Salvador Illa guanya i escombra la majoria independentista, però la governabilitat queda en l'aire

Catalunya s’aboca a un escenari incert, però amb una victòria clara. Les eleccions d'aquest diumenge atorguen a Salvador Illa un triomf que compleix les seves expectatives en guanyar per primera vegada en vots i en escons amb 42 diputats i escombrar una majoria independentista, però depèn del concurs de Junts o d'ERC per governar. L’opció més viable, per la mínima, és un tripartit d’esquerres que inclogui Esquerra i els Comuns, encara que l’aliança majoritària en suma és la del PSC i Junts. Així que no es pot descartar que Illa aconsegueixi la investidura, però governi en minoria amb suports parlamentaris puntuals. Sigui com sigui, ja ha deixat clar que es presentarà.

Carles Puigdemont queda molt lluny de poder ser reelegit com a president, en haver de conformar-se amb el segon lloc i una pujada de tres escons (35 en total), però es proposa intentar que el PSC faciliti la seva investidura en una mena d'intercanvi de cromos amb Pedro Sánchez: el suport del PSC al Parlament, a canvi dels vots de Junts al Congrés. Perquè sigui una realitat necessitarà també la complicitat d'Esquerra, que assumeix el daltabaix, una pèrdua de 13 parlamentaris, intentant sortir de les dues equacions i posant el focus en la responsabilitat d'Illa i Puigdemont de liderar les seves opcions, segons els resultats.

Esquerra s'estimba

Els republicans registren un resultat demolidor. Pere Aragonès no aconsegueix rendibilitzar la seva obra de govern i queda atrapat en la polarització entre els dos rivals. Però no només això, els catalans el deixen amb la posició més incòmoda, la que els implica haver de triar entre recolzar Illa, unir forces amb Puigdemont o forçar una repetició electoral, encara que el risc de la caiguda encara pugui ser pitjor. «Estarem a l'oposició», va intentar aclarir el candidat d'ERC, i amb un gest de clar d'assumir la derrota.

Aragonès pot abandonar la partida, però Oriol Junqueras encara no la pot jugar perquè segueix inhabilitat fins que se li apliqui l'amnistia. Així que la crisi que s'obre a les files republicanes haurà de passar per una renovació de lideratges que afavoreixi un canvi de rumb.

Però les seves no seran les úniques files que poden entrar en convulsió. I és que Puigdemont va prometre en campanya que si no es convertia en president, deixaria la primera línia, i això, indubtablement, tornarà a remenar les aigües postconvergents. La presidenta del partit, Laura Borràs, ha perdut força, però el secretari general del partit, Jordi Turull, no ha aconseguit l'avantatge previst ni una majoria que catapulti Puigdemont. Així que espases enlaire.

El PP avança Vox i Cs desapareix

I és que a les eleccions menys processistes del procés, guanya el socialisme, però també el PP, que és el partit que més creix en sumar 12 diputats (n’aconsegueix 15) i avança l'extrema dreta de Vox, aconseguint el quart lloc. Els populars aconsegueixen capitanejar el rebuig a l'exoneració de les causes del procés i al sanchisme, absorbint Cs i esgarrapant una ultradreta que aguanta en escons (11). Un Alejandro Fernández exultant, a qui li va costar que Alberto Núñez Feijóo el mantingués com a candidat, aconsegueix multiplicar per cinc la seva representació i aplana el camí al seu líder per a la disputa europea fent gala del seu auge a Catalunya, també després com a trampolí indispensable per arribar a la Moncloa.

Els populars beuen de la desaparició de Cs, que signa la seva defunció institucional a la comunitat que els va veure néixer, amb l'aprovació de l'amnistia, i després de guanyar les eleccions del 2017, convocades sota la suspensió de l'autonomia amb l'article 155 de la Constitució. Fins i tot el PACMA els treu 11.545 vots d'avantatge.

Qui entra per primera vegada a la Cambra catalana, amb dos representants, és Aliança Catalana, l’extrema dreta independentista, que finalment no condiciona l’esdevenir del futur Govern, com apuntava la demoscòpia. La formació de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, irromp amb representació a Girona i Lleida; però no a la capital catalana.

El Parlament que surt de les urnes d’aquest 12 de maig contrasta, i molt, amb el de la legislatura passada. L'hemicicle que va néixer el 2021 era el més independentista i d'esquerres; mentre que en aquesta contesa electoral virarà a la dreta pel daltabaix d'ERC, Comuns i CUP i l'entrada d'Aliança Catalana; alhora que la suma sobiranista està en un 43,18% dels vots, quan partia del 52%, i amb 59 diputats independentistes, 61 si es compta Aliança Catalana, davant dels 74 anteriors.

El caos de Rodalies

Notícies relacionades

Aliança Catalana aconsegueix 118.000 vots i obté dos escons

Feijóo recupera terreny a Catalunya i pren impuls per a les europees

La d'aquest diumenge ha estat una jornada electoral marcada per un nou caos a Rodalies, a compte d'un sabotatge que va deixar totes les línies tallades, que ha posat en suspens diversos integrants de les meses electorals perquè ERC i Junts han recorregut sense èxit a les juntes electorals per allargar el termini per a la votació. La participació ha estat baixa, similar a la del 2021 en plena pandèmia de coronavirus, rondant el 58%, cosa que implica que la campanya electoral no ha aconseguit revertir la desafecció.

La primera prova de foc per detectar possibles fórmules de Govern serà la constitució de la Mesa del Parlament. Això, com a molt tard, ha de passar un dia després de les eleccions europees del proper 9 de juny. Si finalment es constitueix la Cambra catalana el dia 10, fins al 25 de juliol hi haurà temps per pactar i celebrar una primera investidura, que pot ser fallida en requerir-se majoria absoluta. La definitiva haurà de ser dos mesos després de la primera, és a dir, en el marge de terminis més alt, el 25 d'agost. Cal veure si els partits s'arremanguen per aconseguir les sumes requerides i superar tots els vetos, o si els catalans tornaran a ser citats a les urnes a l'octubre.