Cita amb les urnes

Eleccions catalanes 2021: Esprint final cap al 14-F en un mar de dubtes

El temor de possibles problemes logístics eclipsa el pols entre els partits, que creix en intensitat
La terna de favorits per a la victòria continuen en un mocador i sense aclarir els seus pactes postelectorals

Eleccions catalanes 2021: Esprint final cap al 14-F en un mar de dubtes

Si a finals del 2017 tots els catalans sabien que hi havia eleccions perquè les convulsions d’aquella tardor havien tensat com mai les costures de la societat, en aquesta ocasió tota la ciutadania és conscient que el pròxim diumenge es vota perquè el trauma de la pandèmia i les seves possibles conseqüències durant la jornada electoral estan eclipsant el pols entre partits i candidats en una més que atípica campanya que acaba de traspassar la línia de l’equador. Tot i que aquesta primera setmana s’ha parlat més de com votarem que de què votarem, el foc creuat existeix i s’ha avivat a una velocitat molt més gran de l’esperada, tant entre independentistes i constitucionalistes com dins de cada bloc. Els tres favorits per a la victòria segueixen en un mocador, segons les enquestes, i amb les seves línies vermelles marcades amb traç gruixut. L’amenaça de bloqueig persisteix.

Aquesta batalla política sense treva des del primer dia s’ha vist relegada per les alarmes llançades des d’algunes administracions arran de l’allau de membres de les meses electorals que han litigat per mirar de deslliurar-se de la jornada per por del coronavirus. Dels 82.251 designats, 21.180 han presentat recurs. Un de cada quatre. Aquesta circumstància, habitual en qualsevol cita amb les urnes però mai en tanta magnitud, ha obligat els ajuntaments a celebrar molt de pressa nous sortejos per cobrir les previsibles vacants. Anant sobre uns llimbs legals, la Junta Electoral de Barcelona ha improvisat la possibilitat de recol·locar els suplents de les taules ja constituïdes en altres que no puguin fer-ho per baixes sobrevingudes.

Allau de vots per correu

L’altre obstacle logístic que caldrà salvar el mateix dia 14 serà la marea de vots per correu que s’afegiran als que es dipositin a les urnes. 270.392 electors han sol·licitat votar de forma anticipada, rècord absolut a Espanya en 45 anys de democràcia. Els candidats s’han encarregat d’impulsar aquesta via de participació per evitar aglomeracions als col·legis electorals, però no seran ells precisament els que donin exemple, ja que tots tenen previst fer-se les tradicionals fotos en els seus punts de votació. Malgrat que els socis del Govern s’han afegit a aquestes crides, els organitzadors del procés electoral afirmen que «no hi haurà lloc més segur que el col·legi electoral».

Tants temors i recels davant unes eleccions que el Govern i la majoria de partits van mirar de suspendre contrasten amb la relaxació de les restriccions que entrarà en vigor aquest dilluns, just la setmana en què, segons els informes que la Generalitat va esgrimir per intentar ajornar els comicis, la tercera onada de la Covid havia de trepitjar el seu pic. Que la participació baixarà respecte al 2017 és un fet des del moment en què aquelles eleccions van significar un sostre de mobilització (79% del cens) inabastable en temps de pandèmia. Les enquestes estimen que la participació mostrarà gran vàlua, a cotes anteriors al procés, a les èpoques del pujolisme i el tripartit, quan pivotava entorn del 60%.

Triple empat, triple batalla

A falta de l’última fornada de sondejos –l’obsoleta llei electoral continua vetant la seva difusió els cinc dies previs als comicis–, la mitjana de les últimes setmanes mantenen en un triple empat tècnic el PSC, ERC i JxCat, però també pronostiquen que entorn del 30% de l’electorat continua indecís. Aquest factor serà clau per desencallar el triomf, que també depèn del joc de contrapesos entre la balança metropolitana que es disputen republicans i socialistes, i la pugna per l’hegemonia independentista que enfronta Esquerra i Junts.

Davant el disputat que estan cadascun d’aquests fronts, ERC ha hagut de combinar la seva estratègia de polaritzar la campanya amb el PSC, llançant-lo en braços fins i tot de Vox, amb una defensa dels incessants atacs de JxCat, acusacions de corrupció incloses. El candidat republicà, Pere Aragonès, manté, malgrat els ‘nos’ obtinguts, la seva oferta d’un Govern que uneixi totes les forces que defensen l’autodeterminació i l’amnistia i que, de passada, dilueixi el pes de Junts i aïlli els socialistes amb la dreta en l’oposició.

Corrupció i presos

Amb una sola opció de pacte en l’horitzó, la presidenciable postconvergent, Laura Borràs, no ha dubtat a buscar el cos a cos amb els seus socis independentistes, que l’han deixat sola amb la bandera de la DUI i fins i tot han qüestionat la seva idoneïtat com a candidata davant la causa judicial que té oberta per quatre delictes de corrupció. Ni ERC ni la CUP li han garantit el seu recolzament, com tampoc ella i el seu cap de llista, Carles Puigdemont, ha deixat clar fins on estarien disposats a elevar el llistó dels seus vots si venç Aragonès. L’única i efímera imatge d’unitat independentista en aquesta campanya la van protagonitzar els nou presos en un acte conjunt d’Òmnium que no va aconseguir dissimular els recels mutus.

Notícies relacionades

El tercer en disputa, el socialista Salvador Illa, diana tant de l’independentisme i com de les dretes, intenta escapolir-se de la bronca sense aclarir tampoc com podrà neutralitzar el veto d’ERC si vol intentar una investidura, cosa que ha promès fer si guanya les eleccions. Té l’aval dels comuns, que s’escampen la sospita, com ERC, que el PSC seria capaç de buscar recolzaments a les dretes, que es baten en duel amb Vox per evitar ser ‘sorpassados’, per fer fora l’independentisme de la Generalitat.

Poques esperances hi ha que l’esprint final de la campanya, que inclou debats en català i en castellà, serveixi per resoldre tants enigmes. I aquests tampoc aclariran si el dictamen de les urnes és tan estret com auguren els sondejos. Si els independentistes revaliden la seva majoria al Parlament, l’aixada per desbrossar l’acord i evitar el bloqueig seria que la distància entre ERC i Junts fos prou àmplia com perquè poguessin fixar-se condicions inassumibles que donin ales al fantasma de la repetició electoral.

Temes:

Eleccions Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris