La pandèmia dispara l’abstenció fins a un màxim històric

Una abstenció de rècord. Ja fora per la por del contagi, per les adverses condicions meteorològiques, per les dissuasòries imatges de cues als carrers, per un comprensible sentiment de cansament davant el bloqueig de la situació política o per simple desinterès, la realitat és que gairebé la meitat dels 5.368.881 catalans amb dret a vot van optar per desentendre’s de les eleccions que decidien la composició del Parlament i, de forma indirecta, el pròxim president de la Generalitat. La xifra de participació, un trist 53,56%, gairebé 26 punts menys que fa tres anys i dos mesos, és la més baixa mai registrada en uns comicis autonòmics des de la restitució de l’autogovern català. Un fracàs democràtic en tota regla malgrat la serietat i la consistència dels atenuants. 

Les enquestes publicades en les últimes setmanes que van avançar pronòstics de participació (no totes ho van fer) havien augurat percentatges que anaven del 54% al 62%. En aquesta ocasió, fins i tot els càlculs més pessimistes van pecar d’optimisme i el nombre de votants va fer una regressió en el temps per situar-se per sota fins i tot de les xifres dels primers anys 90, aquells dies de l’oasi català en què Jordi Pujol encadenava victòries sense despentinar-se davant la indiferència general i els experts peroraven sobre conceptes com el vot dual o l’abstenció diferencial per justificar la tradicional desmobilització de l’electorat socialista en les eleccions autonòmiques. 

Una tornada a l’abisme

Els comicis de 1992 tenien fins ara el dubtós honor d’encapçalar el rànquing de l’abstencionisme. En aquesta convocatòria, que va brindar a Pujol la seva tercera majoria absoluta consecutiva, van acudir a les urnes el 54,87% dels electors. Un abisme al qual Catalunya només s’havia tornat a abocar en els temps del segon tripartit (56,77% el 2006) i que semblava definitivament oblidat des que la posada en marxa del procés va polaritzar la població i va esperonar la mobilització en cada cita electoral.  

No es pot dir que els precedents més immediats no ens haguessin donat un avís nítid dels efectes de la pandèmia sobre la participació. En les eleccions al Parlament basc celebrades el 12 de juliol, quan la situació d’alerta sanitària semblava haver-se relaxat una mica, tot just el 50,78% dels votants potencials van decidir exercir el seu dret. Per no citar el cas de les recents presidencials a Portugal, que fa tres setmanes van mobilitzar només el 39,49% de l’electorat.

El Govern hi resta importància

El conseller Bernat Solé, titular del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, es va remetre precisament a aquests exemples en una de les seves compareixences per qualificar de «previsible» i «normal» el descens de la participació en un «context de pandèmia». I va destacar que a Catalunya les expectatives venien d’alguna manera condicionades per la sens dubte extraordinària mobilització que es va registrar en els anteriors comicis autonòmics, el desembre del 2017, quan es va arribar a un màxim històric del 79,09%.

Actuant com a portaveu del Govern, Solé va restar importància a la conquesta del rècord d’abstencions, que va atribuir exclusivament a la situació d’«emergència sanitària», i va voler, en canvi, agrair a tota la població «el seu comportament exemplar» i l’«exercici de civisme» del qual va fer gala durant tota la jornada. «Al marge dels resultats electorals, la ciutadania de Catalunya també ha guanyat», va declarar el conseller de manera una mica teatral i més aviat poc convincent.

Una caiguda compartida

Notícies relacionades

Resultats de les eleccions catalanes 2021: Última hora en DIRECTE

Catalunya vota en unes eleccions de vertigen

La important caiguda de la participació va ser comuna a les quatre circumscripcions, tot i que s’ha de fer constar que els descensos van resultar una mica més acusats a Barcelona, que va passar d’un 79,32% a poc més del 53,5%, i a Tarragona, on només es van emetre el 50,41% dels vots possibles.

Ara arribaran dies d’obrir en canal les dades de l’abstenció i disseccionar-les fins a l’últim detall per intentar dilucidar no només les seves causes sinó també, i sobretot, l’efecte que han tingut en els resultats d’uns i d’altres. I, per descomptat, quedarà obert el debat sobre què hauria passat si s’hagués mantingut l’ajornament electoral. Promet ser apassionant (badalls).