«La campanya va ser el 30 de desembre»

Sobren els dits de les dues mans per comptar els qui coneixien la jugada amb temps. El ministre de Sanitat que s’ha enfrontat al virus més amenaçador en un segle va demanar unes hores per pensar si acceptava el relleu que li proposava Iceta, i finalment ho va fer. Enrere quedaven uns mesos que per ell també havien sigut difícils en el terreny personal: va estar allunyat de la família entre març i juny perquè la seva dona i la seva filla es van quedar a la Roca del Vallès.

Després del vertiginós aterratge, Illa, que els seus col·laboradors defineixen com a «molt teutó» quant al compliment estricte de les normes, ja està completament enfocat a la campanya catalana. Cada dia reuneix el seu equip de campanya a les 9.00 a la seu del PSC del Poblenou. Repassa amb els dos homes forts de la seva estratègia electoral –la número dos de la llista, Eva Granados, i el seu cap de Gabinet al ministeri, Víctor Francos– i altres membres del seu equip els actes del dia, i alguns assumptes d’intendència. Aquest dimarts, per exemple, se’ls havia acabat material de campanya com els fullets que criden al vot. Illa dina també a la seu del partit entre l’acte del matí i el de la tarda d’aquesta campanya telemàtica, i després sol reunir-se amb algun sector que el reclami. Aquest dimarts tocava el del taxi.

L’intent d’ajornament

Notícies relacionades

Aliança Catalana aconsegueix 118.000 vots i obté dos escons

Feijóo recupera terreny a Catalunya i pren impuls per a les europees

En el partit estan convençuts que va ser el canvi en la candidatura socialista el que va portar JxCat i ERC a intentar ajornar les eleccions. I creuen que aquest impacte encara no s’ha esvaït, i per això la seva campanya s’assenta en la «no confrontació». No obstant, es va veure en el debat de TVE, Illa no defuig l’enfrontament verbal amb els independentistes. «No tenim por del debat identitari, no deixem de dir que l’independentisme ha fet mal a Catalunya en molts sentits», diuen sobre un assumpte que, en els primers anys del procés, va suposar un veritable maldecap per al PSC.

En contrast amb la campanya de to més aviat pausat que han preparat i amb el tarannà del candidat, la seu del carrer de Pallars bull d’activitat durant aquests dies. «Ha tornat la il·lusió», afirma un càrrec veterà de mil batalles electorals.