La balança metropolitana que decantarà les eleccions catalanes

Els racons del sondeig permeten detectar que aquesta balança decisiva tindrà l’epicentre al cinturó de Barcelona, que va ser vermell durant dècades i que els últims anys s’ha anat tornant morat o taronja. Allà és on entaulen la principal batalla per la victòria ERC i el PSC, i les dades demostren que aquí és on estarà, en efecte, la clau del 14-F. Segons el GESOP, si en el conjunt de Catalunya només garanteixen que aniran a votar el 61,5% de l’electorat, aquest percentatge descendeix fins al 54,4% als municipis d’entre 100.000 i 500.000 habitants.

Primera i segona corona

De les nou localitats que se situen en aquesta franja de població, sis es troben en la primera corona metropolitana o la segona: L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró i Santa Coloma de Gramenet. A la resta de Catalunya, les expectatives de participació se situen per sobre de la mitjana en percentatges molt similars, tot i que lleument més alt als municipis de fins a 100.000 habitants que a la ciutat de Barcelona, on el 62,6% dels enquestats té clar que acudirà a votar.

¿A qui amenaça més la desmobilització? El rècord de participació del 2017, quan va votar el 79,09% de l’electorat, va propiciar la primera victòria d’un partit no nacionalista català, Ciutadans, però no va impedir que l’independentisme pogués continuar governant. Aquest equilibri es manté amb la pandèmia com a rerefons. Hi ha més electors que garanteixen que aniran a votar entre els secessionistes (74,3%) que entre els que no ho són (54,2%), però els votants més mobilitzats ara mateix són els del PSC (78,7%). Amb tot, els dos socis del Govern consignen també cotes de mobilització per sobre del 70%, i la de JxCat superior a la d’ERC.

El factor dels indecisos

Notícies relacionades

Enquesta eleccions catalanes el 2021: L’auge dels indecisos manté en suspens la pugna per la victòria el 14-F

Sondeig eleccions Catalunya 2021: La pandèmia enfonsa les expectatives de participació el 14-F

Aquestes dades ajuden a entendre la màxima igualtat que estan mostrant les enquestes. De fet, el repartiment territorial dels indecisos és bastant homogeni, però una mica superior al cinturó barceloní, tradicionalment més refractari al sobiranisme. Al conjunt del país, el 31,6% dels votants asseguren no saber encara quina papereta triaran. A les poblacions de 100.000 a 500.000 habitants, aquest percentatge és del 32,8%. I als nuclis d’entre 10.000 i 100.000 habitants, del 32%. Per sota de la mitjana està la indecisió a Barcelona capital (31,2%) i als municipis de menys de 10.000 habitants (29,8%).

Més significatiu resulta, per exemple, que estiguin molt més indecisos els catalans nascuts a la resta d’Espanya (39,8) que els nascuts a Catalunya (28%). O que hi hagi més indecisió entre la població de més risc al coronavirus, els més grans de 60 anys (37,4%), i entre els que solen consignar més desafecció política, els votants d’entre 18 i 29 anys (32,7%).