Els motius d’ERC per recolzar el manifest anti-PSC

«No hi ha cap cordó sanitari, simplement es posa negre sobre blanc el hem dit durant la campanya». Aquesta és el resum que fa un alt càrrec d’ERC sobre el manifest anti-PSC. Opinió que coincidiria hores després amb la que va exposar Pere Aragonès. «Fa dues setmanes que recordem que el PSC es manifesta als carrers amb la ultradreta, com a l’octubre del 2017, i que, a més, fins i tot no s’ha tret de sobre la sospita que, si ho necessita, recorrerà als vots de Vox per arribar a la presidència de la Generalitat», afirma la mateixa veu, que qualifica els socialistes catalans d’«enemic» amb un model «oposat al nostre i que acudirà a qui ha empresonat els nostres líders per arribar al poder».

Altres veus del partit distingeixen entre el PSC i el PSOE. «Al PSC, ni aigua» sentencia una altra font del partit per explicar per què es pot pactar amb els socialistes una taula diàleg i uns Pressupostos però, en canvi, es participa d’un veto comú als seus correligionaris catalans. Perquè els republicans entenen que el fet que el PSC hagi abandonat la defensa del dret a l’autodeterminació i que s’hagi alineat amb el PP i Ciutadans, per exemple en la presentació de recursos al Tribunal Constitucional, més enllà de si hi ha sinergies o no amb Vox, els allunya de la força que encara dirigeix Miquel Iceta. «Em fa vergonya que sigui el PSC l’encarregat de recuperar Catalunya per a l’Estat», afirma l’exmilitant del partit socialista Ernest Maragall en un vídeo que ERC va penjar dijous a les xarxes per explicar la seva posició davant el manifest, utilitzant el verb «recuperar», present als lemes de Vox.

🎥[VÍDEO] ❌NO pactarem amb el PSC❗

🗣️@ernestmaragall, @jfreixanet, @CarlesTgna, @trinitro, @caroltelechea i @magdacas expliquen els motius pels quals avui donen suport a @Esquerra_ERC i com els fa vergonya el PSC actual

📰Més info. 👉https://t.co/EOf6BHJC5L #AlCostatDeLaGent pic.twitter.com/vX11T6oQAg

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) 11 de febrero de 2021

La intrahistòria de la firma republicana és curta. «A mitja tarda de dimecres van entrar a la seu unes persones de les oficines del PDECat, que són davant nostre, i van ser ateses pel cap de campanya, Sergi Sabrià, un estret col·laborador de Pere Aragonès i un altre càrrec del partit. Es van llegir el text i, com que era el que havíem dit durant la campanya, van firmar. Sense més ni més. En aquell moment, Aragonès es desplaçava amb cotxe al míting de Manresa, per això hi ha la signatura del cap de campanya, Sabrià», justifica una veu d’ERC. Aragonès va declarar dijous al matí que no té cap inconvenient a firmar el text ell mateix.

Cúpula d’acord

Els tres càrrecs d’ERC no van considerar oportú consultar-ho a Oriol Junqueras, Mara Rovira i Aragonès pel contingut del text. L’assentiment posterior de tots tres els van donar la raó.

Hi ha, evidentment, una marcada raó tàctica electoral en la decisió d’ERC de rebutjar el pacte amb el PSC. «La frontera més gran de vot i franja d’indecisos està entre JxCat i ERC. I és obvi que la contínua apel·lació dels postconvergents que estan preparant un tripartit afecta sectors dels nostres votants que o bé es desmobilitzen o bé canvien de papereta», diu un càrrec republicà, mentre que un altre afegeix: «Com que hi ha molta més gent que no vol el PSC que no pas els que defensen una entesa i com que el text descriu el que hem dit durant la campanya, vam signar».

Notícies relacionades

Aliança Catalana aconsegueix 118.000 vots i obté dos escons

Feijóo recupera terreny a Catalunya i pren impuls per a les europees

Aquesta maniobra preventiva d’ERC té com a focus el rerepaís on «encara que costi de creure, molt electorat veu igual ERC i Junts Per Catalunya. Són independentistes, busquen paperetes independentistes i es fan enrere amb l’espantall d’un tripartit», asseveren a la seu de Calàbria.

A més, el fet de no subscriure la iniciativa hauria «provocat un final de campanya sota una allau d’atacs dels sectors més nacionalistes. I tot per una cosa que hem dit des de fa mesos: no amb el PSC», sentencia una veu amb jerarquia del partit