Les dues ànimes de la CUP xoquen per l’entrada al Govern

La CUP rebobina fins al 2015. Els anticapitalistes tenien la clau de la investidura d’Artur Mas i l’òrbita postconvergent va impulsar una estratègia de pressió als anticapitalistes batejada com a ‘pressing CUP’. L’assemblea decisiva va acabar en un empat a 1.515 vots. El lema, convertit en una etiqueta viral, va arribar per quedar-se. Es va recuperar el 2017 per les tortuoses negociacions obertes després de la impossibilitat d’ungir Carles Puigdemont, ja a Brussel·les, com a cap del Govern. Els cupaires van vetar Jordi Turull, però van avalar Quim Torra. El futur d’un Govern independentista torna a estar a la seva mà, però amb una diferència clau: és Esquerra i no la postconvergència qui comanda ara. Les primeres espases ja van espantar dimarts una nova onada de ‘pressing CUP’.

Els cupaires afronten la negociació amb els republicans disposats a condicionar al màxim la XIII legislatura. Aquest és el comú denominador de totes les organitzacions que componen la CUP, però no dissipa l’eterna disputa interna pel lloc que han d’ocupar, en aquest cas, els pròxims quatre anys. Endavant i Poble Lliure, les dues organitzacions més rellevants al si de la formació, tornen a xocar per l’entrada o no del partit al Govern. Uns demanen mantenir-se a la rereguarda, i altres fer passos endavant.

Encreuament de comunicats

En un comunicat emès aquest dimecres, Endavant sosté que la CUP no pot formar part d’un Executiu «autonomista, ni tampoc ser la crossa per a les retallades i privatitzacions que vindran imposats per la Unió Europea i l’Estat espanyol» després dels estralls de la pandèmia de la Covid-19. Tampoc volen corresponsabilitzar-se de fiar un referèndum sobre la desconnexió de Catalunya de la resta d’Espanya a la negociació amb el Govern central i asseguren que «seria un error confiar en la conformació d’un Govern unitari independentista com a element que pugui generar per si sol un nou embat independentista amb capacitat de desestabilitzar l’Estat i materialitzar l’autodeterminació».

Per això aposten per mantenir-se a l’oposició i encarrilar una contundent negociació amb Esquerra que no es conformi amb demanar «compromisos abstractes amb l’autodeterminació i declaracions simbòliques de gir a l’esquerra», sinó que posi sobre la taula exigències de pes com la retirada de la Generalitat de totes les causes obertes contra independentistes. 

Els reptes que Poble Lliure encarrega a la CUP són més eteris: «Contribuir a la formació d’un nou Govern que presenti un programa de mínims» basat en un rescat social, un «pla de desconnexió amb l’Estat que culmini amb un referèndum d’autodeterminació amb reconeixement internacional el 2025», la «lluita per l’amnistia i el final de la repressió» i «el retorn dels exiliats i la reconstrucció nacional dels Països Catalans». Amb tot, en un altre comunicat van apressar a «contribuir a la consolidació d’estructures d’institucionalitat republicana», a «dissenyar un cordó sanitari contra l’extrema dreta» i a «consolidar el creixement de la unitat popular».  

Els Mossos «dificulten» la negociació

Notícies relacionades

Aliança Catalana aconsegueix 118.000 vots i obté dos escons

Feijóo recupera terreny a Catalunya i pren impuls per a les europees

La CUP aspira que Esquerra compri bona part de les seves propostes d’escut social com la renda bàsica universal, però l’actuació dels Mossos d’Esquadra, comandada per la Conselleria d’Interior, «dificulta» la negociació, segons van alertar aquest dimecres després de les manifestacions en suport al raper Pablo Hasél. L’exdiputada Maria Sirvent va carregar contra l’«acceptació acrítica» per part d’Interior de «les ordres dels jutges del règim», més encara «quan el que està en joc és la llibertat d’expressió», i va lamentar que el Govern en funcions no generés «cap conflicte de legitimitats».

Fins al 27 de febrer no celebraran un consell polític ordinari per prendre la temperatura a la militància sobre la negociació postelectoral i, malgrat que fixaran uns primers criteris per oferir el seu suport a una investidura, no hi haurà decisions sobre aquest assumpte. Pere Aragonès haurà de ser pacient i esperar.