normativa electoral i l’Estatut i donaria peu a una «anormalitat jurídica i institucional» que es pot prolongar de manera «indeterminada» mentre subsisteixi la crisi sanitària provocada pel coronavirus.

Al seu informe remès al TSJC, que ha de decidir si manté la suspensió del decret del Govern, el ministeri públic recorda que les eleccions del 14-F es van convocar ja en pandèmia i que la crisi sanitària «és la mateixa» que llavors, excepte referent a l’augment de contagis, per «l’alta variabilitat» de les infeccions, una cosa que era «notòriament previsible» en el moment en què es van convocar les eleccions. Els riscos en la jornada electoral, precisa, «poden prevenir-se mitjançant l’adopció i execució» de mesures, com el distanciament, la limitació d’aforament, la presa de temperatura als membres de la mesa, l’entrega d’equips de protecció, el foment del vot per correu o la fixació d’horaris per a electors en situació de vulnerabilitat.

En el cas que hi hagi un «interès superior» que obligui a suspendre les eleccions perquè són inviables per la situació sanitària, afegeix la fiscalia, és necessari donar-li una «cobertura normativa», articulant «d’acord amb la Constitució i les lleis les mesures excepcionals que puguin resultar imprescindibles».

La fiscalia adverteix que l’objecte del procediment judicial «no descansa en determinar si la greu conjuntura sanitària» que afecta Catalunya haurà de justificar, «en el pla de la prevenció de contagi», un ajornament de les eleccions, ni tampoc es qüestiona la «pertinència ni l’encert polític d’aquesta valoració», sinó que es tracta «de fixar un criteri sobre si l’ordenament jurídic vigent» permet retardar uns comicis ja convocats.

Sense suport legal

Així, remarca que la legislació electoral vigent estableix que el termini màxim per a la celebració d’eleccions (generals o autonòmiques) és el de 54 dies després de la convocatòria i «cap» de les disposicions normatives «contempla la possibilitat de suspendre ni ajornar» uns comicis que ja han sigut fixats. «Sembla obvi», incideix la fiscalia, que el decret d’ajornament «està infringint de manera directa tant la normativa estatutària catalana», com l’electoral general.

El ministeri públic argumenta que la legislació atribueix al president de la Generalitat o al vicepresident en funcions la competència per convocar eleccions, però no la de suspendre-les o ajornar-les, i el decret impugnat resulta «orfe de tota referència o remissió» a una norma legal «que doni cobertura i permeti adoptar aquesta decisió». Al·lega que l’Administració autonòmica ja coneixia quan va convocar les eleccions la vigència de l’actual estat d’alarma i la concurrència de la crisi sanitària, així com les limitacions de mobilitat de les persones. I recalca que també era coneguda la disposició que establia que la vigència de l’estat d’alarma «no impedirà el desenvolupament ni la realització de les actuacions electorals precises per a la celebració d’eleccions convocades» per les comunitats autonòmiques.

Notícies relacionades

Eleccions 2021: Catalunya obre una campanya electoral en suspens

Eleccions Catalunya 2021: Vuit partits, vuit objectius per a la campanya més plural i disputada

El problema, segons l’opinió de la fiscalia, «no rau» en la «insuficiència de l’ordenament jurídic», sinó en «l’elecció i correcta aplicació dels instruments normatius disponibles que resultin idonis per donar solució» a la qüestió que es planteja, ja sigui celebrant les eleccions amb les mesures sanitàries i preventives que les circumstàncies exigeixin o en el cas de l’«absoluta inviabilitat d’aquesta opció». El ministeri públic rebutja, a més, que el cas de Catalunya sigui comparable al del País Basc o Galícia, que també van retardar els comicis. El TSJC ja va acceptar com a mesura cautelar suspendre el decret d’aplazmiento de l’Executiu català.

.