Els barons tanquen files amb Casado davant la pressió de Bárcenas i el possible ‘sorpasso de Vox’

Els barons autonòmics del PP tanquen files amb el president del partit, Pablo Casado, davant les acusacions de Luis Bárcenas. La direcció afirma que «no ha parlat amb delinqüents» i que emprendrà accions legals «contra qualsevol falsedat o calúmnia» després que l’extresorer del partit hagi assegurat que va negociar amb dues persones vinculades al PP actual «enterrar la destral de guerra».

Casado ha rebut aquest diumenge el recolzament dels seus principals espases en les comunitats autònomes, units en el míting central del PPC a les eleccions catalanes del 14-F a l’Hospitalet de Llobregat, els quals li han agraït que «doni sempre la cara». Una exhibició de concòrdia interna davant la pressió de les declaracions de l’extresorer i el possible ‘sorpasso’ de Vox amb aplaudiment inclòs orquestrat pel postulant a la Presidència de la Generalitat, Alejandro Fernández.

El líder popular ha esquivat referir-se a Bárcenas, però Fernández no ho ha volgut passar per alt: «El PP no és Bárcenas, el PP són Miguel Ángel Blanco, Paco Cano i tots els herois que van donar la vida per la llibertat i per Espanya», ha emfatitzat, i ha aprofundit en el fet que «mai» li han fet efecte en la seva trajectòria política «ni el politiqueig, ni les conspiracions, ni les travetes, ni la mesquinesa, ni la misèria moral».

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també s’ha referit a les pulles de Bárcenas: «Intenten desprestigiar-nos, dividir-nos i silenciar-nos perquè som l’alternativa al PSOE. Som l’enemic natural del PSOE i, per això, tot el que està passant actualment no és casualitat, està perfectament orquestrat», ha etzibat, suggerint que el Govern ha dirigit les maniobres de l’extresorer del PP a través de la fiscalia. 

En una entrevista a ‘El Mundo’, Bárcenas afirma haver negociat amb dues persones del PP actual –una d’elles, membre de la Junta Directiva–, però la cúpula ho desmenteix i atribueix la investigació judicial en assumptes «del passat» i les maniobres de l’extresorer en la seva estratègia processal. «Aquest PP ja no existeix», insisteix la direcció.

Dards al PSC

Els presidents Juanma Moreno (Andalusia), Alberto Núñez Feijóo (Galícia), Isabel Díaz Ayuso (Madrid), Fernando López Miras (Múrcia), Juan Jesús Vivas (Ceuta) i Alfonso Fernández Mañueco (Castella i Lleó) han enarborat la figura de Casado, pel seu «compromís» amb Espanya, cosa que el líder popular ha agraït mostrant-se «orgullós» del PP per ser «més necessari que mai» i estar «unit, amb les idees molt clares». «Quan es governa des de la lleialtat, l’estat de les autonomies funciona», ha remarcat Fernández, posant la gestió dels barons del PP com a exemple d’alternativa al sanchisme.

Feijóo ha carregat contra el candidat socialista, Salvador Illa, criticant al Govern haver fet deixadesa de funcions amb la gestió de la pandèmia en mà de les autonomies. «No crec que el candidat del Govern sigui la persona adequada per gestionar una crisi com la que viu Catalunya», ha etzibat, i ha dit que les comunitats autònomes han traslladat el missatge que són «Estat» i que saben «assumir les responsabilitats que el Govern no assumeix».

Després d’explicar les principals propostes populars –la llibertat educativa, la lluita contra l’ocupació il·legal i la baixada d’impostos–, Casado ha retret al president del Govern, Pedro Sánchez, que el seu full de serveis siguin les xifres que deixa la Covid-19 i la caiguda de l’economia espanyola. El dirigent popular ha assegurat que el PP proposa una reforma del finançament autonòmic no només per a Catalunya, sinó per a tot Espanya, per compensar zones amb dispersió geogràfica, longevitat o despoblació.

Notícies relacionades

Aliança Catalana aconsegueix 118.000 vots i obté dos escons

Feijóo recupera terreny a Catalunya i pren impuls per a les europees

Casado ha donat per fet el tripartit del PSC amb ERC i els comuns: «Sigueixen mentint, quan fa dos dies el PSOE i ERC han tornat a acordar la taula de l’amnistia i l’autodeterminació», ha lamentat amb referència a la taula de diàleg, que per a ell comporta «acusar» Espanya de ser «una dictadura» i situa Catalunya com una «colònia».

D’altra banda, ha anunciat que presentarà un recurs d’empara al Tribunal Constitucional perquè el Consell d’Estat «ensenyi» l’informe sobre el repartiment dels fons europeus.